Amb dos francesos, una holandesa i una australiana vam arreplegar un Peugeot 206. Era estiu, finestres abaixades i vam pagar l’únic peatge durant més 5 hores -a 6 pounds-.Travessant la frontera natural d’Anglaterra amb el País de Gal·les. The Severn Bridge és el pont més bonic que he vist mai. Potser per què no he visitat Sant Francisco. Que hores més tard ens hauria ajudat a arribar al punt més occidental de Pembrokeshire. Però minuts després de veure l’aigua descendir immensa, plàcida, trobàvem una de les ciutats més lletges de tot el Regne Unit.
Swansea, segona ciutat del Gal·les, industrial. La M4 la retallava pel nord. Així que tothom hi semblava passar de llarg. Tothom excepte Submarine (2010). Una pel·lícula estranya. Teòricament una comèdia. Però tirant cap a fosca. Que té lloc en aquesta ciutat i basada en la novel·la de Joe Dunthorne. Molt britànica, boirosa. Una història d’amor de dos adolescents, amb accent gal·lès per tot arreu. Seria una pel·licula que no hauria arribat al gran públic – per dir-ho d’alguna manera- sense encarregar la banda sonora a l’Alex Turner.
-1
