La ràtzia policial de Girona té diversos objectius. D’entrada, intimidar. La policia espanyola ha volgut demostrar que pot detenir a qui li doni la gana -estudiants, alcaldes o fotoperiodistes acreditats, tant se val- sense necessitat ni tan sols de què ho ordeni un jutge. Però aquesta acció va més enllà perquè ha marcat com a diana, quirúrgicament, a la CUP i el seu entorn, un espai polític estratègic per al conjunt de l’independentisme.
Atacant la CUP l’Estat preten eixamplar la divisió interna entre els partits i les organitzacions civils que componen el moviment independentista. Fa temps que es fa òbvia la plantilla basca que guia la repressió a Catalunya i Madrid ha assignat a l’esquerra independentista catalana el mateix paper que va tenir i encara té l’esquerra abertzale. Per a tothom, abusos judicials. Per a la CUP i rodalia, abusos policials. No hi ha regles per a les víctimes i les represàlies de l’Estat són a la carta.
Tot plegat deixa encara més clara la necessitat d’una estratègia conjunta per a l’independentisme. Per a tot l’independentisme. Si només es reacciona verbalment, Madrid guanya i l’Estat aconsegueix convertir el conclicte polític en simple solidaritat antirepressiva. És hora d’asseure’s, és hora de parlar.
