MónEconomia
La dependència nuclear de Catalunya condiciona les propostes energètiques del 29-N

Catalunya afronta el debat energètic amb una dependència que condiciona qualsevol canvi de model: més de la meitat de l’electricitat que produeix prové de les centrals nuclears, mentre que les energies renovables encara tenen un pes molt inferior al que exigeixen els objectius de transició energètica. El futur d’Ascó i Vandellòs ha deixat de ser una qüestió sectorial per converitr-se en una de les decisions més rellevant que determinaran la seguretat de subministrament, la competitivitat industrial i el cost de l’electricitat durant els pròxims anys.

Les dades oficials de l’Institut Català d’Energia (ICAEN) corresponents al 2025 apunten que l’energia nuclear va representar el 55,8% de la producció elèctrica catalana, davant del 21,3% de les fonts renovables. La resta va provenir principalment dels cicles combinats, amb un 13,8%, i de la cogeneració, amb un 7,7%. En total, Catalunya va generar 42.340,9 GWh d’electricitat, mentre que el consum va arribar als 43.137 GWh, de manera que la producció pròpia va quedar lleugerament per sota de la demanda. El desequilibri també es reflecteix en la potència instal·lada. Les renovables representaven el 40,7% de la capacitat elèctrica de Catalunya a finals del 2025, però només van aportar el 21,3% de l’electricitat generada. La diferència evidencia que el repte no consisteix únicament a instal·lar més plaques solars i aerogeneradors: també cal reforçar les xarxes, disposar de sistemes d’emmagatzematge i garantir que l’energia es pugui transportar i utilitzar quan la demanda ho requereix.

En aquest escenari, les eleccions del 29-N posen sobre la taula models energètics diferents, amb la qüestió nuclear com a principal eix de discrepància. El PP i Vox defensen allargar la vida de les centrals i mantenir-les operatives, mentre que el PSC i el Frente Amplio aposten per respectar el calendari de tancament. ERC prioritza un model renovable i descentralitzat, amb més capacitat de decisió per a la Generalitat, però el seu programa no concreta una posició sobre una eventual pròrroga nuclear. Junts tampoc no fixa un compromís explícit sobre el calendari, i Alhora no presenta mesures específiques en aquest àmbit.

La central nuclear Vandellós II
La central nuclear Vandellós II

La vida de les nuclears, clau de volta

El debat té una transcendència especial a Catalunya, on les tres centrals nuclears —Ascó I, Ascó II i Vandellòs II— continuen sent una peça fonamental del sistema elèctric. El calendari pactat preveu el tancament d’Ascó I l’octubre del 2030, Ascó II el setembre del 2032 i Vandellòs II el febrer del 2035. La seva continuïtat també té una dimensió econòmica i territorial, especialment a les comarques de Tarragona, on l’activitat nuclear genera ocupació i sosté una part del teixit productiu.

El PP és una de les formacions que defensa amb més claredat la continuïtat de l’energia nuclear. El seu programa proposa eliminar el calendari de tancament d’Almaraz, Ascó, Vandellòs, Cofrents i Trillo i tramitar, durant els primers cent dies de govern i allargar la vida útil de les instal·lacions. Els populars plantegen combinar nuclear, renovables i emmagatzematge, sense donar prioritat reguladora a cap tecnologia.

Vox comparteix l’aposta per mantenir les centrals en funcionament, però va més enllà i proposa recuperar un pla nuclear nacional. El programa defensa derogar el calendari de tancament de les instal·lacions actuals i estudiar la construcció de nous reactors en emplaçaments pròxims a les centrals existents. També planteja reduir la fiscalitat energètica i revisar les polítiques climàtiques que considera perjudicials per a la competitivitat econòmica.

A l’altre costat se situa el PSC, que manté el compromís de respectar el calendari de tancament nuclear fins al 2035. La proposta socialista va acompanyada d’un objectiu de desplegament renovable ambiciós: assolir que el 81% de la generació elèctrica sigui d’origen renovable el 2030. El programa també aposta per estendre l’autoconsum a les llars, les empreses i els edificis públics, accelerar l’emmagatzematge energètic i impulsar el bombeig hidroelèctric. Per a les comarques afectades pel tancament de les centrals, planteja projectes de transició justa que preservin les capacitats tecnològiques i el coneixement vinculats al sector.

