Dels canvis a Interior en destacaria dues coses. Primer, la fixació amb la Brigada Mòbil. En segon terme, la creació de la cibercomissaria. El fet que la Brimo sigui objecte de debat polític és interessant perquè l’ordre públic és un dels aparadors de les democràcies.
Per tant, la seva fiscalització és positiva per a tothom. Sobretot per la mateixa unitat, una de les més valorades en l’àmbit policial mundial, pels seus protocols i la seva formació. Al capdavall, cal remarcar que les seves activitats cada vegada estan més vigilades, no només políticament, sinó judicialment i socialment. Les seves actuacions estan furgades de cap a avall pels afectats , pels col·lectius i per les càmeres.
En canvi, faríem bé com a societat de pensar del canvi de dimensió que suposa la creació anunciada pel comissari en cap Josep Estela de la cibercomissaria. Una unitat especialitzada que patrullarà per la xarxa per evitar i prevenir el cibercrim, que cada dia creix més. Una veritable amenaça a la seguretat del país. És una idea excel·lent, però en paral·lel, faríem bé d’anar pensant com es controla i es fiscalitza.
La capacitat de la xarxa és una llaminadura per investigacions prospectives i és fàcil la vulneració de drets. Més enllà que la nova unitat vigili i empaiti els ciberdelinqüents que estafen, rapten dades o enredin a la gent a través de missatges o correus. Un cop de porra molt més que sovint es grava per un mòbil o altre. Les tasques de criptologia poden quedar amagades en la clandestinitat. I aquí hi rau la mare dels ous. Hi ha feina per fer i la nova Prefectura té visos que està disposada a assumir reptes. És important, per vistós enllestir la feina sobre el model policial d’ordre públic però s’ha de començar a treballar en la nova jungla de la delinqüència, el ciberespai, i sobretot, que el remei no sigui pitjor que el risc continuo de la malaltia.

