Fa 16 anys, la primera de les grans mobilitzacions de país exigia “la solució immediata, per dignitat nacional, del desgavell de les infraestructures actualment en execució i la priorització de les inversions i els recursos per al bon funcionament de les rodalies de RENFE“. El manifest citava un mínim de 15 anys de desinversió de l’Estat, que havia acabat amb un desastre crònic en la mobilitat ferroviària de Rodalies. Ha passat el temps, ara ja són trenta anys i el problema es manté intacte. Evidentment, un període tan llarg és incompatible amb l’error o la incompetència, o sigui que queda clar que Madrid prefereix que milers de catalans s’arrosseguin per les estacions a fer una despesa raonable. Els diners van, any rere any, a altres llocs.
Així que té raó el president Aragonès quan reclama un gran pacte de país per pressionar a Madrid. Però també és cert que és ERC qui s’ha volgut situar com a soci prioritari del PSOE i les millores a Rodalies no s’han inclòs en la negociació. I les perspectives d’arribar a un acord són mínimes, un cop escoltats els arguments del PSC, que considera que parlar dels trens és “fer volar coloms” i dels comuns, que creuen que la proposta del Govern és “una cortina de fum” per tapar l’escàndol de les oposicions. És a dir que, parlant clar, les terminals catalanes del govern més progressista de la història no pensen moure un dit en defensa dels usuaris. Abans la ministra que els ciutadans que van a la feina.
Queden, com sempre, els tres partits independentistes. Que, també com sempre, continuaran barallats. Amb unitat i estratègia ja seria difícil arreglar-ho, o sigui que sense això anem cap a trenta anys més.
8
1