El Frente Amplio també defensa complir el calendari de tancament de les centrals, sense noves pròrrogues ni construcció de reactors. La formació proposa augmentar la generació renovable fins al 81% el 2030, el 90% el 2035 i el 100% el 2040. Condiciona el desplegament a una planificació conjunta de generació, xarxes, emmagatzematge i flexibilitat del sistema. També vol que les xarxes de distribució elèctrica i de gas passin a titularitat pública i que els projectes renovables de més de cinc megawatts obrin almenys un 20% del capital a veïns, ajuntaments o comunitats energètiques.

Dos aerogeneradors del parc eòlic Les Rotes, a les Garrigues, a tocar de Margalef. Autor: Arnau Martínez / ACN

Més sobirania energètica i control públic

ERC posa l’accent en una transformació més àmplia del sistema. El programa republicà reclama avançar cap a un model renovable, descentralitzat i de proximitat, i incrementar la capacitat de decisió de la Generalitat sobre la planificació de la xarxa elèctrica i les inversions. Entre les mesures concretes hi ha recuperar la gestió i la titularitat pública de les centrals hidroelèctriques quan en caduquin les concessions, impulsar l’autoconsum i les comunitats energètiques, i facilitar la instal·lació de plaques solars en cobertes, aparcaments i equipaments públics.

Els republicans també volen recuperar el Fons Nacional per a la Sostenibilitat del Sistema Elèctric perquè els combustibles fòssils contribueixin al finançament de les renovables i a reduir els costos de la factura. En l’àmbit industrial, proposen ajuts per accelerar l’electrificació de les empreses, l’eficiència energètica i l’emmagatzematge, així com facilitar contractes de subministrament renovable a llarg termini per a les pimes. El programa reclama, a més, que l’Estat contribueixi obligatòriament al Fons de Transició Nuclear de la Generalitat.

Junts també posa l’accent en la sobirania i la capacitat de decisió de Catalunya, però no ha concretat una posició programàtica sobre el futur de les centrals nuclears. La seva ponència política defensa un model energètic propi, basat en l’increment de les renovables, l’autosuficiència energètica i una major capacitat de gestió de la Generalitat, però deixa obert el debat sobre el paper de l’energia nuclear. La seva trajectòria parlamentària tampoc mostra un alineament explícit amb cap dels dos blocs: el 2025 es va abstenir en les iniciatives del PP per modificar el calendari de tancament de les centrals. En tot cas, la formació manté com a eix la reclamació de més competències de la Generalitat en matèria energètica i territorial, així com una major capacitat per decidir el model de desplegament de les infraestructures

Alhora, per la seva banda, no concreta en el seu plantejament electoral mesures específiques sobre la continuïtat de les nuclears, el desplegament de renovables o la política energètica. La seva proposta política se centra en la independència i en la negativa a donar suport a governs espanyols.

Fotoblend PIXABAY

El preu de la llum i el paper de l’Estat, un segon front de discrepància

Més enllà de la qüestió nuclear, les propostes també divergeixen sobre qui ha de controlar les infraestructures energètiques i com s’ha de repartir el cost de la transició. El PP proposa eliminar l’impost del 7% sobre la producció elèctrica, reduir la càrrega fiscal del rebut i crear una tarifa social única per als consumidors vulnerables.

El Frente Amplio planteja una intervenció pública molt més intensa. A banda de nacionalitzar les xarxes de distribució elèctrica i de gas, proposa una comercialitzadora pública de referència i que l’electricitat sigui gratuïta durant tres hores diàries per a totes les llars, coincidint amb les franges de més producció solar i excedent de generació. També aposta per ampliar l’autoconsum compartit i reservar una part de la propietat dels grans projectes renovables als veïns, els ajuntaments i les comunitats energètiques.

ERC reclama que la Generalitat tingui més poder sobre les inversions en xarxes i les grans infraestructures elèctriques, i proposa que els combustibles fòssils contribueixin a finançar les renovables. El PSC defensa estendre els beneficis de la transició als consumidors i les empreses mitjançant el desplegament de l’autoconsum, l’emmagatzematge i la reforma del sistema energètic.

El debat energètic del 29-N no es limita a decidir quan han de tancar les centrals nuclears. Posa en qüestió qui ha de governar la transició, quin paper han de tenir les empreses privades i les administracions públiques i com es garanteix que el canvi de model no comprometi el subministrament ni encareixi l’electricitat per a les llars i la indústria.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa