El secretari general del PP català i tercer candidat a la llista d’Albiol per a les eleccions del 21D, Santi Rodríguez, rep a ‘El Món’ un dia abans que s’acabi la campanya electoral. En aquesta entrevista, Rodríguez defensa l’aplicació del 155 com una manera de posar “fre” a la “deriva” del procés, encara que manifesta que la “solució” a la situació que es viu a Catalunya la donaran finalment els resultats dels comicis. El candidat popular defensa la intervenció de les institucions catalanes per part de l’Estat i assegura que s’estan prenent les decisions mínimes per fer una gestió que garanteixi el 100% els serveis públics. Entre alguns assumptes polèmics del programa del PP, en l’entrevista Rodríguez parla de la promesa que s’hi fa de prohibir estelades en l’espai públic.
El desembarcament de membres del govern espanyol en campanya ha estat important. Tant que ha acabat provocant algunes de les anècdotes més destacades, com el fet que la vicepresidenta es vantés d’haver “escapçat” els líders del PDeCAT i ERC. Això no és, en tot cas, un afer judicial? Com s’explica?
Això s’ha interpretat com a algú li ha anat bé. El que expressa la vicepresidenta és que ha estat el govern d’Espanya el que ha cessat el Govern de la Generalitat. Punt. Des del punt de vista polític. No parlava ni molt menys des del punt de vista jurídic, perquè les actuacions jurídiques no corresponen al govern. Ara això s’ha aprofitat en aquest sentit, però no era així. La seva voluntat era parlar des del punt de vista polític, perquè ella és política, no des del jurídic.
La seva intervenció fent befa del Diplocat en liquidació, no li sembla un to que pot ferir sensibilitats precisament ara?
Posats a ferir sensibilitats, pensem en tot el discurs que ha mantingut el Govern de la Generalitat des de fa cinc anys. No sé si s’han parat a pensar en algun moment si tots els actes i totes les paraules ferien o no sensibilitats. Jo m’he sentit moltíssimes vegades ferit i em dona la impressió que no hi ha hagut una correspondència en el mateix sentit per part del govern d’Espanya, ni molt menys. No crec que explicar que el Diplocat està en liquidació pugui ferir la sensibilitat d’absolutament ningú.
Expliqui’s, què l’ha ferit?
La divisió que s’ha provocat conscientment des del primer dia, des del 12 de setembre de 2012. Totes les actuacions que ha anat fent, primer Artur Mas i després el Govern de Puigdemont, han ferit una part molt important de la ciutadania de Catalunya. Fins al punt que ha animat a aquella famosa majoria silenciosa de la que sempre havíem parlat a treure un milió de persones al carrer el mateix mes dues vegades seguides. Per tant, crec que hi ha hagut molts elements que han ferit, que han dividit la societat, que han generat tensions i que fins i tot han acabat provocant que més de 3.000 empreses marxin de Catalunya. S’han fet moltes coses i molt grosses que han ferit a molta gent i que han provocat efectivament una situació límit i que han provocat la intervenció del govern d’Espanya en benefici de l’interès general. I s’hi podrà coincidir o no, però que la voluntat del govern d’Espanya s’ha fet en base a l’interès general per nosaltres no ofereix cap mena de dubte.
Es parla de reconciliació a partir del 22D, però sembla un impossible perquè si bé hi ha una part que diu que el 155 ha estat la solució hi ha una altra part important que pensa que suposa arrasar amb tot. Com es pot parlar de reconciliar quan uns diuen blanc i els altres negre?
