El mercat del petroli no troba la pau. El barril Brent ha tornat a superar els 100 dòlars aquest dimarts, per primer cop en tres setmanes. Ho fa enmig de la desconfiança en la més que fràgil treva entre els Estats Units i l’Iran, i davant la sacsejada al sector que ha suposat la sortida dels Emirats Àrabs Units de l’OPEP. En aquest context, la referència europea del cru es mou entre els 110 i els 111 dòlars, un dels seus pics més alts des de l’inici del conflicte, i més d’un 2% per sobre del tancament de dilluns. El nord-americà West Texas Intermediate, per la seva banda, s’enfila prop d’un 3,5%, i torna a fregar els 100 dòlars setmanes després d’haver abandonat aquests màxims.
La percepció del sector és que les converses de pau entre Washington i Teheran no estan funcionant. Cal recordar que al tancament que els aiatol·làs han imposat a l’estret d’Ormuz des dels primers enfrontaments, ara cal afegir els obstacles nord-americans, que ja han obert foc contra diversos vaixells iranians que han intentat transitar cap a l’Àsia. El pas, cal recordar, concentrava abans de la guerra el 25% del tràfic petrolier mundial, i era essencial per a les garanties energètiques de molts dels grans mercats asiàtics, com ara la Xina, el Japó o Corea del Sud. Els operadors han entrat en pànic després que el president nord-americà, Donald Trump, allunyés dilluns qualsevol de les concessions que demanen els seus interlocutors iranians per acabar d’assolir la pau. En el darrer pla, el govern de Mojtaba Jameneí va arribar a posar sobre la taula un acord que obriria immediatament l’estret, sense garanties per al seu programa nuclear; però ha estat insuficient per a les autoritats estatunidenques.
A la incertesa a l’estret s’ha afegit el terratrèmol que ha suposat per al món del cru l’anunci dels Emirats Àrabs Units, que ha confirmat aquest mateix dimarts que abandonarà l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) per la crisi a la regió i pels seus constants enfrontaments amb l’Iran. L’exèrcit dels aiatol·làs, cal recordar, ha bombardejat diversos objectius emiratians al llarg de les darreres setmanes, justificant-se en l’aliança del país amb els Estats Units. Malgrat que les autoritats d’Abu Dhabi han insistit que els seus compromisos de proveïment romanen intectes, i que treballaran amb clients i productors per “garantir l’estabilitat de l’energia”, el moviment ha fet esclatar el capital, i els futurs fan preveure una nova pujada dels carburants i altres derivats del petroli.
Retallades de demanda
El món financer va encarar l’inici de la guerra amb certes esperances que acabés a menys trigar. Ara, més de dos mesos després de l’esclat del conflicte, les previsions es fan més ombrívoles dia rere dia. En una anàlisi publicada el passat dilluns, el banc novaiorquès Goldman Sachs va disparar de nou els objectius de preu mitjà del barril Brent per al 2026. Segons els experts, el quart trimestre -fins i tot si ja fa mesos que la guerra ha acabat- la referència comunitària romandrà per sobre dels 90 dòlars, mentre que el West Texas es quedarà en els 83 dòlars. Aquest horitzó suposa encariments de 10 i 8 dòlars respectivament respecte de les anteriors estimacions per al final de curs. També han ajornat el seu auguri sobre el final de la guerra, que ara situa a finals de juny -un “xoc sense precedents”, a ulls dels analistes, que pot deixar ferides estructurals en l’economia global-. En el pitjor dels casos, des de Goldman alerten que el barril podria arribar a enfilar-se per sobre dels 120 dòlars “si les exportacions no es normalitzen fins a finals del juny”.
A més, per al banc, els estralls que les bombes nord-americanes i israelianes estan causant a la infraestructura petroliera i gassista iraniana ha empetitit les reserves dels productors. Si aquests inventaris “cauen a nivells molt baixos”, afegeixen, es podrien engegar “pujades de preus no linears”, que portin el cost dels combustibles a cims inaudits. Segons els seus càlculs, les reserves petrolieres mundials podrien descendir a “un ritme rècord d’11 milions de barrils diaris”, una retallada que podria afectar als nivells d’oferta disponibles per als consumidors. “Les extremes reduccions de proveïment no són sostenibles. Vist això, podrien ser necessàries rebaixes de demanda encara més grans que les actuals si la crisi d’oferta es manté”, conclouen.
