El dia 2 d’abril farà exactament 30 anys de la Guerra de les Falkland, també conegudes en llengua catalana com a illes Malvines. Per a qui no ho recordi, el conflicte va començar quan més de 600 soldats argentins van assaltar a traïció unes illes on hi vivien pacíficament unes 2.500 persones protegides per 57 marines britànics. Evidentment, els argentins van conquerir les illes sense cap dificultat i tot el país va esclatar en una orgia patriòtica i xulesca. La primera ministra britànica, Margaret Thatcher, va reaccionar amb calma i va ordenar al seu exèrcit que alliberés les illes, cosa que va fer dos mesos després. Els argentins van ser derrotats i els anglesos van triomfar, com sempre. A banda dels soldats morts, tres veïnes de les illes Falkland van morir en els combats, les quals encara serien vives si els argentins no haguessin volgut allò que no és seu.
Ara, trenta anys després, la presidenta Cristina Fernández de Kirchner ha muntat un sidral mediàtic per excitar les masses, en l’habitual línia de comportament del populisme peronista. Diu el govern argentí que Londres militaritza el conflicte pel fet d’enviar-hi un vaixell de guerra. En canvi, quan ells van envair les illes amb totes les armes diponibles, no l’estaven militaritzant? Quina gran hipòcrita, la presidenta. Els argentins també critiquen que el príncep Guillem passi unes setmanes a les Falkland. I per quin motiu no hi hauria d’anar, em pregunto. És al seu país, per molt que bordin a Buenos Aires. La cirereta és que la presidenta Fernández de Kirchner ha dut el conflicte a les Nacions Unides, com si allà no tinguessin prou maldecaps. Em pregunto, de nou, per què no van dur el conflicte a les Nacions Unides fa 30 anys en comptes d’enviar-hi els vaixells de guerra? Quina gran hipòcrita, repeteixo.
L’actitud de la presidenta argentina ja la coneixem molt, al nostre país. És una manera de comportar-se molt freqüent a banda i banda del Mediterrani i té uns trets característics. Fonamentalment és un combinat de la xuleria i victimisme a parts iguals, sense cap dosi d’humilitat ni d’autocrítica. No hi ha res més patètic que intentar una cosa per les males i, quan et surt el tret per la culata, fer-se la víctima.
Per tot plegat, estaria bé que el govern argentí deixés de fer el milhomes i es fes algunes preguntes. Sap la presidenta Fernández de Kirchner que la totalitat de la població de les illes Falkland vol ser britànica? Sap que la major part de la població mundial prefereix ser britànica que no pas argentina? És més: sap que una part important de la població argentina es deleix per ser britànica i tocar el dos? Si es fes aquestes preguntes i tingués una mica de sensibilitat democràtica, la presidenta Fernández de Kirchner deixaria de fer el ridícul i de comportar-se com una simple corretja de transmissió dels deliris imperialistes de la dictadura militar.
