La nomenclatura FR passa a definir més el grau d’acabat que no pas el nivell de potència del cotxe. Més dinàmic i alhora discret que el Bocanegra, emfatitza la seva estampa gràcies al nou enllumenat diürn amb tecnologia LED, l’engraellat frontal de forma trapezoïdal, uns paracops un pèl més voluminosos i noves entrades inferiors per a la refrigeració. Els antiboira incrementen funcions. Ara, el seu feix adaptatiu actua automàticament quan negociem una corba. Els pilots del darrera també són nous i les llandes d’aliatge lleuger de 16 polzades es poden demanar de 17. Els de Martorell mantenen la doble sortida d’escapament i el discret aleró que reposa just a sobre del vidre posterior. A partir d’aquí i al marge dels anagrames que revelen la seva autèntica condició, convé fer una petita anàlisi per descobrir les qualitats renovades del nou FR. Per començar, la nova proposta de Seat hereta el mateix xassís del VW Polo, més lleuger i construït en acers d’alta resistència. L’operació estalvia quasi 50Kg. a la tara final d’un cotxe que, en versió SportCoupé de tres portes, viatja uns mil•límetres més a prop del terra per incrementar encara més les bones sensacions que generava la generació anterior. Guanya uns mil•límetres en amplada d’eixos, 7cm a l’habitacle i reserva 292 litres en el compartiment de les maletes (25 més que el seu predecessor). Control d’estabilitat i frens de disc a les quatre rodes esdevenen equipament de sèrie però el navegador s’ha d’abonar.
A l’habitacle tampoc hi ha massa concessions. Pràcticament tots els elements es troben encarats en direcció al conductor, notem una bona distribució dels indiscadors i criteris correctes de funcionalitat i ergonomia a la botoneria. No hi ha llacunes en el capítol de la visibilitat ni respecte a l’aïllament acústic. La guantera greix. Ara és més funcional, té 10,7 litres de capacitat i porta il•luminació interior. Volant i palanca de canvi poden demanar-se amb acabat de pell i no hi falta la connexió USB i el sistema de mans lliures pel mòbil. L’equipament de sèrie inclou ABS, ESP i TCS EBA; vidres tintats ; tancament centralitzat amb immobilitzador; doble airbag frontal i lateral; lleva-vidres elèctrics, assistent d’ajut d’arrencada en pendents, control de pressió dels pneumàtics, dics a les quatre rodes i direcció assistida electrohidràulica.
Seat assegura que ha treballat a fons reforçant la rigidesa torsional de l’estructura i el xassís. I hem d’explicar que molles i esmorteïdors són específics cosa que segur que incideix en les bones maneres que destil.la aquest cotxe.
No hi ha grans novetats en l’apartat de motoritzacions. La gamma permet optar pel bloc dièsel de 105 CV, que podria esdevenir la versió més demandada. L’equilibrat 2.0 TDI de 143 CV –que és el que hem provat- es manté a l’igual que el 1.4 TSI de 150 CV associat al canvi DSG de set velocitats. Amb la voluntat d’ esgarrapar mercat a la competència també hi ha disponibles els Ibiza FR en versió familiar ST similar al Clio Grand Tour o el Fabia Combi.
A nosaltres ens ha agradat especialment l’equilibri i el bon tacte de les suspensions i el canvi. Un bon exemple de la millora que ha experimentat el model. La versió dièsel més potent declara mitjanes de 4,6 litres/100Km i unes emissions de 119g/km de C02 però arriba associat a un canvi manual de sis marxes. Per optar al prodigiós DSG de doble embragatge i 7 marxes ens hem de quedar l’Ibiza FR 1.4. La substitució del sistema de bomba-injectora del primitiu 1.9 TDi pel common rail representa una clara millora en termes d’eficiència. Cosa que els tècnics han acabat d’adobar optimitzant el repartiment de pesos (la bateria ara reposa al maleter); engrandint el diàmetre de la barra estabilitzadora i afinant l’actuació d’un control d’estabilitat (ESP) que ara és igual d’eficaç però menys intrusiu. El diferencial electrònic XDS que munta mereix algunes ratlles també. El mecanisme va ser estrenat en el nou Golf GTi i s’ha de reconèixer que es tracta d’una autèntica troballa. És, en el fons, una mena d’extensió de l’ESP que actua com si es tractés d’un autoblocant mecànic dels de tota la vida i que s’ocupa de repartir la potencia equitativament entre les rodes motrius. Evita lliscaments pertorbadors quan s’exigeix màxima eficiència (quasi sempre en revolt) frenant progressivament la roda que perd tracció. Es un element lleuger en funció de l’ajut que proporciona i, a ple rendiment, permet accelerar abans del que seria imaginable.
