El govern espanyol en funcions ha activat la maquinària per revaloritzar les pensions a partir del gener del 2027. En plena campanya del 29-N, el Consell de Ministres ha aprovat la tramitació urgent del reial decret que permetrà aplicar l’increment de les prestacions, una decisió que torna a situar les pensions al centre del debat polític després que l’accident mortal de l’AVE a Toledo tallés de socarrel la batalla política en aquest camp. La pujada encara no té una quantia definitiva, però la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, ha avançat que se situarà entre el 3% i el 4%, en funció de l’evolució de la inflació. La xifra definitiva es coneixerà després de la publicació de l’últim indicador d’inflació, prevista per al 27 de novembre, dos dies abans de les eleccions.
En tot cas, l’anunci té una dimensió electoral clara a Catalunya, segon de l’Estat amb més electors majors de 65 anys, amb 1,6 milions de ciutadans, el 2025 van percebre 34.000 milions d’euros en pensions, gairebé el triple que vint anys enrere. En el conjunt espanyol, els majors de 65 anys representen el 28% del cens electoral resident, amb més de 10 milions de votants. La capacitat de mantenir el poder adquisitiu dels jubilats, però també la garantia que les generacions més joves podran cobrar-les en el futur, és part central dels arguments de confrontació entre els partits el 29-N, que discrepen sobre el paper de les cotitzacions, els impostos, les aportacions empresarials i els mecanismes complementaris d’estalvi.

PSC: mantenir les pujades amb l’IPC i reforçar el fons de reserva
El PSC afronta les eleccions amb el govern espanyol del PSOE com a principal referència en política de pensions. Entre els compromisos que vol mantenir si continua a la Moncloa, hi ha garantir quatre anys més de revalorització de les pensions d’acord amb l’IPC i impulsar una reforma constitucional per blindar aquest mecanisme. El partit considera que l’actualització automàtica és la principal garantia per evitar que els jubilats perdin poder adquisitiu davant la inflació.
Pedro Sánchez també s’ha compromès a situar el Fons de Reserva de la Seguretat Social, conegut com la guardiola de les pensions, per sobre dels 20.000 milions d’euros al final de la legislatura. El PSOE defensa mantenir les reformes aprovades el 2021 i el 2023, que van recuperar l’actualització amb la inflació i van introduir mecanismes per reforçar els ingressos del sistema, com el mecanisme d’equitat intergeneracional (MEI), una cotització addicional que alimenta el fons de reserva, i l’increment progressiu de les bases màximes de cotització. També posa el focus en la millora de les pensions mínimes i no contributives, reforçar els complements per reduir la bretxa de gènere i facilitar la compatibilitat entre treball i jubilació.
Junts: revaloritzar amb l’IPC i tenir en compte el cost de la vida
Junts per Catalunya defensa actualitzar les pensions amb l’IPC per preservar-ne el poder adquisitiu, però també planteja tenir en compte les diferències territorials en el cost de la vida. A la vegada, aposta per millorar gradualment les pensions mínimes, les de viduïtat i les d’orfandat, així com fer convergir progressivament la pensió mínima amb el salari mínim interprofessional. Una altra de les seves propostes és vincular qualsevol retard de l’edat de jubilació a l’augment de l’esperança de vida. També defensa estendre els plans complementaris de capitalització acordats en la negociació col·lectiva a les petites empreses i als autònoms, com a complement del sistema públic.
La formació de Carles Puigdemont ha fet bandera, a més, de la necessitat que les pujades de les pensions es tramitin separadament d’altres mesures. El gener del 2026 va votar contra el decret òmnibus que incorporava l’actualització de les prestacions juntament amb altres disposicions socials, però va donar suport posteriorment al decret que recollia específicament la revalorització, en considerar que l’actualització de les pensions no podia quedar condicionada a altres negociacions polítiques.
El partit també ha defensat el traspàs de les competències de la Seguretat Social a Catalunya, una reivindicació que forma part del seu plantejament sobre l’autogovern i la gestió dels recursos.

ERC: un IPC territorialitzat i jubilacions anticipades sense penalització
ERC és una de les formacions que ha concretat més les seves propostes en el programa electoral del 29-N. La principal novetat és la defensa d’un IPC territorialitzat per actualitzar les pensions, de manera que les prestacions tinguin en compte l’evolució dels preus de cada territori i no únicament la mitjana estatal. El partit d’Oriol Junqueras considera que una mateixa revalorització percentual pot tenir efectes diferents sobre el poder adquisitiu dels jubilats en funció del lloc on visquin, de manera que aposta per corregir les desigualtats i garantir que els pensionistes puguin mantenir la capacitat de compra. ERC també defensa blindar legalment l’actualització de les pensions d’acord amb la inflació i ampliar els supòsits de jubilació anticipada sense penalitzacions per als treballadors que desenvolupen professions especialment penoses, perilloses, tòxiques o insalubres.
La proposta republicana s’emmarca en una defensa del sistema públic i en la voluntat de reconèixer les diferències entre trajectòries laborals i territoris. En matèria de cotitzacions, la formació també planteja que les aportacions dels autònoms s’ajustin als ingressos reals, amb quotes reduïdes per als qui no arribin al salari mínim.
PP: revalorització amb l’IPC i reconstrucció del Pacte de Toledo
La principal proposta dels populars és garantir que les prestacions s’actualitzin cada any d’acord amb l’IPC, un compromís que el partit vol mantenir també per als treballadors que avui cotitzen i que es jubilaran en el futur. Proposa reconstruir el Pacte de Toledo, l’espai parlamentari que tradicionalment ha servit per buscar consensos sobre el sistema de pensions, i aprovar mecanismes legals que garanteixin les revaloritzacions encara que no hi hagi pressupostos generals de l’Estat aprovats.
El PP també proposa incentivar la jubilació activa mitjançant deduccions a l’IRPF, de manera que els treballadors que vulguin continuar en actiu després de l’edat ordinària de jubilació puguin compatibilitzar la feina amb el cobrament de la prestació. També defensa blindar per llei la caixa única de la Seguretat Social.

