“Concert econòmic solidari”, “el salt endavant en sobirania més gran des del 1997” o “el concert econòmic pot ser un espai de sobirania” són algunes frases pronunciades per dirigents d’Esquerra Republicana durant la negociació i el posterior acord pel “finançament singular” amb el PSC per permetre la investidura de Salvador Illa. És veritat que el nom no fa la cosa, però si cerquem “concert econòmic” en el document signat per socialistes i republicans no trobarem ni un sol resultat. El concepte, en efecte, no apareix enlloc, i es limita a parlar d’un “un sistema de finançament singular que avanci cap a la plena sobirania fiscal”, amb l’horitzó posat l’any 2025 quan, en teoria, caldrà formalitzar l’acord de finançament en la comissió bilateral entre la Generalitat i l’Estat espanyol. Un horitzó llarguíssim amb una batalla per relat que ja ha començat i que amenaça de fer-se eterna sense obtenir els resultats esperats.
Esquerra ha mantingut silenci després de la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat, però ha reaparegut davant l’opinió pública esquinçant-se les vestidures perquè la vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va assegurar que l’acord no suposa “ni el concert econòmic ni la reforma del sistema de finançament”. Els republicans han tret foc pels queixals i, fins i tot, han amenaçat, per enèsima vegada, amb retirar el seu suport al govern de Pedro Sánchez. Una amenaça, que vistos els seus precedents, té poc recorregut. El problema no és el nom en si, el problema, en aquest cas, com ja ha dit diversos cops en veu alta la secretaria general d’ERC, Marta Rovira, són els dubtes que la mateixa formació republicana té sobre el compliment de l’acord per part dels socialistes. No es creuen del tot la seva paraula. Hi desconfien, i així ho han traslladat públicament.
La lluita pel relat no és menor, i menys en política, però Esquerra Republicana ha d’estar més pendent de fer complir fil per randa l’acord que tant ha lluït públicament. Més enllà de les paraules de Montero, l’exemple més plausible que tenim de la voluntat que mostren els socialistes és la primera roda de premsa del primer i únic Consell Executiu celebrat pel president de la Generalitat, Salvador Illa, fins avui. La consellera i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, va esquivar fer servir termes com “concert econòmic”, “sortida del règim comú” o “finançament singular” i es va limitar a remarcar que l’acord “millora el finançament”. En un acord de finançament per a la gestió de tots els impostos des de Catalunya, el que realment importa és acabar amb la clau de la caixa a la teva butxaca. Però el problema que té Esquerra ara mateix és com fer-lo complir, o com controlar que es compleix.
Què farà ERC? Tombarà els pressupostos de Sánchez? I després, què? Tombarà els comptes d’Illa? I després, què? Paper mullat. Si ERC confia en la potencialitat de l’acord, l’hauria d’haver defensat des de dins. Podria, per exemple, haver reclamat un lloc des del primer moment en el Departament d’Economia per controlar l’execució de l’acord, com ha fet amb la llengua i la cultura. Quina presència tindrà ERC en les comissions bilaterals on s’ha de posar fil a l’agulla al nou finançament de Catalunya? Ara mateix, cap. La situació actual ho fia tot a la voluntat dels socialistes, i això sempre ha estat un mal negoci per als republicans.