Aquí hi ha diverses consideracions. Jo no sóc dels que pensa, i és possible que en algun moment s’hagi expressat en aquests termes literals, però ni molt menys pensem que el 155 hagi estat la solució de res. El 155 el que ha fet ha estat posar fre a una determinada situació i deriva. La solució és a les eleccions, a la convocatòria electoral, que a més a més es fa en el mateix dia. Segur, i així ho ha expressat el president del partit, a nosaltres ens hagués interessat que això s’hagués allargat una temporada i que les eleccions haguessin estat més endavant. El govern va considerar que en el mateix moment havia de convocar aquestes eleccions i oferir als catalans que busquessin la solució a través de les urnes. Per tant, la solució en tot cas pot venir a partir del 21D. No ha estat ni molt menys el 155. Segona qüestió i pel que fa a la reconciliació. També és difícil amb dos mesos o 15 dies que hi pugui haver una reconciliació i es pugui resoldre la divisió que s’ha generat durant tot aquest temps i les conseqüències d’aquesta divisió. Això és difícil. Ara, el que sí és cert és que el resultat del 21D pot apuntar la solució i es poden obrir camins cap a aquesta. I nosaltres estem convençuts que l’element més important perquè aquesta reconciliació sigui possible és que el govern que surti del 21D, del color i signe que sigui, sigui un govern lleial amb la societat catalana, que no menteixi a les persones, que és el contrari del que hem tingut fins ara. A les proves em remeto de les mentides que s’han dit i de totes les barbaritats que s’han anat dient tot aquest temps. El primer element és tenir un govern que sigui lleial amb els catalans per, d’aquesta manera, poder afrontar el futur amb garanties d’èxit.
El 155 debilita la gestió de govern a Catalunya? Seguim en nivell d’alerta 4 terrorista. Si passés alguna cosa, el comandament polític no és inexistent, però és dependent de Madrid…
El comandament polític està aquí. Per tant no hi ha absolutament cap problema, al contrari. Si precisament en una cosa el govern ha volgut tenir cura és que es garanteixin al 100% tots els serveis púbics, i la seguretat evidentment n’és un. I s’està fent d’aquesta manera i d’una forma molt curosa en el sentit d’intentar prendre les menors decisions de caràcter polític que sigui possible per evitar donar la sensació que hi ha un govern d’un determinat signe polític. S’està sent estrictament curós fins al punt que s’està deixant, en un percentatge molt elevat, que siguin els propis òrgans de la Generalitat els que facin propostes que després el consell de ministres ratifica directament. Per tant, s’està fent el que s’està dient des dels comandaments intermedis de la Generalitat perquè no hi ha consellers, en un percentatge elevadíssim. En molts pocs casos hi pot haver modificacions. És un govern tècnic i burocràtic per no aturar els serveis públics i no hi ha cap mena de problema en matèria de seguretat de cap tipus i de servei públic.
I què me’n diu del pla de fosses. Diuen que el 155 l’ha aturat.
No conec aquest tema a fons però estic convençut que no hi ha cap mena d’inconvenient des del punt de vista polític a que això es desenvolupi, a diferència de les coses en que sí hi ha inconvenient com és la política de subvencions als mitjans de comunicació. Aquí sí que hi ha hagut inconvenient i s’ha posat fre. O per exemple en tota la política d’exterior. Aquí sí que s’ha posat el dit a l’ull. Però en aquest tema últim jo estic convençut que no hi ha cap problema, tot i que no el conec en el detall.
I quin problema troben en la política de subvencions als mitjans de comunicació?
En general va molt vinculat a tot el procés que hem viscut i és precisament per això que, en aquest cas, s’hi ha posat un topall.
Per què volen que sigui diferent el panorama de mitjans? En què ha de canviar?
No sé si ha de canviar o no. El que sí sé és que no és viable i no acostuma a passar en cap país del món que els mitjans de comunicació sobrevisquin única i exclusivament de les subvencions públiques. Al final els mitjans de comunicació poden tenir ajudes per diferents motius, per arrencar un projecte empresarial, però després al final han de tenir vida pròpia i han de subsistir perquè sinó és que són ineficients, i si són ineficients el que no es pot fer és mantenir-los artificialment des de l’administració.
També parlen de tancar i reobrir TV3. Albiol va dir que ho vol fer amb “gent normal”. Que no són normals o prou bons els professionals dels mitjans públics?
