El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha prescindit del seu fidel escuder Santos Cerdán, que com, segons va dir ell mateix fa un temps, “m’ha acompanyat des de sempre, té la meva confiança” i ha estat “un dels meus màxims col·laboradors” durant els darrers 11 anys. Davant l’informe de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil que el vincula amb la trama de comissions il·legals del cas Koldo, a Sánchez no li ha tremolat el pols a l’hora de deixar caure els fins ara secretari d’organització del partit i condemnar-lo públicament, tot i que fins ahir Cerdán era per a Sánchez el mateix que Sancho Panza per al Quixot. A més, amb la roda de premsa a la seu nacional dels socialistes espanyols a Ferraz, Sánchez ha volgut allunyar el cas Koldo, ara ja cas Cerdán, de les parets de la Moncloa malgrat que s’està investigant una trama d’influències i pagament de contraprestacions a canvi d’adjudicacions públiques.
Molta cara llarga i molt penediment, fins i tot mostres de cabreig, però ni una sola explicació durant els vint minuts que va durar la compareixença més enllà de parlar d'”informacions greus”. Però és que la caiguda de Cerdán es produeix després de la caiguda d’Ábalos, una altra mà dreta de Sánchez. Sánchez està cada cop més sol, i els fa servir de tallafocs per resguardar-se ell, que no assumeix cap responsabilitat i insisteix a esgotar la legislatura. De fet, i davant la investigació en marxa, només va anunciar una auditoria externa al PSOE, però va ser incapaç de respondre a això: com és possible que el seu secretari d’organització l’hagi estat enganyant tant de temps?
D’altra banda, el “no hauríem d’haver confiat en ell” que va pronunciar ahir Sánchez contrasta amb les paraules que va pronunciar el portaveu d’Esquerra Republicana al Congrés, Gabriel Rufián, que va atribuir la investigació a la guerra. “No hi ha res judicial contra Santos Cerdán. Estem en guerra, i a la guerra no es canvien soldats” i va afegir que “el jutge Hurtado hauria de dimitir per portar 20 anys treballant per al PP”. Rufián va ser el primer a sortir a defensar amb vehemència Santos Cerdán, potser massa, perquè els socialistes mai s’han mostrat tan generosos quan el perseguit era del bàndol independentista.
Des de Junts tampoc van voler posar el dit a llaga en l’assumpte i van defensar la presumpció d’innocència del fins ahir mà dreta de Sánchez i interlocutor directe amb Junts per la mesa de negociació de Suïssa. Cerdán era el fil directe amb Turull i ara caldrà veure com es recompon la mesa de Suïssa amb la caiguda del fins ahir fidel escuder de Sánchez, que cada cop està més debilitat. Junts es queda sense interlocutor, i ja han demanat una reunió a Sánchez per analitzar la situació i que aquesta no freni el compliment dels acords pendents per part del govern espanyol. Caldrà estar atent als moviments abans de l’estiu, però, sigui com sigui, és el moment perquè l’independentisme es posi les piles, premi l’accelerador i colli Sánchez, que cada vegada està més dèbil i més sol.
