La Generalitat ha aconseguit obrir una nova via per intervenir en les decisions estratègiques sobre els aeroports catalans. El Govern i l’executiu espanyol constituiran un òrgan bilateral paritari que permetrà a Catalunya participar en la planificació de les infraestructures aeroportuàries, les inversions, la connectivitat i la definició del model de país. L’acord, que s’emmiralla en l’esquema de participació del País Basc en les infraestructures aeroportuàries d’Aena, representa un pas endavant en la reivindicació catalana de tenir més capacitat d’influència sobre un sistema que continua sota control estatal.
L’entesa s’ha tancat aquest dijous en el marc de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat, celebrada al Palau de la Generalitat, a escasses hores de l’inici oficial de la campanya electoral del 29-N. La proximitat de la cita amb les urnes dona una dimensió política afegida a l’acord, que permet al president Salvador Illa presentar avenços en una de les carpetes més sensibles de la relació entre Catalunya i l’Estat i, alhora, en un dels compromisos que el PSC havia adquirit amb ERC per aconseguir la investidura.
La qüestió aeroportuària és especialment rellevant perquè el debat sobre el futur del Prat ha anat molt més enllà de les obres d’ampliació. La capacitat de decidir les inversions, orientar les rutes internacionals, millorar la connectivitat amb la resta del territori i determinar quin paper han de tenir els aeroports de Girona, Reus i Lleida-Alguaire forma part d’una discussió més àmplia sobre el model econòmic i d’infraestructures de Catalunya.
Un pas en la governança, però no en la titularitat
L’acord obre la porta a una participació més directa de la Generalitat en les decisions que afecten les instal·lacions aeroportuàries, però no comporta un traspàs de la gestió dels aeroports ni de les competències operatives d’Aena. La companyia estatal continuarà mantenint el control de les infraestructures que gestiona, com el Prat, Girona i Reus, mentre que l’òrgan bilateral haurà de servir per coordinar les decisions estratègiques entre les dues administracions. La distinció és important en un moment en què el debat sobre l’ampliació de l’aeroport de Barcelona continua obert. Aena va deixar fora del seu pla inversor fins al 2031 les grans obres d’ampliació de la infraestructura, una decisió que va generar malestar al Govern i que va tornar a posar sobre la taula els límits de la capacitat catalana per incidir en les decisions de l’operador estatal.
En paral·lel, la Generalitat ja havia començat a construir una estructura pròpia per ordenar el sistema aeroportuari. Al gener, el Govern va acordar impulsar l’Autoritat Aeroportuària de Catalunya, un organisme destinat a centralitzar la planificació estratègica, coordinar les polítiques aeroportuàries i donar una visió conjunta a les diferents infraestructures del país. La nova autoritat, però, tampoc no tindrà capacitat per administrar o explotar els aeroports gestionats per Aena. La combinació d’aquest ens amb l’òrgan bilateral amb l’Estat ha de permetre al Govern tenir més instruments d’interlocució i influència.

Un acord amb lectura electoral
La bilateral és la quarta trobada d’aquest tipus durant la legislatura i forma part de l’estratègia de normalització de les relacions institucionals entre els governs de Salvador Illa i Pedro Sánchez. Per al PSC, els acords amb l’Estat són una manera de reivindicar la utilitat de la negociació i el desplegament de l’autogovern davant l’electorat català. Però l’acord també té una lectura en clau de pactes parlamentaris. La participació catalana en la governança aeroportuària era una de les demandes d’ERC en les negociacions que van fer possible la investidura d’Illa. Per tant, el nou organisme permet als republicans exhibir un compromís assolit i al Govern presentar un avenç en una carpeta que té un pes econòmic i territorial considerable.
La celebració de la bilateral en vigílies de la campanya del 29-N, tanmateix, ha provocat les crítiques de Junts. La formació ha qüestionat el calendari de la reunió i ha acusat els executius de convertir-la en una operació de propaganda electoral. El Govern, per la seva banda, defensa que es tracta d’acords treballats prèviament i que l’activitat institucional no s’ha d’aturar per l’arribada de les eleccions.
Més enllà de la disputa partidista, caldrà veure si l’acord és alguna cosa més que un espai de coordinació institucional. La capacitat real d’incidència de Catalunya dependrà de les funcions concretes que se li atribueixin, de la seva relació amb Aena i de si pot intervenir en les grans decisions d’inversió i desenvolupament del sistema aeroportuari. El repartiment efectiu del poder sobre els aeroports continua sent una assignatura pendent.


