El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, va evitar fer qualsevol crítica al govern espanyol i al ministre de Transports, Óscar Puente, per la gestió de la crisi de Rodalies arran de l’accident de Gelida. Durant la seva compareixença, l’humil conseller en funcions de president per l’ingrés hospitalari d’Illa va deixar clares les seves prioritats: abans Sánchez que els catalans. No va aixecar la veu davant la desinversió crònica ni va reclamar inversions accelerades. Es va limitar a aplaudir el “canvi de tendència històric” amb la inversió prevista en els plans quinquennals de Rodalies des de l’any 2020.
Dalmau també va justificar la seva posició de tebior –tot i que ell prefereix fer servir l’eufemisme “actitud de col·laboració”– amb el govern de Pedro Sánchez. Amb els seus. I fins i tot va arribar a afirmar que farien el mateix amb un govern del PP. “Faria el mateix si no fóssim del mateix color. M’és igual. Podria haver-hi davant un govern del Partit Popular o de qualsevol altra formació política, tindríem la mateixa actitud. És la forma en la qual nosaltres concebem la nostra forma de treballar”, va assegurar. Tinc els meus dubtes que el Govern de Salvador Illa actués de la mateixa manera que ho fa si a la Moncloa hi hagués Alberto Núñez Feijóo. Encara que només fos per tacticisme polític i amb l’objectiu d’assaltar la Moncloa en la pròxima cita electoral.
Durant la compareixença, Dalmau va demanar disculpes als catalans pels perjudicis soferts aquestes setmanes i, sobretot, pels efectes, durant dècades, d’un sistema que no està a l’altura del que es mereixen els ciutadans de Catalunya. Però els catalans no necessiten un govern que demani perdó, necessiten un govern que defensi els interessos dels seus ciutadans independentment de qui hi ha a la Moncloa. I que si cal aixecar la veu contra Pedro Sánchez, Óscar Puente, Adif, Renfe o qualsevol altre organisme, ho faci sense dubtar i amb mà de ferro.
La Generalitat és el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya, no una gestoria que abaixa el cap quan arriben ordres d’un president espanyol o un ministre que, a més, han estat incapaços de donar la cara i venir a Catalunya. Però han enviat el secretari d’Estat de Transports i Mobilitat Sostenible, José Antonio Santano, a controlar una situació que al Govern li ha quedat gran mentre a l’altra banda de la plaça Sant Jaume encara llegeixen la Vogue.
