Amb aquesta actitud a la Putin que caracteritza la seva actuació i la de tota la seva cohort, l’alcaldessa Colau no vol a Barcelona una estàtua que recordi aquell goril·la albí que durant anys va fascinar grans i petits al Zoo de la ciutat. L’argument, tot i que després l’han reformulat, ha estat que Floquet de neu, per la seva captura a la Guinea Equatorial, simbolitza el colonialisme del que alguns pròcers catalans van participar i que suposa l’explotació d’altres pobles per profit dels més desenvolupats. La marciana proposta d’un Floquet 2.0, que manifesta a més la posició puntera catalana en matèria, importa ben poc si es pot tornar a dir no a alguna proposta que no sigui a mida de la seva medievalitzant, provinciana i irreal aposta cívica.
La dinàmica no és nova. Pel mateix motiu va desaparèixer l’estàtua d’Antonio López de la plaça de Correus, malgrat que l’esclavista ha estat també propiciador de meravelles arquitectòniques i industrials de les que no voldríem renegar. I en la mateixa línia en altres àmbits s’han produït condemnes de clàssics de qualitat gegantina; en el cinema, per exemple, ‘Allò que el vent s’endugué’ per resultar insuportable per als prescriptors del correcte l’existència de negres serventes en posicions quasi còmiques. Desapareixeran també els quadres dels museus si denigren dones del passat en contexts sense 8M, o altres que exaltin la religió? Enderrocaran les piràmides d’Egipte, símbol de l’opressió dels faraons sobre generacions d’esclaus que les varen erigir?
Es tracta, com en tants altres casos, d’una mirada desenfocada perquè utilitza les ulleres del present sobre fenòmens del passat que, de generalitzar-se, faria impossible mantenir la memòria. Més encara tenint en compte que en la memòria de la ciutat potser també s’hauria d’esborrar que a Jordi Sabater Pi, el primatòleg que va portar Floquet de neu a Barcelona l’any 1966, se li varen atorgar la Creu de Sant Jordi, la de Narcís Monturiol i la de la Universitat de Barcelona, i no fa pas tant.
Vista la infantil actuació i les reaccions que ens provoca quasi estic per pensar que són cortines de fum sobre la situació processal d’imputada que no cessa en el càrrec malgrat el codi ètic de la seva formació política. Potser perquè, malgrat que diu que la resolució del tema li serà favorable, el que sigui potser no arriba abans de les eleccions municipals. En fi que, de processos i de Floquet de neu, no se’n vol recordar.
