L’anunci de reorganització del consell d’administració de Naturgy, amb l’entrada d’un tercer conseller nomenat pel fons australià IFM i la renovació abans d’hora del president executiu, Francisco Reynés, fins al 2030, ha enviat un missatge d’estabilitat al mercat. Després dels múltiples moviments accionarials que ha protagonitzat l’energètica des de principis del 2025, s’han disparat els dubtes sobre les relacions internes dintre de l’òrgan rector. Uns dubtes que el primer executiu no es cansa de dissipar: en la roda de premsa posterior a la presentació de resultats, celebrada aquest dimecres a la seu corporativa de la companyia, Reynés ha negat les “tensions sobre les quals alguns han escrit tant” dintre del pont de comandament de l’empresa. Veu la renovació anunciada amb el balanç anual, de fet, com una instància més de “l’equilibri” que “sempre intenta assolir” la multinacional. De fet, segons ha apuntat, aquest equilibri es va assolir en ambdós moviments, en tant que es van acceptar per unanimitat. “Amb l’estructura accionarial actual, tenim un equilibri que satisfà tothom, i en el qual tothom ha de buscar consensos”, ha raonat el directiu.
Amb la concessió d’un tercer conseller a IFM, que ostenta des del desembre la segona posició entre els accionistes rellevants de la companyia arran de la desinversió parcial de GIP/BlackRock, l’australiana s’iguala a Criteria i CVC en l’aportació de cadires a l’organisme directiu de Naturgy. També als consellers independents, que també són una terna; i per sobre del fons nord-americà, que en haver rebaixat el pes al capital, es quedarà amb dos representants. Val a dir que el pes en l’accionariat dels grups inversors que compten amb tres consellers és divers: Criteria té en cartera un 26,6% dels títols de l’energètica, mentre que IFM es queda en el 15,5%, i CVC -ara separat de la corporació financera Alba i els seus cinc punts percentuals- un 13,8%. Preguntat per aquesta diversitat de valoracions de cada cadira, Reynés ha desvinculat la presència al consell de la posició concreta de cada actor dins el capital. “Els consellers no costen diners, només guanya diners l’accionista”, ha reblat el president executiu, tot recordant que a Criteria li correspondria una quarta veu a la direcció que va preferir, l’any passat, deixar vacant. I “no hi ha obligació d’omplir la plaça”, segons ha postil·lat.
Els australians, cal recordar, han comunicat sovint la seva intenció de continuar creixent dins el capital de Naturgy, fins al punt que aspiren a quedar-se justament per sota del llindar de capital del 30%, que els obligaria a fer una OPA. En cas que arribin a aquest 29,9% dels drets de vot, IFM quedaria per sobre de Criteria, i l’avançaria com a primer propietari de l’energètica d’origen català. Malgrat la sacsejada que això suposaria, Reynés hi ha tret ferro, tot recordant que “les accions es compren i es venen amb llibertat, i la companyia no hi participa”. Es genera una relació més tensa d’ençà que el president executiu ocupa també la vicepresidència del braç financer de la Fundació ‘La Caixa’, nomenat després de la sortida d’Àngel Simón; un càrrec que “no el desvincula de Naturgy”, segons ha sentenciat. “Ha estat el meu projecte professional des del febrer del 2018, i no cobro de cap altra empresa”, ha afegit, allunyant qualsevol possible conflicte entre els seus dos càrrecs.
“Filar massa prim”
La unanimitat de què ha fet bandera Reynés ha estat trencada en diverses ocasions, a banda i banda de la taula del consell. El mateix IFM es va abstenir en la votació de la junta general d’accionistes del 2024 dedicada a les remuneracions de la directiva, com també ho ha fet Criteria en altres ocasions. El president executiu ha tret ferro a aquestes discordances, que veu com puntuals; i reclama a l’opinió publicada que no hi atribueixi significats més profunds. “No filem tan prim amb aquests comportaments, si us plau”, ha demanat; tot recordant que en el consell es poden “acomodar els objectius de cadascun” dels accionistes, sempre que comparteixin un “compromís de futur” amb el projecte de Naturgy -i ho fan, segons el seu primer executiu-. A més, sosté, la normativa del mateix consell impedeix desequilibris i escletxes en el seu si, atès que la majoria de decisions rellevants, des de les inversions fins als dividends, passant per plans estratègics o nomenaments, s’han d’aprovar amb majories de dos terços; unes majories que sempre s’han assolit.
Els efectes de l’auto-OPA
Més enllà de la composició del consell, l’accionariat deixa una bona notícia per a la companyia. L’auto-OPA que va anunciar l’empresa en la presentació del present pla estratègic ha complert el seu objectiu d’elevar el capital flotant -sota mínims a finals del 2024-. Quan es van llançar a la recompra, les accions al mercat obert de la companyia estaven al voltant del 9%, molt per sota dels nivells recomanables per a l’entrada i sortida de capitals. L’objectiu de la compra de participacions pròpies era d’un 9%, que es va assolir en dues operacions separades -una pel 5,5%, corresponent a compres de valors d’institucionals i una altra bilateral pel 3,5% restant-. A aquest muntant cal afegir la col·locació de BlackRock, que va desinvertir per valor d’un 7,1% de la companyia el passat desembre, en una operació que va “quedar majoritàriament en el mercat obert”. Amb aquestes oscil·lacions, el free-float de l’energètica s’ha disparat fins al 23%, fet que ha permès reactivar la compravenda de títols en el parquet espanyol, que “s’ha multiplicat gairebé per cinc”, segons ha detallat Reynés. “Això beneficia a tothom: a grans i a petits accionistes”, ha postil·lat el directiu; com també ho fa el retorn, el passat 25 de novembre, als índexs MSCI, que l’havien deixat fora precisament per la manca de capital flotant en la seva estructura de propietat.
