Pinten bastos a Andalusia. Les enquestes de les properes eleccions mostren un increment considerable de la dreta i l’extrema dreta. No per previsible l’augment sorprèn encara més, si es recorda que aquesta comunitat havia estat històricament dominada pel PSOE i un graner de vots inesgotable pels socialistes. Però res és inamovible, les realitats i els contextos poden canviar. A Andalusia i a qualsevol altre lloc. No es pot donar mai res per fet i les actituds acomodatícies s’han de combatre. Així doncs, és molt possible que després del 19-J una de les comunitats més importants de l’estat espanyol caigui en mans d’una majoria absoluta que sumi dreta i extrema dreta.
Ja en les anteriors eleccions autonòmiques, el PP va començar els pactes amb Vox a Andalusia i ara, després de l’experiment de Castella i Lleó, és molt probable que aquesta relació s’estrenyi i es formi govern conjunt. El reforç de l’extrema dreta a Andalusia comportarà segurament un reforç generalitzat de la seva posició, també a Catalunya, on la secció local dels de Santiago Abascal ja ha començat a donar mostres de voler agitar els sectors més populars emprenyats amb el PSC de Salvador Illa.
El primer aniversari de la presència de Vox al Parlament, que es va celebrar la setmana passada a Cornellà de Llobregat, és una mostra que els cordons sanitaris són, entre altres coses, un factor que fa créixer. I si no, només cal veure el discurs del vídeo propagandístic on Vox aprofita el buit que se li fa a la cambra catalana per aconseguir un suport encara més tancat. No hi ha millor cordó sanitari que no donar raons a ningú per votar les opcions extremes i viscerals.
Les dades d’Andalusia inquieten la Moncloa perquè una victòria del PP, que podria superar per primera vegada els socialistes en percentatge de vot, enfosquiria les perspectives del PSOE a la resta de l’Estat. Del que passi a Andalusia se n’haurà de prendre bona nota també a Catalunya, on els partits que ara governen encara no han traçat el pla B a l’estratègia del diàleg amb l’Estat. Fins i tot en el supòsit que el PSOE continuï en el govern, no està assegurada la capacitat dels partits catalans de condicionar la seva política en benefici de Catalunya, si Sánchez arriba a acords amb el PP, com ha fet amb la Llei de l’audiovisual.
