La fusió entre Parlem i la teleco madrilenya Avatel, que es va posar sobre la taula el 2025 i es va descartar definitivament el març de 2026, no va prosperar per l’oposició d’Ernest Pérez-Mas, aleshores president de la teleco catalana. La negativa, emparada en informes independents que desaconsellaven l’operació per raons de solvència d’Avatel, va desencadenar crítiques en part de la premsa econòmica espanyola, que va atribuir part de la decisió a la voluntat de l’empresari de conservar el càrrec. Ara, mentre Avatel prepara un nou expedient de regulació d’ocupació (ERO) que afecta 444 treballadors, el trencament de les negociacions, que s’havien allargat un any, torna a adquirir rellevància. Sobretot, perquè Inveready, el fons que va adquirir el 49,9% d’Avatel el 2025, s’ha convertit aquest estiu també en l’accionista principal de Parlem amb el 49% del capital.
La coincidència accionarial situa el futur de les dues operadores en un mateix tauler empresarial, però en circumstàncies diferents. Avatel afronta una nova reestructuració després d’encadenar pèrdues i de veure’s obligada a retornar ajudes públiques vinculades al desplegament de xarxes de telecomunicacions que no ha executat. Parlem, per la seva banda, ha iniciat una nova etapa accionarial i de gestió després de la sortida de Pérez-Mas de la presidència executiva. El nou consell ha nomenat com a presidenta no executiva Sílvia Martínez Losas, una advocada especialista en fusions i adquisicions que ja té presència en diversos consells d’administració vinculats a l’accionista majoritari de Parlem. Al capdavant de la gestió, dos directors generals: Juli Sala i David Ayats.
Una fusió que no va convèncer Parlem
Les converses per integrar els negocis d’Avatel a Catalunya, una part del País Valencià i les Illes Balears, es van allargar durant mesos. L’operació havia de permetre agrupar activitats de telecomunicacions i guanyar escala en un mercat cada vegada més competitiu, però les condicions econòmiques i els dubtes sobre la situació de l’operadora espanyola van acabar pesant en la decisió. Segons fonts coneixedores de les deliberacions de Parlem consultades per Món Economia, l’anàlisi financera va posar de manifest un endeutament elevat, mancances en la informació facilitada i una proposta de valor que no es considerava prou definida. Els informes tècnics encarregats durant el procés també haurien desaconsellat la integració per les incoherències detectades i la falta d’informació suficient per valorar-ne els riscos.
De fet, l’oferta va anar perdent valor durant les negociacions: hauria començat en 4,5 euros per acció i hauria acabat en 2,5 euros. L’entorn de l’aleshores president de Parlem sosté que la decisió es va prendre atenent als advertiments dels assessors i les condicions de l’oferta, i no per motius personals. I de fet, les dificultats que travessa actualment Avatel donen més pes a aquells dubtes. Tot i així, encara no es pot sentenciar que una fusió hauria acabat comprometent la viabilitat de Parlem.
Pèrdues, deute i un nou ERO
Ara, Avatel ha plantejat l’acomiadament de 444 treballadors, el 33,5% d’una plantilla de 1.325 persones. És el tercer ERO que anuncia des del 2024 i el segon d’aquest any. La companyia afronta el deteriorament dels resultats i l’impacte de la devolució de subvencions públiques vinculades al desplegament de xarxes de banda ampla i 5G en zones rurals, per un import de 164,5 milions d’euros més interessos.
El grup Avatel va tancar el 2025 amb unes pèrdues netes consolidades de 48,3 milions d’euros -35,25 milions pertanyen a la divisió d’Avatel Telecom- i un fons de maniobra negatiu de 234 milions. A aquestes dificultats s’hi afegeix un endeutament que, segons fonts consultades per aquest diari, s’acostaria als 400 milions d’euros. Les xifres reforcen els arguments de la direcció de Parlem que van portar a descartar la fusió, i de fet, aleshores la preocupació era que Parlem acabés exposada a les necessitats financeres d’Avatel i a decisions de reestructuració que poguessin afectar la plantilla, els clients o la continuïtat del projecte català.
Inveready, entre les dues operadores
El factor que dona una nova dimensió a aquest escenari empresarial és el paper d’Inveready. El fons va adquirir el 49,9% d’Avatel el 2025 i, l’agost del 2026, va reforçar la seva posició a Parlem convertint deute en accions. L’operació va elevar la seva participació fins al 49% del capital de la teleco catalana i el va situar com a principal accionista. El canvi accionarial va coincidir amb una reorganització de la governança de Parlem i amb la sortida de Pérez-Mas de la presidència executiva. La nova etapa deixa oberta la qüestió de quina estratègia seguirà el fons a la companyia catalana i fins a quin punt prioritzarà el creixement del negoci propi, en un moment en què Avatel necessita reestructurar-se. La presència d’Inveready en totes dues empreses no implica que les decisions que prengui siguin les mateixes ni que els problemes d’Avatel s’hagin de traslladar a Parlem. Però sí que converteix l’evolució de les dues operadores en una qüestió rellevant per entendre les prioritats del fons i el marge de maniobra de la teleco catalana.
Parlem preveu presentar els resultats del primer semestre després del consell d’administració del 29 d’octubre, i segons fonts coneixedores de l’estat de la companyia, la reducció de despeses i els canvis en l’estratègia comercial implantats a partir de l’abril de 2026 amb el retorn de Pérez Mas a les funcions executives ja han contribuït a millorar la situació financera. La publicació dels comptes permetrà comprovar fins a quin punt aquesta evolució es reflecteix en les xifres, encara que els resultats semestrals no recolliran íntegrament els efectes de totes les mesures adoptades durant els darrers mesos.
La fusió frustrada entre Parlem i Avatel torna al debat en un moment de canvis en totes dues companyies. El nou ERO de l’operadora espanyola reforça els dubtes que van envoltar l’operació, però el futur de Parlem dependrà ara de la seva evolució financera i de les decisions que prengui Inveready com a principal accionista. En un mercat on Telefónica, MasOrange, Vodafone i Digi concentren gairebé tot el mercat mòbil i més del 93% de la banda ampla fixa, caldrà veure com Parlem pot continuar sent independent una teleco petita amb un arrelament molt marcat a un territori concret.
