En un mateix divendres, la lluita de l’Estat contra el Procés va mostrar dues cares de la mateixa moneda. L’Audiència Nacional decidia processar l’advocat Gonzalo Boye en una embolicada història de blanqueig de capitals. No era la primera noticia de la setmana que collava l’advocat. També la sala Marchena del Suprem decidia canviar de doctrina sobre la prescripció de la responsabilitat civil dels delictes. Una nova interpretació que ja havia apuntat l’Audiència Nacional en una resolució on l’afectat, precisament, era Gonzalo Boye. Un dels estrategs que ha aturat l’ofensiva de l’Estat contra els exiliats.
Hores abans d’ordenar el processament de Boye, el diputat Lluís Guinó celebrava el seu darrer ple com a diputat. La condemna d’inhabilitació per desobediència del TSJC arran de la seva condició de vicepresident del Parlament durant el referèndum ha estroncat la projecció política d’un pencaire, un gran portaveu d’Interior i un exemplar diputat. Són dues de les darreres víctimes de la repressió en un dia. La resta de la setmana, com del mes, ha tingut més víctimes.
Condemnes per aldarulls, atemptats a l’autoritat o desordres públics a activistes tant catalans com madrilenys, com Dani Gallardo. Totes relacionades amb protestes del Procés o causes que hi empatitzen. Només pel fet de seguir un compte de Twitter de CDR sembla que et posin en una mena de llista negra. Per exemple, tres anys i mig de garjola per protestar durant la vaga del 8N a dos conegudíssims i valents activistes de l’esquerra independentista. Podríem anar explicant exemples, fent balanç o llista. En diríem control de danys. Però faltaria la segona part, les contramesures. I, de moment, en llenguatge de l’Estat, les contramesures ni hi són ni s’esperen. I ja comencen a rebre els advocats.
