Els reguladors financers i monetaris, sempre porucs, comencen a tremolar davant el rendiment de les borses occidentals. A ulls dels bancs centrals i els analistes més temorosos, els mercats de renda variable podrien haver tocat sostre; i estarien en risc de corregir bruscament la seva tendència. El vicepresident del Banc Central Europeu, l’exministre espanyol d’Economia Luis de Guindos, ho alertava en una recent jornada organitzada per la consultora KPMG: “Les valoracions són massa altes, massa elevades“. Per al número dos de Christine Lagarde, el capital fa estimacions massa falagueres de la salut de l’economia, i podria estar rebaixant massa la calma comercial després de les guerres aranzelàries. Accionistes i cotitzades “descompten un escenari molt benigne, com demostren les primes de risc, que són molt estretes“. La lectura de Guindos és compartida per algunes veus a banda i banda de l’Atlàntic: també la firma d’inversió T Rowe Price ho ha alertat; així com ho ha fet el wealth manager US Bank. Observant els múltiples dels principals índexs del planeta, les xifres recolzen el relat: els tres principals selectius de la borsa de Nova York –Nasdaq, Dow Jones i S&P 500-, han escalat a màxims històrics. També ho han fet l’Ibex-35, que ha superat els 15.700 punts, i els llistats alemany i francès, el DAX40 i el CAC40, en màxims històrics de 24.600 i 8.000 punts, respectivament. Els inversors, però, ho matisen: “Hi ha una bombolla, però va per barris”, declara el cap d’inversió risc del fons Trea Capital, Xavier Brun, en conversa amb Món Economia.
Els eixos que defineixen els “barris” que identifica Brun són diversos. Sectorials, però també geogràfics. Els selectius nord-americans, per exemple, estan encara més tensats que els europeus. Segons identifica la firma de gestió de capitals XTB, la por estatunidenca té dos ingredients: la sobrecotització de les empreses fonamentades en intel·ligència artificial i els recents “estímuls monetaris” que ha entomat -i sembla que continuarà entomant- la Reserva Federal. “El pròxim enfocament de la política estatunidenca serà la desregulació, u factor positiu per als sectors tecnològic i financer, beneficiats també per les retallades de tipus d’interès“, detallen des de la firma. Aquest són, de fet, les dues grans indústries a on es concentra la inflació dels valors. “Les rendibilitats exigents estan focalitzades en la IA i el seu ecosistema”, argumenta Brun, a on les inversions en oferta mantenen les valoracions elevades en excés. “Fent un càlcul simple, les inversions dels hiperscalers exigirien crear cinc Microsofts, o vuit Metas, en els pròxims cinc anys. Això són 200 euros per any per cada persona del món”, etziba l’inversor.
La combinació dels regals monetaris arran de les pressions de l’administració Trump i l’estranya salut del mercat de la IA també marca la resta de valors. “A la IA hi ha companyies que estan en clara bombolla. Sense elles, l’economia deixaria efectes netament positius”, estima l’analista de mercats Javier Cabrera, que alerta que una normalització dels valors tecnològics podria arrossegar la resta de les cotitzades. “Visualment, els índexs estan clars, però si treus aquestes distorsions, el termòmetre no és tan calent”, afegeix Brun, que lamenta que les magnífiques generen unes “expectatives” per al conjunt de companyies que les situa per sobre de la seva cotització fonamental.
A aquesta tensió s’afegeix una valoració complexa de les polítiques de l’administració Trump. Per a Cabrera, pot haver-hi una “sobrecorrecció” després que els inversors hagin comprovat que les amenaces de la Casa Blanca no s’hagin realitzat. “Han vist que no és un boig capaç de carregar-s’ho tot per tenir raó. Té polítiques que no tenen sentit, però també ha mostrat certa mà esquerra”, observa. Wall Street és més agressiu amb aquesta lectura, i s’hi refereix com a Taco Trump, un acrònim de Trump Always Chickens Out -Trump sempre s’acovardeix-. Aquesta aproximació, per als experts consultats, pot haver provocat una pujada massa intensa de les valoracions, que havien caigut amb intensitat amb la victòria electoral del cabdill conservador.
