La pensió mitjana de jubilació a Catalunya arriba als 1.613 euros mensuals l’octubre de 2026, un 4,5% més que en el mateix mes de l’any passat. La xifra situa la prestació mitjana per sobre dels 1.600 euros en un moment en què les pensions tornen a ocupar un lloc central en el debat econòmic: des de la capacitat de mantenir el poder adquisitiu dels jubilats fins al repte de finançar un sistema que haurà d’assumir un nombre creixent de beneficiaris durant les pròximes dècades. La pensió depèn de factors com els anys cotitzats, les bases de cotització i la trajectòria laboral de cada persona. Per això, la mitjana pot amagar diferències importants entre pensionistes.
Més de 1.600 euros de mitjana, però amb diferències importants
L’evolució de la pensió mitjana reflecteix l’actualització de les prestacions i l’entrada al sistema de nous jubilats amb carreres de cotització diferents de les generacions anteriors. A més, la revalorització vinculada a l’IPC, en vigor des del 2022, té com a objectiu protegir el poder adquisitiu dels pensionistes davant l’encariment del cost de la vida.
Ara bé, la mitjana no explica tota la realitat. Les diferències entre homes i dones, les trajectòries laborals interrompudes i els salaris més baixos durant la vida activa poden traduir-se en pensions molt diferents. Les persones que han cotitzat menys o sobre bases més reduïdes no s’acosten, ni de lluny, als 1.613 euros mensuals. Aquesta distinció és especialment rellevant en un context en què les despeses d’habitatge, alimentació i subministraments continuen condicionant l’economia de moltes llars.
El repte de pagar les pensions del futur
L’augment de les prestacions coincideix amb un dels principals desafiaments de l’economia espanyola: com sostenir el sistema públic de pensions a mesura que es jubili la generació del baby-boom. L’envelliment demogràfic incrementarà el nombre de pensionistes, mentre que l’evolució de l’ocupació, els salaris i les cotitzacions serà determinant per als ingressos de la Seguretat Social.
A Catalunya, la despesa mensual en pensions de jubilació ja s’acostava als 2.000 milions d’euros al setembre, amb més d’1,22 milions de prestacions d’aquesta mena. La factura s’ha duplicat en catorze anys, segons dades de la Seguretat Social, amb un augment respon tant al creixement del nombre de pensions com a l’increment de la quantia mitjana.
El debat de les pensions, a les portes de la campanya electoral del 29-N, no es limita a quant cobren actualment els jubilats, sinó també a com es mantindran les prestacions en el futur. Les reformes recents han introduït mesures per reforçar els ingressos del sistema, com el mecanisme d’equitat intergeneracional, que incrementa les cotitzacions socials per alimentar el fons de reserva de les pensions. La discussió contraposa la necessitat de garantir unes prestacions suficients i preservar el poder adquisitiu dels pensionistes amb el repte de finançar una despesa creixent. En aquest escenari, l’evolució de les pensions mitjanes és una dada rellevant, però no l’únic indicador per valorar la salut del sistema: també cal tenir en compte el nombre de beneficiaris, els ingressos per cotitzacions i les projeccions demogràfiques.
