Sembla que la revista TIME ha tornat a publicar una llista de les 10 Top nacions amb possibilitats d’assolir la independència properament. Pel que llegeixo, no han variat massa els noms dels que ja van donar-se a conèixer fa un any. La majoria són vells aspirants coneguts: País Basc, Escòcia, Ossètia del Sud, el Tibet, la Padània, Kurdistan, Quebec o el Sahara Occidental. La veritat és que és una mica discutible i que té un enfocament americanitzant, però és una selecció significativa.
Naturalment, Catalunya no hi és, i és que el món ens coneix millor que nosaltres mateixos. És trist però les coses tal com són: avui per avui, ni hi som, ni ens hi esperen. De fet, ni se n’han adonat que existim. D’una banda, perquè normalment els “catalans” amb fama universal juguen sempre al costat espanyol; i de l’altra, perquè em sembla a mi que un poble que la seva màxima aspiració és “l’autonomia”, mentre l’espolien i el colonitzen (en atenció a la Sra. De Gispert no diré sodomitzen), doncs lògicament no desperta ni cap preocupació ni cap interès. El dia que ens aclarim i ens presentem al món donant-nos a conèixer, amb l’ambició de ser un poble lliure, amb un full de ruta clar, fent esclatar el conflicte, aleshores podrem reclamar la nostra oportunitat.
Però no he volgut escriure aquest article per justificar el meu habitual masoquisme lacrimogen, sinó perquè hi ha dos candidats nominats que em continuen cridant l’atenció: Vermont i Cascàdia.
De Vermont, estat dels Estats Units fronterer amb el Canadà, havia llegit alguna cosa. Però de la República de Cascàdia no en sabia res. És un territori que engloba part d’estats nordmaericans i part de canadencs, i que afectaria a la Colúmbia Britànica, Oregon, Washington i parts d’Alaska, Alberta, Idaho i Montana Oest. Amb una població d’uns 15 milions d’habitants, i un PIB de 618 bilions de dòlars el 2006, la qual cosa situaria Cascàdia en el lloc 20è del rànking d’estats industrialitzats del món.
Amb la voluntat de canviar les coses, els promotors de la independència dels cascadians fan seu el tema: “Change starts now. Complacency is no longer an option.”. Han definit un pla estratègic per 2011 i els objectius que pretenen assolir: “It is our overall goal to convince the citizens of Cascadia, through community involvement and support, that ultimately we the people of Cascadia can govern ourselves better than someone in a distant seat of power that has no vested interest in our regions.”. Senzill, simple i efectiu: els cascadians demostren un seny que a nosaltres se’ns ha eixugat.
He decidit fer-me cascadià, ja no ve d’aquí, i començo a preparar els papers immediatament. “Complacency is no longer an opcion”. Potser aquesta via, nacionalitzant-nos del que sigui, serà l’única manera de no morir espanyols.
