Les concentracions convocades pel moviment Democràcia Real estan assumint un protagonisme molt superior al volum de la gent que li dona suport o que hi participa, coincidint amb la recta fina de la campanya electoral. El “indignats” han fet públic un manifest en el que critiquen el sistema i denuncien que només està al servei de l’acumulació de poder i dels diners, proclamen que existeix una alternativa, però no especifiquen quina és. L’abús de poder dels que s’han enquistat en el govern d’algunes institucions han donat ales a les tesis antisistema, però l’autèntica regeneració de la política s’ha de fer des dels veritables àmbits de representació. Històricament tots aquells que han posat adjectius a la democràcia han estat els que l’han posat en perill o els que l’ha volgut utilitzar per legitimar les seves tesis totalitàries. El comunitarisme que proclamen els manifestants és una ideologia, com qualsevol altre, però minoritària. Hi ha qui s’entesta a mirar de fer una cosa tant poc democràtica com guanyar al carrer allò que no pot aconseguir a les urnes, o a utilitzar a d’altres per aconseguir-hi.