Una de les carpetes que es debaten durant les negociacions discretes entre convergents i republicans fa referència als pactes que la federació nacionalista manté amb el PP a diverses institucions. Els principals pactes afecten la Diputació de Barcelona, els municipis de Barcelona, Badalona i Castelldefels, així com la composició de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). La qüestió dels pactes locals és sempre espinosa i delicada perquè tots els partits catalans tenen o han tingut pactes amb la resta de formacions polítiques. Fins i tot ERC ha tingut pactes amb el PP a nivell local; per exemple a Alella, que per cert va ser un gran èxit.
Així doncs, intueixo que cal limitar la petició republicana a CiU perquè trenqui amb el PP a uns quants d’aquests pactes, només. Interpreto que el principal acord a dinamitar és, precisament, l’únic que no afecta cap institució local: la CCMA. Esquerra i el seu entorn mediàtic van viure molt dramàticament la sortida de Mònica Terribas de la direcció de TV3 i han abominat sempre del acords d’Artur Mas amb Alicia Sánchez-Camacho en relació als mitjans públics. És comprensible. Deixar treure el cap al PP en un tema tan central i fonamental com la CCMA és una imprudència temerària i potser seria bo fer-hi algun retoc.
Una altra cosa, ben diferent, són els pactes municipals. Entenc que el que més cou és, sense cap mena de dubte, el de Badalona. Ja vaig advertir en el seu dia que permetre que Xavier García Albiol fos alcalde era un error perquè consolida, en l’imaginari col·lectiu, una visió del PP com a partit normal amb capacitat de govern. I ell ha aprofitat i aprofita el temps. Una moció de censura és imprescindible i urgent, sobretot arran dels diversos escàndols que han salpebrat la seva gestió, ja sigui dins del consistori o en les pràctiques irregulars d’alguns agents de la policia municipal.
Però crec que tot plegat no pot anar més enllà. La raó fonamental és que CiU i ERC no sumen enlloc per modificar els pactes i bastir majories alternatives. Cal sempre la concurrència i participació del PSC. I, hores d’ara, els socialistes catalans estan situats en el bàndol unionista. M’expliquen que en algunes d’aquestes institucions on CiU governa amb el PP els populars no molesten i deixen fer en relació a alguns temes sensibles. Un exemple: les quatre diputacions catalanes estan construïnt, conjuntament amb la Generalitat de Catalunya, la hisenda pròpia. Algú creu, realment, que si el PSC entra a governar la Diputació de Barcelona acceptarà mantenir aquesta política inequívocament sobiranista? Ho dubto, però en tot cas aviso que si hem d’estripar les cartes amb el PP hi ha el risc que ens trobem amb una nova baralla trucada.
