L’Institut Ostrom vol canviar les regles del joc de les pensions, el mercat laboral i la immigració a l’Estat espanyol. El think tank liberal proposa complementar les pensions públiques amb comptes individuals de capitalització, introduir una motxilla austríaca per als nous contractes i avançar cap a un sistema migratori que prioritzi les persones amb formació i qualificacions professionals. Les mesures formen part d’un paquet de reformes que també inclou canvis fiscals, en l’habitatge i en l’Administració pública, amb l’objectiu de reforçar la productivitat, la inversió i la competitivitat empresarial.
La proposta més significativa en matèria de pensions passa per combinar el sistema públic actual amb un segon pilar d’estalvi individual. L’Institut defensa que cada resident disposi, a partir dels 18 anys, d’un compte que acumuli recursos al llarg de la vida i que serveixi per complementar els ingressos durant la jubilació. El plantejament no implica substituir directament les pensions públiques per un sistema privat, sinó diversificar les fonts de finançament de la jubilació.
La reforma tindria dues potes. D’una banda, Ostrom proposa introduir un sistema de comptes nocionals, com el que aplica Suècia, per calcular la pensió pública en funció de les cotitzacions acumulades durant tota la vida laboral i l’esperança de vida en el moment de jubilar-se. Aquests comptes serien registres teòrics dels drets generats, no pas diners dipositats a nom de cada treballador, de manera que el sistema continuaria funcionant amb cotitzacions que financen les prestacions dels pensionistes actuals.
De l’altra, l’entitat planteja crear comptes de capitalització individual en què sí que s’acumularien diners invertits per generar un complement a la pensió pública. Aquests comptes es nodririen de diferents fonts: les aportacions de la motxilla austríaca que proposa implantar per als nous contractes, les contribucions als plans de pensions d’empresa amb inscripció automàtica dels treballadors i els recursos que actualment es destinen al Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI), vinculat al Fons de Reserva de la Seguretat Social.
El resultat seria un model mixt en què la pensió pública continuaria sent una peça central, però els ingressos de la jubilació també dependrien de l’estalvi acumulat i de la rendibilitat de les inversions. L’Institut no fixa una quantia garantida per a aquest complement, que variaria en funció de les aportacions i dels resultats obtinguts. En paral·lel, proposa substituir les actuals deduccions fiscals per aportacions a plans de pensions per un crèdit fiscal de quantia igual per a tothom, amb la intenció de repartir els incentius a l’estalvi de manera més uniforme entre els contribuents.
Una motxilla austríaca que acompanyi el treballador
La reforma de les pensions està estretament vinculada als canvis laborals que defensa Ostrom. L’entitat proposa implantar una motxilla austríaca obligatòria per als nous contractes, amb una aportació empresarial equivalent al 2% del salari que s’acumularia en un compte individual. El treballador conservaria aquests recursos encara que canviés d’empresa, de manera que l’estalvi l’acompanyaria durant tota la trajectòria professional.
El mecanisme, però, també comportaria modificar les indemnitzacions per acomiadament. Ostrom planteja compensar el cost de les aportacions empresarials amb una reducció progressiva de la indemnització per acomiadament objectiu, mentre que mantindria la indemnització per acomiadament improcedent. Així, una part de la protecció econòmica deixaria d’estar concentrada en el moment de perdre la feina i passaria a acumular-se periòdicament en un compte personal.
El think tank també vol modificar els incentius que afronten les empreses a l’hora de contractar. Proposa que les companyies amb una rotació de treballadors superior a la mitjana del seu sector paguin una cotització per desocupació més elevada, amb l’objectiu que assumeixin una part més gran dels costos associats a la inestabilitat laboral. Pel que fa a la prestació d’atur, defensa que s’hi pugui accedir després de sis mesos cotitzats i que la quantia disminueixi progressivament amb el pas del temps.
Per evitar que tornar a treballar suposi una pèrdua d’ingressos respecte de la prestació, l’Institut proposa un crèdit fiscal reemborsable de 1.200 euros anuals per treballador i de 1.000 euros per fill. La mesura busca incentivar la incorporació al mercat laboral, especialment en les rendes més baixes.
Seleccionar la immigració segons la qualificació
En política migratòria, Ostrom aposta per donar més pes a la formació i les competències professionals en els criteris d’entrada al mercat laboral espanyol. La proposta passa per avançar cap a un sistema de selecció per punts, inspirat en els models del Canadà i Austràlia, que prioritzi els candidats amb estudis i qualificacions ajustats a les necessitats de l’economia.
El plantejament suposa un canvi d’orientació respecte d’un model en què les vies de regularització per arrelament tenen un paper rellevant. L’Institut defensa facilitar la captació de professionals qualificats als països d’origen i reduir les traves que impedeixen aprofitar la formació de les persones que ja són a Espanya.
En aquest sentit, proposa resoldre en un termini de dotze mesos els més de 80.000 expedients d’homologació de títols pendents. La intenció és evitar que professionals amb estudis cursats a l’estranger hagin d’esperar llargs períodes per poder exercir en la seva especialitat. La reforma vincularia així la política migratòria amb les necessitats de les empreses i la disponibilitat de mà d’obra qualificada.
Menys pressió fiscal sobre l’estalvi i la inversió
La reforma fiscal és un altre dels eixos del paquet. Ostrom proposa actualitzar automàticament els trams de l’IRPF segons la inflació per evitar que els increments salarials destinats a compensar l’encariment del cost de la vida acabin elevant la factura fiscal dels contribuents sense que hagin guanyat poder adquisitiu real. En l’impost sobre societats, defensa que tributin els beneficis distribuïts, però no els que les empreses retenen per reinvertir-los en el negoci. Amb aquest canvi, l’entitat vol incentivar que els guanys empresarials es destinin a ampliar la capacitat productiva, innovar o créixer. També proposa suprimir l’impost sobre el patrimoni.
En habitatge, el think tank planteja rebaixar al 4% l’impost sobre transmissions patrimonials per a la compra de l’habitatge habitual i reformar l’impost sobre béns immobles perquè gravi el valor del sòl en lloc de penalitzar de la mateixa manera els immobles construïts o rehabilitats. A més, aposta per agilitzar les llicències urbanístiques, augmentar l’edificabilitat a prop de les estacions de transport públic i impulsar una assegurança pública contra els impagaments del lloguer.
El document també inclou canvis en educació, administració i energia. En l’àmbit educatiu, defensa avaluacions comparables entre comunitats autònomes, més autonomia per als centres i reforços primerencs per als alumnes amb dificultats. Per a l’Administració, proposa seleccionar els directius públics segons criteris de mèrit i concurrència i establir que les normes que afecten els mercats caduquin al cap de vuit anys si no es renoven després d’una avaluació. En energia, Ostrom reclama que el calendari de tancament de les centrals nuclears respongui a criteris tècnics de seguretat del subministrament i que la planificació de les xarxes elèctriques s’adapti a les necessitats futures de la indústria i les llars.
El conjunt de mesures dibuixa una agenda liberal que posa el focus en els incentius a l’estalvi i la inversió, la flexibilització de determinats mecanismes laborals i l’adaptació de les polítiques públiques a les necessitats productives. La seva aplicació, però, exigiria reformes legislatives i una transició que aclarís com es distribuirien els costos i els beneficis entre empreses, treballadors, contribuents i futurs pensionistes.
