Benvolgut canceller Friedrich Merz, els catalans ens hem assabentat de l’oposició del vostre gran país, Alemanya, a permetre que la llengua catalana sigui oficial a la Unió Europea. Inicialment, havíeu adduït el cost econòmic, com a justificació. Però quan se us ha dit que seríem nosaltres qui se’n faria càrrec (solució injusta, per cert!), no heu canviat pas de parer, cosa que ens diu que l’oposició d’Alemanya no és per raons econòmiques, sinó ideològiques. Sembla que els alemanys teniu un concepte molt elevat de vosaltres mateixos, us veieu més grans i poderosos que nosaltres, i no considereu que la llengua catalana pugui comparar-se amb la vostra i gaudir dels mateixos drets. Això ens ha sabut greu, canceller, perquè no és un gest autoritari i despòtic, el que s’espera d’un Estat democràtic i respectuós amb els drets elementals com el vostre. Pensem que fer valer la llei de la força, en comptes de la del respecte, suposa no només una discordança amb els principis i valors que la Unió Europea proclama, sinó també amb els drets humans, en virtut dels quals ningú, sigui persona o poble, no pot ser discriminat per raons de llengua. I vós discrimineu la llengua catalana. I discriminant la llengua catalana, discrimineu el poble català.
Jo no sóc polític com vós, benvolgut canceller Merz, sóc escriptor, i per tant hi ha coses del vostre món que em costen d’entendre. Però de la llengua catalana sí que puc dir-vos algunes coses, perquè és la meva eina de treball, una eina que estimo profundament i conec el seu tremp, la seva força, la seva utilitat i la seva raó de ser. La seva raó de ser és el poble que la parla, el meu poble, el poble català. No hi ha poble sense llengua ni llengua sense poble, canceller. Poble i llengua són indestriables perquè configuren una identitat. Allí on hi ha una llengua, hi ha un poble; i allí on hi ha un poble, hi ha una llengua. No hi ha cap poble, per tant, que tingui dues llengües. Cap. La del poble alemany és l’alemany, i la del poble català és el català. Potser us han fet creure que la llengua de Catalunya és l’espanyol i que, consegüentment, no es discrimina lingüísticament els catalans pel fet de no oficialitzar el català. Si us ho heu cregut, aneu errat, canceller. Que els catalans del sud sapiguem espanyol i que els catalans del nord sàpiguen francès no converteix l’espanyol i el francès en llengües pròpies de Catalunya. Oi que vós sabeu anglès i que no per això deixeu de ser alemany? Oi que saber anglès no fa que el vostre poble sigui l’anglès? Doncs exactament igual ens passa a nosaltres amb la nostra llengua i el nostre poble. Com diu el seu nom, la llengua pròpia de Catalunya és el català.
Vós, per guanyar temps i amb paternalisme, com aquell pare que dóna allargs al fill que li demana quelcom encara impropi per a la seva edat, ens dieu que no ens amoïnem perquè “a mitjà termini hi podria haver una solució amb la intel·ligència artificial i ja no caldran intèrprets”. És això, el que penseu de nosaltres, que som un poble menor d’edat i que ens podeu despatxar amb un acudit com aquest? El meu poble mereix un respecte, canceller. Quants anys són, per a vós, “mitjà termini”? Donaríeu aquesta resposta a un Estat que s’incorporés ara mateix a la Unió Europea? No ho faríeu, és clar que no. Perquè quan t’incorpores a una societat, la que sigui, ho fas per tenir-hi els mateixos deures que la resta de membres, però també els mateixos drets. Uns drets que vós, autoritàriament, preneu als catalans. El meu poble, canceller, és un contribuent net de la Unió. Vós, però, a més de net, el voleu mut. Voleu que sigui un contribuent net i mut. I això no ho podem acceptar per la mateixa raó que tampoc vós ho acceptaríeu, si la UE fes el mateix amb Alemanya. Teniu dignitat, és clar que sí. Nosaltres també.
Si, com dieu, hi ha reticències legals que impedeixen l’oficialitat de la llengua catalana a la UE, és obvi que aquesta “legalitat” ha de ser immediatament eliminada. Cap regla interna que violi drets bàsics no pot estar vigent a la UE. I si, com afegiu, la multiplicitat de traduccions fa que hi hagi també temences econòmiques, ¿per què no suprimiu les despeses sumptuàries? Us honora, canceller, que vós, en particular, i els germanoparlants, en conjunt, estigueu tan amoïnats per les despeses de la Unió. Diu molt a favor vostre. Per això m’estranya que, per apaivagar-vos el neguit, no hàgiu començat per eliminar l’oficialitat de l’alemany. Seria un gran estalvi que els alemanys presentéssiu la vostra renúncia lingüística, ja que ràpidament us seguirien els estats que us fan costat en la discriminació de la llengua catalana: Àustria, Itàlia, Suècia, Finlàndia, Txèquia i Croàcia. No us podeu imaginar els fruits que dóna predicar amb l’exemple, benvolgut canceller.