La sostenibilitat del sistema és un dels arguments centrals del discurs popular. No qüestiona el model públic, però reclama garantir-ne la viabilitat a llarg termini, amb més productivitat i més cotitzants. En aquest sentit, el PP és contrari al mecanisme d’equitat intergeneracional impulsat pel govern de Sánchez, perquè considera que representa una càrrega addicional per a treballadors i empreses.
Frente Amplio: cap pensió per sota del salari mínim i jubilació als 65 anys
La candidatura de Frente Amplio, integrada per Movimiento Sumar, Esquerra Unida, Más Madrid i Catalunya en Comú, promet garantir que cap pensió quedi per sota del salari mínim interprofessional i establir l’edat de jubilació als 65 anys. La primera proposta implica vincular les pensions mínimes a les actualitzacions del salari mínim, que el 2026 se situa en 1.221 euros mensuals en catorze pagues. La segona pretén evitar que l’edat efectiva de jubilació continuï augmentant i que els treballadors hagin d’allargar la vida laboral més enllà dels 65 anys. La coalició calcula que aquestes dues mesures tindrien un cost conjunt d’uns 20.000 milions d’euros anuals. Per finançar-les, planteja incrementar la contribució de les grans empreses i dels patrimonis més elevats, amb una tributació mínima efectiva del 15% per a les grans companyies i un impost del 2% sobre els patrimonis superiors al milió d’euros.
El plantejament de Frente Amplio és reforçar el sistema públic a través d’una redistribució més gran dels recursos i d’un increment de les prestacions més baixes, ahora que la coalició rebutja que els plans privats puguin substituir el sistema públic de repartiment.

Alhora: no votar les lleis de pensions al Congrés
Alhora presenta una estratègia diferent de la resta de formacions. No anuncia cap proposta específica sobre la quantia de les pensions, l’edat de jubilació o el finançament de la Seguretat Social en el seu programa per a Catalunya. Però sí que ha explicitat quin paper vol tenir al Congrés en aquesta matèria: Alhora no votarà les lleis de pensions, habitatge o sanitat a les Corts espanyoles. La candidatura defensa que la seva activitat a Madrid s’ha de concentrar a boicotejar els pactes entre els partits independentistes i l’Estat, mentre que el programa propi s’ha de desenvolupar a les institucions catalanes.
Per tant, la seva posició no es concreta en una reforma alternativa del sistema de pensions, sinó en el rebuig a participar en la negociació de les normes estatals que el regulen.
Vox: més productivitat, natalitat i debat sobre un sistema mixt
El document electoral de VOX no incorpora una proposta explícita de transició cap a un sistema mixt de repartiment i capitalització individual, ni concreta una fórmula alternativa de revalorització de les pensions amb l’IPC. Però el partit ha defensat públicament una reforma estructural que combinés el sistema públic de repartiment amb un mecanisme de capitalització individual. En tot cas, el partit d’extrema dreta vincula la sostenibilitat del sistema al creixement de la productivitat, a l’impuls de la natalitat i al suport a les famílies. Entre les mesures concretes hi ha que l’Estat assumeixi les cotitzacions a la Seguretat Social de les persones que deixin de treballar per cuidar els fills, amb l’objectiu que aquests períodes no perjudiquin la futura jubilació.

La sostenibilitat, el gran debat de fons
Les propostes dels partits mostren que la revalorització de les pensions amb l’IPC és un dels principals punts de coincidència, especialment entre PSC, PP, Junts i ERC. Les diferències apareixen quan es tracta de decidir com es financen les prestacions futures, quin paper han de tenir les cotitzacions i els impostos i quina edat ha de marcar el final de la vida laboral.
La confrontació també s’ha traslladat al debat sobre la sostenibilitat. El govern espanyol defensa que les reformes aprovades els darrers anys han reforçat els ingressos de la Seguretat Social i que el sistema pot afrontar la jubilació de la generació del baby boom. El PP reclama més garanties sobre la viabilitat futura i qüestiona algunes de les fórmules de finançament impulsades per l’executiu. Vox ha obert el debat sobre un possible model mixt, tot i que aquesta reforma no figura en el seu programa actual. En paral·lel, ERC i Junts introdueixen la dimensió territorial en el càlcul de les prestacions, mentre que Frente Amplio posa l’accent en l’augment de les pensions mínimes i en l’avançament de l’edat de jubilació. Alhora, per la seva banda, renuncia a intervenir en la negociació de les lleis estatals.



