Jordi Cuixart ja no és president d’Òmnium Cultural. Sort, encerts i justícia per el nou president, Xavier Antich. Cuixart va agafar la presidència d’una entitat ressuscitada per Jordi Porta i Muriel Casals. El ja expresident d’Òmnium fa una passa al costat molt important. Pocs han estat capaços de fer-la amb eficàcia. Possiblement, que Cuixart hagi plegat després de patir la repressió en forma de presó, s’ha d’interpretar com un avís a navegants.
El temps ha ensenyat que després del Primer d’Octubre no es van fer les coses bé. De ben segur, que un bon gruix dels votants independentistes no només es van adonar que l’Estat no va deixar fer res, sinó que no hi havia res preparat i el que és més inquietant, tampoc hi havia la intenció de fer res. Qui tenia la intenció de fer coses era l’Estat i prou que s’està fent notar, i amb escreix.
D’aquí que la marxa de Cuixart sigui una decisió honesta. Com en el seu moment, ho va ser la de presidenta Carme Forcadell o Dolors Bassa. Possiblement és hora de nous lideratges, de noves estratègies i de noves tàctiques sempre que es tingui present que va passar a partir de l’Octubre de 2017. De moment, l’entreteniment està garantit amb uns estrambòtics Jocs Olímpics o amb la batalla fraticida entre els grups independentistes.
