Poca institució ens queda, i la que tenim la menyspreen tots els seus integrants. L’enèsim episodi de l’autodestrucció i de l’acomplexament es va constatar aquest divendres al Parlament. El drama es va perpetrar en una nova sessió de la famosa comissió d’estudi sobre el model policial. La comissió que ho havia de canviar tot i que no canviarà res i, a sobre, mostra les debilitats i les costures de l’administració autonòmica catalana.
Hi van comparèixer dos puntals de la policia de la Generalitat de Catalunya, -l’adjectiu de catalana és massa agosarat-. L’intendent Ramon Chacón i l’intendent Carles Hernàndez. Un dirigeix la Comissaria General d’Investigació Criminal i l’altre, la poderosa Comissaria General d’Informació. Dos tòtems uniformats. Tots dos han pronunciat unes exposicions preparades, calculades i políticament correctíssimes.
De fet, les seves ponències hauran passat més filtres que l’aigua d’una piscina. Hernàndez fins i tot s’ha vantat del seu passat a la Brigada Mòbil. Al capdavall, ho pot fer. La seva gestió al capdavant de la unitat d’elit d’ordre públic dels Mossos s’ho val. Possiblement és dels millors professionals d’Europa en la matèria i respectadíssim per la tropa. “Porto el barret de dragó i porto el barret d’astor”, ha assegurat a una concurrència que semblava més que esperés el cap de setmana llarg que no pas parar l’orella. A Hernàndez, però, cal felicitar-lo per admetre un error policial en els atemptats del 17-A. “Dels errors n’hem d’aprendre”, ha exclamat després d’admetre que no pot tornar a passar que es coli una cèl·lula a Ripoll.
Tots dos s’han esforçat a fer comprensible la seva tasca, però sense sortir del carril de l’obvietat. Els investigadors investiguen. I els d’Informació recullen informació per generar intel·ligència i prevenció. Fins aquí, una compareixença absolutament anodina i sense suc ni bruc. Fins que ha arribat el moment que dos diputats, Xavier Pellicer, de la CUP, i Marc Parés, dels Comuns, han formulat preguntes mitjançament incòmodes. A diferència de la resta, que s’han limitat a lloar la feina i la presència dels intendents. Dues preguntes sobre qüestions claus per a una policia democràtica i respectuosa amb les institucions.
Per una banda, han preguntat si la policia de la Generalitat té mètodes d’intrussió de les comunicacions com el Pegasus. Tots dos s’han negat a respondre per no donar informació als dolents i per motius d’eficàcia. Els diputats han callat. No han replicat. Inversemblant. D’entrada, la resposta dels policies grinyola. Si existeix un uniforme dels Mossos d’Esquadra és perquè existeix un Parlament. Per tant, què és això de tractar els representants de la sobirania dels ciutadans de Catalunya com a gent immadura a la quual no es poden explicar les coses que es paguen amb diner públic i afecten els drets fonamentals?
Però aquí els pocs respectusos amb la institució i els seus votants també són els diputats. Els comandaments de policia no es poden escudar al·legant que els dolents poden veure per internet la seva intervenció. La resposta dels diputats hauria de ser contundent. Immediatament, demanar a la Mesa del Parlament i a la Junta de Portaveus la convocatòria expressa i urgent de la Comissió de Matèries Secretes i Reservades. Després, celebrar-la seriosament, i no el que s’ha fet fins ara, que és escoltar els números dels escassos 400.000 euros de fons reservats, i informar a qui aprova els pressupostos si s’utilitzen mètodes que afecten drets fonamentals, quin cost han tingut i en quines circumstàncies. Cap diputat ha replicat.
Els diputats tampoc han marcat de prop els policies quan deixaven anar fum quan els preguntaven sobre què considera la policia un extremisme violent o una organització criminal. Han parlat de la Unesco! Sí, de la definició que fa la Unesco. Al final, però, l’intendent Hernàndez ha admès: “No posaré en calaixos qui són per a nosaltres els extremismes violents perquè estaríem donant pistes i ens posaria en problemes!”. És a dir, a vostès, que no són ningú, no els diré què faig amb els recursos que em donen i amb el monopoli de la força que m’han atorgat. Els diputats, aquest divendres, han decidit ser ningú.
9
1