Les tensions europees
L’esclat de la IA podria escapar de les fronteres dels Estats Units. Com apunta Brun, les grans inversions de la IA gotegen per tota la cadena de valor tecnològica. Els diners de Nvidia, per exemple, acaben als serveis de computació al núvol d’Amazon o a les empreses de centres de dades. I, a la base tecnològica, hi ha empreses industrials europees que serveixen per llançar la producció de les joies de la corona. Entre altres, destaquen la neerlandesa ASML, que fabrica les màquines de fotolitografia que serveixen per fabricar els microxips d’alt rendiment; o la seva antiga spin-off ASMI. “Les empreses sobrevalorades d’Europa són les que formen part de l’ecosistema IA, i arrisquen que es reprodueixi la mateixa dinàmica”, sosté Brun. També entren en aquesta cistella algunes firmes industrials imprescindibles per a la infraestructura física de la IA. Brun posa l’exemple de Siemens Energy (108 euros l’acció), LeGrand (147 euros) o Schneider Electric (249 euros), tres gegants europeus que tenen a les seves carteres productives les turbines energètiques que engeguen els data centers que acceleren els grans LLMs del mercat. “Són empreses que tenen vents de cua”, argumenta l’inversor; si bé no hi planen tantes ombres de bombolla, per la seva base industrial i capacitat de crear valor fora de la cadena tecnològica.
Al llistat cal afegir un segon sector que, com la tecnologia als EUA, escala per sobre de les seves possibilitats gràcies al motor del regulador. A Europa, l’honor el tenen les empreses de defensa i militars. “Les bombolles apareixen quan hi ha un dogma de fe que promet un futur brillantíssim; i això està passant amb les empreses armamentístiques“, observa Brun. L’STOXX Total Defense, l’índex que agrupa les 10 companyies de la indústria militar i aeroespacial amb cotitzacions més elevades d’Europa, es troba en màxims històrics; amb gegants com Rheinmetall (1.933 euros l’acció), Thales (264 euros) o Leonardo (57 euros) sobrecarregats per la promesa de la nova inversió pública comunitària. “Tot allò que sigui armament, s’hi està invertint”, comenta Brun.
Espanya i el forat de la banca
El cas de l’Ibex-35, malgrat que, com els veïns, també es troba en llindars inaudits, és molt diferent. Les tecnològiques estan pràcticament absents del mercat de valors espanyol; i també la defensa. Només Indra en forma part i, és cert, està tan disparada com la resta del seu sector. La companyia que presideix Ángel Escribano ha multiplicat per quatre la seva valoració a la renda variable en els últims tres anys: el 2022 es movia als volts dels 10 euros per acció, i ara supera els 40. La branca militar del selectiu, però, no està ni de bon tros prou concorreguda per explicar el sostre històric amb què ha tancat la sessió de dimecres. Per a Cabrera, la corona a l’Estat se l’emporta la banca. El sector financer, per a l’analista, “està distorsionant l’índex espanyol”. Les set empreses, sis bancs i una asseguradora, aporten més del 30% de la cotització total de l’Ibex. BBVA (16,36 euros l’acció), CaixaBank (9,07 euros), Bankinter (13,5 euros), Unicaja (2,36 euros) i Mapfre (4,15 euros) cotitzen, per una banda, a màxims històrics. El Santander és a prop dels llindars previs a la crisi financera, mentre que el Sabadell comença a sortir del soterrani de valor en què va quedar arran del 2008.
A parer de Cabrera, hi ha dos factors que expliquen la possible bombolla bancària espanyola. Per una banda, l’entrada de fons passius –BlackRock n’és l’exemple principal- ha tensat a l’alça les companyies participades; i, amb elles, tot el selectiu. “Part de l’increment de múltiples dels bancs prové més pel creixement dels institucionals al seu accionariat que no pa pels seus resultats”, descriu l’analista. Per altra banda, el retrocés dels tipus d’interès, que ha accelerat la valoració de les entitats en paral·lel al procés europeu de desinflació. Sobre aquesta inflació, Cabrera és clar: l’Ibex, com a selectiu, té un potencial escàs. “Hi ha valors que potser funcionen, d’altres que no. Però, en termes generals, no té gaire potencial”, conclou.
