En veure una pancarta, a Gràcia, a l’entrada d’un carrer en l’inici de les festes, on diu: “Gràcia, amb Palestina. Sionistes, no sou benvinguts!!”, m’ha vingut al cap la tornada de la cançó d’en Jaume Sisa, “qualsevol nit pot sortir el sol”, cançó força escoltada en festes majors de ciutats, viles i pobles de Catalunya, on sempre s’ha fet palès el “benvinguts, passeu, passeu”, que ha estat, de sempre, el tarannà de les diades festives a Catalunya.
A Catalunya les festes majors són uns dies de gaudi, alegria, retrobaments, festejos, disbauxa i, sobretot, acolliment i rebuda de parents, amics i forasters. Sempre ha estat un motiu de gran orgull que hi hagi molta participació de veïns i forasters, de tota mena, que donen un caire de grandesa a la festa, per petit que sigui el poble. Benvinguts ha estat el lema de totes les festes majors a Catalunya, fins ara, que uns que s’han fet els amos d’uns carrers i d’unes festes, han decidit que hi ha persones que no són benvingudes. Aquests individus han pres la determinació de trencar una llarga tradició catalana i fer que aquestes festes de Gràcia no respectin l’ancestral manera de fer de les festes catalanes. Pot ser que en aquestes festes hi hagi molt d’esbargiment, molta gresca i molta xerinola, però el que s’haurà fet miques és l’autèntic esperit de la festa major.
Per què hom pot pensar que els “sionistes” són unes persones que es mereixen ser discriminades per alguna malifeta que hagin perpetrat? Els “sionistes” són els autors, per posar un exemple, de la carnisseria de les rambles de l’agost del 2017 a Barcelona i a Cambrils? Els “sionistes” tenen algun tret diferencial que farà que siguin fets fora dels carrers de Gràcia, quan hi passegin, si és que hi van? Els “sionistes” han provocat algun aldarull a Gràcia o en qualsevol altre indret? No hi cap veí de Gràcia que sigui sionista?
Anem pel començament, què és un “sionista”? Un sionista és una persona, quasi sempre jueva, o que estima el judaisme, que des de fa més de 2000 anys té el desig, l’anhel, la il·lusió, la voluntat, la determinació de poder retornar a la seva pàtria ancestral, Sió, Israel, on hi ha hagut sense interrupció col·lectivitats jueves, des de fa uns 3500 anys. Són moltes les generacions que han desitjat, com a mínim un dia a l’any, cada any, en el Séder de Pesa’h, tornar a Israel, “l’any que ve a Jerusalem”. Per tant, sionista és la persona que pensa que el poble jueu té dret a una pàtria, a un territori, un lloc on desenvolupar la seva vida, tradicions, costums, llengua, religió, cultura, seguretat, en definitiva, tot el que és propi d’una nació, i que aquest lloc és Eretz Israel, la Terra d’Israel.
Això és ser un sionista.
El sionisme no comença amb Theodor Herzl, fa uns 150 anys, sinó que ell articula un moviment que acabarà amb la creació del modern estat d’Israel, desitjat per la gairebé totalitat del poble, de la nació jueva.
Si els catalans haguéssim estat deportats, expulsats de Catalunya, amb moltes temptatives de desarrelament de la nostra pàtria, de ser exterminats en molts pogroms i de ser víctimes d’un autèntic genocidi nazi, i el catalanisme fos la voluntat del retorn a la nostra terra, això seria una forma de racisme? (cal recordar que el Parlament de Catalunya va aprovar aquest juliol passat una resolució on declarava, entre altres aberracions, que el sionisme és una forma de racisme). Això fora execrable, abominable? Doncs, senyores i senyors, això és el sionisme, la voluntat de retorn a la pàtria, per cert, sionisme que va acceptar compartir aquesta terra anhelada amb altres col·lectivitats que s’instal·laren en aquesta mateixa terra.
Tanmateix, això, que és un concepte senzill, entenedor, els que condemnen el “sionisme” no ho saben? Tan ignorants són? O és un subterfugi per no dir jueus i que sigui evident que són uns autèntics antisemites, que això seu és una judeofòbia de manual i que canvien el mot “jueu” per un mot, “sionista”, que molta gent no sap què vol dir i, per tant, es pot empassar aquesta falòrnia.
Aquests subjectes que esperonen l’antisemitisme, cada cop de manera més desvergonyida, em recorden molt sovint la gernació de barcelonins, catalans, que el 1391, van escometre, mesquinament, el call de la ciutat de Barcelona i van perpetrar un autèntic pogrom, que va posar fi a la vida jueva a la ciutat, on hi havia estat present més de mil anys. Van fer una matança, una degolladissa d’uns conciutadans, després d’una feina permanent de deshumanització d’aquest col·lectiu.
Actualment, a Barcelona, qualsevol signe de pertinença al poble jueu ha de ser amagat per por a una possible reacció violenta, les sinagogues han d’estar vigilades per la policia, quan hi ha actes de culte o actes socials i culturals, en definitiva, és un risc. En ple segle XXI, a l’Europa i a la Catalunya que donen lliçons de tolerància i respecte, el judaisme s’ha de viure gairebé en la clandestinitat.
Cal que algú hi pensi……
