En 2008 el PIB interaunal català va créixer només un 0,9% enfront del 3,6% del 2007. I el que és pitjor, ahir el conseller d’Economia, Antoni Castells, va fer públic també que Catalunya està en recessió, ja que el darrer trimestre de 2008 va tancar amb una xifra negativa, -0,6%, el tercer balanç trimestral negatiu. El més preocupant de tot és que a aquest context Catalunya hi ha de fer front a l’expectativa d’un nou sistema de finançament que no arriba i que a més s’albira insuficient. Ahir Castells deia que “ara cal evitar que la caiguda de l’activitat econòmica sigui molt pronunciada, atendre els sectors socials més desafavorits, evitar que la crisi de l’economia financera es propagui a l’economia real i afecti les empreses solvents i, naturalment, arribar als problemes de fons de l’economia catalana: millorar la competitivitat i la productivitat”. Però, i tot això com es fa sense un sistema de finançament en condicions? Diu el conseller que “estem a la fase final de la negociació sobre el finançament i en poques setmanes veurem com acabarà”. És a dir, que ni ell encara no sap com acabarà aquest episodi que la llei marca que hauria hagut d’estar enllestit ja fa mesos. Per tant no només no sabem encara si el nou finançament complirà uns mínims, sinó que ara a més tenim una única certesa i és que l’hauríem d’haver obtingut en el moment precís, ara fa uns mesos, quan hauria estat més útil per assentar les bases d’una reacció més eficaç al context de crisi. Però no. L’esperem encara ara i a la vegada n’esperem ben poc. I així no hi ha on agafar-se. En recessió i sense finançament.
- CA