El problema no és tant dels professionals, sinó d’aquells altres professionals que són contractats a través de productores o d’aquelles persones que són alienes a la casa i que estan dins per dirigir-la políticament. Perquè això s’està fent a TV3, es dirigeix políticament. I precisament en el programa apuntem que amb els professionals que té TV3 ha de ser capaç de produir molts més programes que els que fa actualment i que es donen a productores externes per pagar en alguns casos sous desorbitats a determinats professionals perquè són de la corda. Aquest és un element important, és a dir, professionalitzar TV3. En Xavi diu el que diu per cridar l’atenció sobre el tema i el problema, i per tant això ho valido. Ara, la forma de dur a terme això no és agafar i tancar físicament TV3 i tornar-la a obrir, sinó a partir de reformes en la pròpia governança de la televisió i en el seu propi sistema de treball. No oblidem que TV3 és la televisió més cara de tota Espanya, sobretot si mirem en valors absoluts. Per sota de TVE, amb valors relatius preu per habitant TVE costa tres vegades menys que TV3 i en quant a nombre de treballadors, TV3 en té més que Atresmedia i Mediaset juntes, que tenen vuit o 12 canals de televisió i una quota d’audiència important. Per tant, hem d’anar a buscar l’eficiència. No es tracta d’agafar i tancar la barraca sinó de reconduir-ho perquè sigui una televisió pública que ofereix un servei públic i no sigui una televisió només al servei d’un segment de la població, que és el que és ara.
Aquesta crítica es fa conscient de les crítiques que també es poden fer a TVE pel que fa a pluralitat política?
És possible. Però com que estem aquí i ens hem d’ocupar d’aquí, jo em preocupo d’això. Ara, dubto que cap televisió pública gestionada pel PP arribi ni molt menys als nivells escandalosos de TV3. Ho dubto molt.
Cs té grans expectatives de créixer. Què té Cs que no té el PP? Per què creu que es produeix la fuga de vots del PP a Cs?
Prefereixo explicar les coses que té el PP i no té Cs.
Doncs vinga…
T’agafo la segona part de la pregunta que és la fuga de vots. Al final el PP acaba tenint una responsabilitat, que és la de governar i prendre decisions. Això Cs no ho saben perquè no s’hi han trobat encara i no sé si s’hi trobaran, però com que no s’hi han trobat, no tenen aquesta responsabilitat. Per tant, quan prens decisions has d’estar molt convençut que les que prens són les millors en funció de tots els elements que tens al damunt de la taula. I quan has pres una decisió no pots canviar d’opinió. En canvi Cs en la mesura que no té responsabilitats de govern, de les seves paraules no se’n desprenen actes, poden canviar les seves paraules per dir una cosa diferent a la que havien dit si a l’opinió pública el que han dit prèviament no l’acaba de convèncer i li agrada una altra cosa. Tenen aquesta capacitat de maniobra que dona el no tenir responsabilitats de govern. Per això segurament té un discurs que s’adequa molt més al que la gent pot pensar en cada moment. Això ens diferencia de Cs, que tenim experiència de govern. El govern d’Espanya és del PP i és un govern que també té responsabilitat. Això és el que intentem visualitzar amb la presència de ministres del govern en aquesta campanya.
Creu que un govern de partits constitucionalistes aconseguirà que hi hagi pau al carrer?
No contemplem una altra possibilitat. En democràcia es respecten els resultats i estem convençuts que els resultats es respectaran.
Si es pogués rebobinar i tornar l’1-O, el govern del PP desitjaria una actuació policial diferent i no com la que es va veure amb les seves repercussions?