Em direu, ben segur, que per molt que l’anglès sigui la llengua franca del planeta, no seria admissible que totes les altres de la Unió Europea es retiressin i la deixessin com a llengua única. Certament, jo també ho penso, perquè tota unió es basa en el respecte mutu, i aquest respecte comença per acceptar la llengua de l’altre. Precisament per això no és admissible que n’excloeu el català. ¿Per què el català (10 milions), no, i el suec (10 milions), sí? Per què el català, no, i el danès (5 milions), sí? Per què el català, no; i el finès (5 milions), sí? Per què el català, no, i el croat (4 milions), sí? Us sembla just? De debò creieu que se’n pot dir “Unió”, d’això? Jo no, francament. Més que res, perquè tota unió construïda sobre el desequilibri i dividida entre superiors i inferiors, està condemnada al fracàs.
En què us baseu, canceller, per decidir que els catalans no tenim dret a rebre de la Unió Europea el mateix respecte que rebeu vosaltres? Que potser creieu que el vostre poble és superior al meu? De debò creieu que els alemanys sou superiors als catalans? Superiors en quines qualitats humanes, canceller? Digueu-me, si us plau, de quines fonts beveu, que us porten a concloure que els alemanys sou una col·lectivitat escollida, privilegiada, suprema? No us recorda res, aquesta mena de categorització de pobles? Pobles superiors i pobles inferiors, pobles amb drets i pobles sense drets, pobles amb llengua noble i pobles amb llengua ordinària. No hi ha pobles superiors, canceller. Ni a la Unió Europea, ni a la Terra. Aquesta creença sobre la qual es fonamenta tota discriminació nacional ha escrit les pàgines més repugnants de la història humana i no la podem acceptar. Com us he dit abans, discriminar una llengua és discriminar un poble, i això és terrible, canceller. Si considereu que la Unió Europea no és la unió dels pobles que la integren, sinó que és un club de “suprems”, tingueu el valor de demanar que se’ns expulsi. Però si ens hi voleu, si ens hi voleu com a contribuents nets que som, ens hi heu de voler sencers, canceller. Ens hi heu de voler com a membres de ple dret. I el dret principal és la nostra llengua, la llengua catalana, perquè és la nostra identitat.
Ens decep el vostre menyspreu, canceller Merz. Jo he viscut al vostre país, a Bonn, concretament, i m’he sentit molt a gust amb diversos trets de la personalitat alemanya, alguns dels quals us han permès assolir grans fites en el camp tecnològic. Catalans i alemanys tenim qualitats comunes que poden contribuir al progrés d’Europa si treballem plegats. Us en diré algunes: el seny, la racionalitat, la seriositat, la tenacitat, la capacitat d’iniciativa, la capacitat de diàleg, el sentit de la responsabilitat, el sentit de l’estalvi, el coratge emprenedor, el valor del pacte, el respecte per la paraula donada, l’esperit constructiu i un afany il·limitat de coneixement i de progrés. El doctor i microbiòleg alemany Robert Koch va descobrir el bacil causant del còlera el 1883, i el doctor i bacteriòleg català Jaume Ferran Clua va descobrir-ne la vacuna el 1884.
El mes de juny de 1990, justament a Berlín, vaig veure un debat per televisió en què el batlle d’aleshores, Walter Momper, reivindicava la capitalitat berlinesa amb aquestes paraules: “Perquè Berlín està situada just al mig de les dues grans capitals del nord i del sud d’Europa, que són Moscou i Barcelona”. Benvolgut canceller, els quilòmetres de distància que hi ha entre Catalunya i Alemanya són insignificants, en termes d’identitat i d’actitud de vida, comparats amb l’abisme que ens separa d’Espanya. No us deixeu enganyar per les proximitats físiques, les veritablement importants són les mentals. Els catalans no en tenim prou de fer coses, el que de debò ens satisfà és fer-les bé. Aquest és l’esperit del meu poble, canceller Friedrich Merz. L’esperit de Catalunya. No el menyspreeu si us plau. Respecteu-lo i us ho recompensarà amb escreix.
