El Banc Sabadell atorga als accionistes minoritaris bona part del mèrit del fracàs de l’OPA hostil del BBVA, que es va quedar lluny dels mínims per tirar endavant. El conseller delegat del banc català, César González-Bueno, ha celebrat el rol dels menudistes, especialment organitzats, en la resistència contra l’ofensiva de la Vela. “Està més que demostrat que tenim un nucli dur del 30% dels minoritaris que també són clients; i del 10% restant de petits accionistes. I a les proves ens remetem“, ha lloat el primer executiu. Cal recordar que el resultat de l’ofensiva del Banc de Bilbao va ser especialment dolent entre els minoritaris: menys de l’1% dels que són clients de l’entitat vallesana -un 30% del gruix del capital- es van sumar a la proposta de la Vela. En aquest sentit, la cúpula hi veu una important línia de defensa del projecte del banc envers futurs interessos de tercers. Descarta, així, la possibilitat de recuperar el nucli dur amb institucionals, ni tan sols explorant-ho amb socis estratègics que sí que han defensat els interessos del banc contra l’agressió de Carlos Torres. “És soroll“, ha descartat González-Bueno.
De fet, el directiu constata que el banc explora millorar i dinamitzar la relació amb els seus propis accionistes retail, molts d’ells petits empresaris catalans que també consten a la seva cartera de crèdit. A diferència dels anys previs a l’OPA del BBVA, els inversors individuals estan molt més organitzats -molts dels que operen des del Principat estan ara articulats al voltant de l’Associació d’Accionistes Minoritaris, fundada per refusar l’oferta del Banc de Bilbao-. “La relació amb ells ha estat extraordinàriament satisfactòria”, ha indicat el conseller delegat; tot assegurant que s’intentaran acostar a ells, i “mantenir vincles que s’han intensificat” durant l’assalt de la Vela. Val a dir que, com recordava el president, Jordi Casas, l’entitat de menudistes es va formar -i així consta als seus estatus- únicament en el context de l’OPA; i caldrà veure si es manté més enllà de la desfeta basca. Pel que fa al segment al País Valencià, la NEM -els antics inversors de la Caixa del Mediterrani- també s’hi van implicar i, de fet, van donar per fracassada l’opció de compra dies abans de conèixer-ne els resultats.
De cara als petits inversors, el Sabadell continua posant el focus sobre la política de repartiment de dividends, una de les claus per mobilitzar-los contra l’oferta del BBVA. Després dels resultats del tercer trimestre, amb un rècord de benefici de 1.390 milions acumulats en l’any, González-Bueno ha assegurat que continua sense interrupcions. L’entitat considera coberta la previsió dels 6.450 milions d’euros en retribució als accionistes previstos per al trienni 2025-2027. Manté, en aquest sentit, l’objectiu de superar el dividend per acció de 20,44 cèntims que es va assolir el 2024, tenint en compte els 2.500 milions procedents de la venda de la filial britànica TSB. A més, com ha indicat el director financer Sergio Palavecino, el balanç demostra una capacitat millor de la prevista de generació de capital. El trimestre ha tancat amb una ràtio CET1 del 13,75%, 75 punts bàsics per sobre de l’objectiu autoimposat dels 13 punts percentuals. Els directius no han volgut desvelar si, amb aquesta quantitat de capital sobrant, es plantegen afegir nous dividends o recompres d’accions al pla estratègic. “Ho decidirà el consell d’administració al gener, quan tinguem els resultats tancats”, ha sentenciat.
Així, l’escut envers noves OPAs és, per a González-Bueno, la normalitat. Per evitar caure en les urpes d’un altre gran jugador, el conseller delegat defensa que “no cal fer necessàriament res diferent d’allò que ja fem ara”. “No cal ficar-nos en operacions corporatives que no es produiran”, ha reblat el CEO, tot negant qualsevol projecte de creixement inorgànic a mitjà termini. De fet, assegura, la consolidació del segment mitjà de la banca espanyola s’hauria frenat. “Tindria sentit”, raona, que perfils com Abanca, Ibercaja, Unicaja, Kutxa o el mateix Sabadell explorin opcions de fusió, “però no passarà, perquè tothom està assolint objectius i satisfet amb la seva estratègia”.
A la cerca de marges més petits
Tant González-Bueno com Palavecino han posat el focus durant la presentació de resultats en la rebaixa substancial del risc dels actius del banc. És una de les partides que han millorat les previsions del pla estratègic: el document situava el cost dels actius més perillosos per a l’entitat en 40 punts bàsics, però s’ha reduït fins als 37 punts a tancament del tercer trimestre. Això ha permès rebaixar les provisions en prop d’un 30%, uns 126 milions d’euros menys que el trimestre anterior. L’aposta per actius de menys risc, concreten des del banc, ha permès escalar prop d’un 1,8% la capacitat de generació de capital. “La nostra transformació permet ser un banc que genera molt i reparteix molt”, ha argumentat el CEO. A més, destaquen, s’han desfet d’un 20% dels seus actius de risc en cartera, amb una plusvàlua mitjana de l’11%. “Vacunem el banc contra el risc, i canviem les carteres en totes les línies”, ha afegit.
És aquesta estratègia la que justificaria bona part de la reducció dels marges d’interessos que registra l’entitat. Segons els comptes publicats, s’han deixat un 6,2% any a any en aquest àmbit. En bona manera, l’erosió d’aquest guany respon a la rebaixa dels tipus d’interès que ha entomat el Banc Central Europeu en els darrers mesos. L’atribueixen també, però, a la cerca d’uns actius més estables, amb sostres de rendibilitat més baixos però també més segurs per al balanç de l’entitat. Sobre aquesta estratègia, preveuen un “creixement moderat” en els pròxims anys, atès un mercat molt competitiu en què qualsevol moviment de quotes de mercat és pràcticament suma-zero.
Sense claredat per Nexi
Una de les grans operacions que van quedar en suspens per al Sabadell amb l’OPA del BBVA va ser l’acord amb la plataforma italiana de pagaments Nexi per la venda del 80% de la seva pròpia eina, Paycomet, per uns 350 milions d’euros. Amb l’ofensiva de BBVA, González-Bueno va interrompre l’entesa; si bé el diari Expansión va anunciar el passat dilluns que s’havien reprès els contactes. Per al primer executiu català, però, les converses han de ser llargues, en tant que “les circumstàncies de fa 17 mesos han canviat de forma radical”. “Sense pressió ni terminis, explorarem alguna alternativa que o serà igual a la que es va plantejar en un primer moment”, ha detallat. Tot i el terratrèmol que va suposar l’assalt de Torres, Nexi “manté l’interès pel mercat espanyol”, mentre que els vallesans “estan interessats en el seu coneixement” en el segment de pagaments.
