El director mexicà Alejandro González Iñárritu ha triat Barcelona com escenari d’una pel•lícula sobre la tragèdia social. La capital governada pel progressisme i els amics dels antisistema és el paisatge per mostrar l’enfonsament vital que amaguen alguns barris. És tremenda, per realista, la visió que dóna del Raval. González Iñárritu no ha triat ni Berlín, ni Londres, ni tampoc Madrid, per retratar-hi el seu drama amb aires d’Antic Testament. Ha escollit Barcelona, i es nota que ho ha fet perquè el film hi guanya credibilitat en la seva història de caiguda lliure. Amb Paris no seria possible el film Biutiful, hauria de recórrer a la banlieue.
González Iñárritu mostra per què José Montilla va fer ahir una anàlisi superficial de la derrota del PSC a les recents eleccions catalanes. Admetre davant el consell nacional socialista que va ser un president amb problemes de lideratge, que es van desfermar tensions perilloses entre el PSC i el PSOE, que no va tenir relat, i que una part de la premsa s’atrevia a criticar el govern, no passa de ser hores d’ara un recull d’obvietats. Si fos tan sols d,aquesta manera, el pitjor resultat del PSC en la seva història no passaria de ser un fenomen puntual dels comicis del 28 de novembre, que quedaria depurat amb el pas a l’oposició i l’anunciat canvi de dirigents. Montilla seria la segona versió de la derrota de Joan Reventós el 1980, i punt.
Però el PSC té pendent molta més feina. Perquè Montilla presentarà un balanç molt pitjor que el de Reventós, si després d’abandonar el govern català també perd l’Ajuntament de Barcelona. Els socialistes saben des de sempre que per a ells la Generalitat és un objectiu dificilíssim, i que la caserna d’hivern està a l’altra banda de la plaça Sant Jaume. Però resulta que mentre ha governat Catalunya durant 7 anys el PSC a Barcelona s’ha adormit, ha deixat que s’escrostonés el projecte, ha viscut dels Jocs de fa 18 anys. No ha encertat qui el liderés amb claredat després del gran alcalde que va ser Pasqual Maragall.
Tot això ja no és només el problema de la crisi econòmica, ni de no disposar de grup parlamentari propi, ni dels socis del tripartit, i encara menys de fallades de comunicació. A Barcelona el gran error dels socialistes ha estat adormir-se entre la palla d’idees arnades, de desdibuixar la seva idea de ciutat, d’acostumar-se a navegar sense brúixola. Els barcelonins no saben hores d’ara cap a on va l’Ajuntament de la capital catalana, com indiquen les enquestes.
I, és clar, després va un director de cinema buscant un infern hiperrealista i tria Barcelona. Els consellers nacionals del PSC que ahir van escoltar Montilla haurien d’anar a veure la pel•lícula de González Iñárritu. Descriu la realitat social que ha acabat superant el projecte socialista.
