Els pagesos catalans han aconseguit forçar una reunió amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, aquest mateix dilluns a la tarda en plena revolta per tractat signat per la Unió Europea i Mercosur. Després de quatre dies de protestes i talls de carretera, Revolta Pagesa ha informat que s’ha aixecat parcialment el tall a l’accés al Port de Tarragona per l’A-27 i han obert el pas d’un carril d’entrada i un de sortida mentre mouen els tractors i recullen els objectes que han fet servir durant la protesta. La previsió és que marxin en columna quan tot estigui recollit. Per ara es mantenen els talls a l’AP-7 entre Borrassà i l’Alt Empordà i el Pla de l’Estany, la C-16 entre Casserres i Berga (Berguedà), l’N-II a l’Alt Empordà i la C-38 al Coll d’Ares (Ripollès).
“A última hora de la nit d’ahir [diumenge], en negociacions amb la conselleria, vam fer palès que la pagesia necessitava una garantia més perquè les paraules del conseller fossin més palpables per a tots nosaltres, concedint una reunió amb el president de la Generalitat avui [dilluns] a la tarda. Per això a Tarragona aixequem la mobilització”, diu l’entitat en un comunicat. El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, es va reunir amb els pagesos a Bàscara (Alt Empordà) i els va prometre fer un “front comú” de demandes davant del govern espanyol i de la Comissió Europea per mitigar els efectes del tractat de lliure comerç. També va plantejar reunions tant amb el president Illa com amb els eurodiputats catalans que hauran de votar el pacte al Parlament Europeu.
“Necessitem una garantia més perquè les paraules del conseller es reafirmin, si el president de la Generalitat es pronunciés serien paraules més fermes i donaria suport a tota la pagesia”, reconeixia diumenge Eduard Escolà, portaveu de Revolta Pagesa.
Itàlia decanta la balança i obre una crisi a la UE
Els països de la Unió Europea van avalar divendres l’acord comercial amb els països del Mercosur després de gairebé tres dècades de negociacions. El pacte es va desencallar en una reunió dels ambaixadors dels 27 celebrada a Brussel·les en la qual Itàlia ha canviat de bàndol i s’ha alineat amb Espanya i Alemanya, decantant així la balança a favor del ‘sí’. En un primer moment, el govern italià havia assegurat que l’acord plantejava dubtes importants i es va posicionar amb França i Polònia, els dos països més contraris al tractat. L’acord comercial s’havia d’aprovar per majoria qualificada, és a dir, necessitava el suport d’almenys 15 països de la UE que suposessin el 65% de la població. El vot d’Itàlia era clau i finalment ha optat per sumar-se al bloc de països favorables al tractat. L’anunci ha desfermat protestes arreu d’Europa.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, viatjarà pròximament al Paraguai per signar de forma definitiva l’acord comercial més gran que ha subscrit mai per la Unió Europea en un context marcat pel distanciament dels Estats Units amb l’Amèrica Llatina, l’atac a Veneçuela i les amenaces de Trump sobre Groenlàndia. Aquestes noves tensions han revifat les veus que reivindiquen la necessitat de trobar nous socis comercials i diversificar les relacions de la UE per no dependre tant de Washington. Brussel·les havia intentat rebaixar les crítiques de la pagesia europea oferint un accés anticipat de fins a 45.000 milions d’euros en fons agrícoles procedents del pròxim macropressupost de la UE en un moviment que pretenia donar “estabilitat” al sector i oferir a Itàlia un argument de pes per convèncer els agricultors del seu país.