Sense cap mena de dubte el que va passar l’1-O si ho haguéssim de tornar a fer s’hauria de fer d’una manera molt diferent. Però no està aquí el problema. El problema està en un govern que va prendre unes decisions i que va actuar incitant a la població a cometre un acte que judicialment estava prohibit. Per tant, les responsabilitats de tot el que va passar l’1-O són d’un govern que va voler actuar saltant-se les lleis i va incitar a la població a desobeir una ordre judicial. Aquest és l’element clau i el desencadenant de tot el que passa l’1-O.
Si Puigdemont guanya les eleccions tornarà a Catalunya. Què creu que pot passar?
Passarà el que tingui de passar. Té una ordre de detenció, té unes causes pendents i per tant, amb independència de que sigui president de la Generalitat o no, haurà de respondre davant de la justícia perquè en una democràcia i en totes les democràcies occidentals del món totes els persones som iguals davant de la llei, siguem presidents de la Generalitat, treballadors o aturats. No hi ha cap càrrec que t’eximeixi de responsabilitats judicials.
I si això provoca una resposta popular i manifestacions al carrer?
Des del punt de vista democràtic, acceptar les decisions judicials forma part del sistema democràtic.
En el seu programa prometen assegurar la neutralitat en l’espai públic perquè no es pugui ocupar amb simbologia contraria a l’ordre constitucional. Això vol dir prohibir estelades?
En espais i equipaments públics i utilitzant la via pública o usant mitjans públics o fent publicitat política, sí. És inaudit que hi hagi escoles amb simbologia independentista. És inaudit que hi hagi pobles on els ajuntaments posen banderes independentistes als carres. És inaudit que hi hagi pobles on es posen estelades als fanals. És inaudit que hi hagi parcs de bombers amb banderes independentistes o amb propaganda política o els camions pintats amb consignes polítiques. Absolutament inaudit. Això s’ha d’acabar. Els serveis públics i la via pública és de tots els ciutadans, no estan al servei de ningú, ni del que governa ni del que no governa, de ningú. Per tant és exigible en una democràcia que l’espai públic, i sobretot qui gestiona l’espai públic, eviti usar un espai comú per fer publicitat o propaganda d’uns quants.
Això es pot fer extensible a la simbologia feixista?
Amb suport d’entitats públiques?
No… Però vull dir si es concep una estelada al mateix nivell que la simbologia feixista…
Tots som iguals davant la llei i les institucions. Totes les condemnes contra la simbologia feixista, però t’ho prometo, no n’he vist cap. Si vols anem a donar un tomb per Barcelona fins que acabi la campanya electoral o fins el dia de les eleccions i comptem quanta simbologia feixista trobes i quanta d’independentista en l’espai públic.
És evident…
No faig la diferència. El problema que hi ha a la via pública no és de simbologia feixista del caràcter que tu em dius, però sí d’independentista. Aquest sí que és el problema. I segona, no només és aquest el problema. Mentre que la feixista la deuen posar particulars, la independentista la posen i permeten les institucions públiques. Això és el que no és tolerable.
Els inquieta, preocupa o molesta que el vot útil en aquestes eleccions per a l’extrema dreta sigui el PP?
Ni ho sé, ni m’adreço a ells. No és el meu problema. Segurament em preocupa més que la ultraesquerra estigui representada en el Parlament. No ens adrecem a un electorat ultra ni molt menys i el que facin o deixin de fer els ultres ni m’ocupa ni em preocupa perquè no pretenem representar-los.
A Catalunya es pot tenir idees independentistes però no es poden exercir. Com es pot resoldre aquesta situació?
Complint amb les vies que preveuen les lleis perquè es pugui dur a terme tal i com desitgen. Tan simple i complicat. Les lleis posen això molt difícil? Sí, ho posen. Les lleis les vam decidir entre tots, no es va excloure ningú, es van fer amb un consens molt ampli i vam decidir que ens dotàvem d’aquestes lleis. L’independentisme no pot estar prohibit, està perfectament permès i les vies són les que estableixen les lleis. És difícil? Sí. També és difícil que el PP governi Catalunya i això no justifica que fem un cop d’estat per poder governar Catalunya.
