Encara ara hi ha membres del darrer govern tripartit que s’indignen quan algú s’atreveix a qüestionar-ne la gestió econòmica. Pel que diuen alguns periodistes, l’exconseller d’Economia, Antoni Castells, es dedica a trucar a analistes, columnistes i contertulians recriminant-los que facin cas a l'”alarmisme” que segrega Artur Mas. Joaquim Nadal va més enllà i proclama a tort i a dret –més aviat, a tort– que els consellers actuals s’haurien de dedicar a repassar els informes que els van deixar als calaixos abans de fer declaracions “temeràries”. Tot plegat fa pena. Aquest és, sens dubte, el pitjor moment de la història recent de Catalunya. La jugada curta s’ha imposat del tot.
Les finances públiques catalanes són desastroses. Una situació agreujada per la dependència política de l’Estat, que ha arribat al paroxisme després de la sentència del Tribunal Constitucional. La majoria dels catalans són conscients que caldran enormes sacrificis perquè tot el sistema no faci fallida. A aquestes alçades hi ha poca gent que encara cregui en miracles. Mas no és Sarkozy ni Obama. Ni es va presentar a eleccions prometent la redempció. No ha arribat al govern deixant creure que tot es capgiraria de la nit al matí. I aquest és el problema. És el moment d’arromangar-se. Però perquè la majoria de la població accepti les restriccions que són necessàries, el govern els ha de tractar com a adults.
Antoni Castells critica a l’executiu d’Artur Mas que pinti una situació excessivament magra perquè els mercats després demanaran un preu altíssim per comprar deute públic català. Aquest és el risc. Però encara n’hi ha un altre de més greu. ¿Com es pot demanar a la societat que s’estrenyi el cinturó fins al darrer forat si no se’ls explica per què ho han de fer? Artur Mas i els seus consellers poden viatjar en classe turista tantes vegades com vulguin. Potser aquesta opció és necessària, però no convencerà del tot ningú. Perquè els catalans siguin conscients del moment que patim cal que el govern els faci cinc cèntims dels cèntims que queden a caixa. Ha arribat el moment que la Generalitat es deixi de gaites i expliqui a l’opinió pública, punt per punt, quins són els seus ingressos. Què ens arriba de l’Estat i què depèn de la franja d’impostos que tenim transferida. El govern de Catalunya ha de tractar els catalans com si fossin adults. I quan els catalans siguin conscients de quina és la situació que patim, llavors els sacrificis podran ser assumits.
Una part del catalanisme afirma que aquest país encara no està “prou madur” per entendre que ha arribat el moment de les opcions dràstiques. Madurar exigeix podar, regar, llaurar i empeltar. Els catalans no toleraran de debò l’espoli fiscal quan siguin conscients de la situació real de les finances del seu govern. Per tant, ha arribat el moment de deixar de tractar-los com criatures i explicar-los de quin mal poden acabar morint.
