Abans de publicar les xifres exportadores de Catalunya per al 2025, el departament d’Empresa i Treball de la Generalitat assumia la patacada. L’estructura del comerç internacional havia caigut sota el pes de l’estratègia hemisfèrica de Donald Trump, i això havia d’afectar Catalunya. No en va, els Estats Units han estat històricament el primer mercat comprador de productes catalans fora de la UE, i el segon venedor, superat només per la Xina. En la presentació de l’estratègia Catalunya Exporta -el programa del Govern per accelerar la internacionalització de noves empreses del país- el conseller del ram, Miquel Sàmper, va arribar a assumir que hi hauria una davallada en xifres absolutes, lluny dels 100.000 milions que havien marcat el ritme de les vendes internacionals del Principat des del 2023. “Qualsevol cosa a prop d’aquesta xifra serà una bona notícia”, defensava Sàmper llavors. Només uns dies després, l’Idescat va demostrar que el got no havia d’estar mig buit: els negocis catalans han facturat 100.779 milions d’euros en l’any del retorn de Trump, un nou màxim global. Els EUA s’han esquifit, és cert -com altres socis històrics, immersos en crisis econòmiques-; però les firmes exportadores catalanes han complert el compromís de diversificació que van fer a principis del curs passat i han aconseguit esquivar els esclats d’ira de la Casa Blanca, via Xina, França o Corea del Sud, entre altres mercats. Així, la darrera amenaça del president nord-americà, que ha entrat acceptat el vaitot de Pedro Sánchez i ha obert la porta a un embargament -de dubtosa legalitat- a l’Estat espanyol, fa tremolar els empresaris del país; però el llindar de dolor és més elevat del que podria fer fa un mes. Catalunya té alternatives.
Segons les xifres de l’Idescat, tot el negoci als Estats Units -tant l’entrant com el sortint- ha retrocedit durant el 2025. En només 12 mesos, Catalunya ha perdut, o deixat anar, uns 160 milions d’euros de vendes transatlàntiques: des dels 4.366 milions d’euros registrats el 2024, el 2025 van tancar amb uns 4.207 milions. El nombre, val a dir, és encara el segon més elevat de la sèrie històrica, però trenca la tendència ascendent que ja durava gairebé dècada i mitja, amb l’excepció única del 2020 i el 2021, a causa de la pandèmia. Els importadors, val a dir, també han renunciat a bona part dels seus contactes nord-americans. De fet, ho han fet en molt més volum que l’altra banda del negoci: les empreses americanes van factrurar a Catalunya 5.035 milions d’euros el 2025, uns 720 milions menys que l’any anterior (5.757 milions).
L’equilibri comercial amb Catalunya, lluny de les apreciacions que van fer esclatar Trump l’abril del 2025, és molt favorable per als EUA. El curs passat, la balança comercial va ser favorable als nord-americans en 827 milions d’euros, mentre que el 2024 el desequilibri fregava els 1.400 milions d’euros. Per tant, aquells càlculs aranzelaris que van justificar el bescantat Dia de l’Alliberament -titllats d'”increïblement estúpids” per economistes i consultors polítics de Washington- no éren d’aplicació a territori català.
Catalunya es busca la vida
La cobertura, però, s’ha generat per una altra banda. Els diners perduts als Estats Units s’han guanyat, i amb escreix, a altres mercats menys antagonístics, que aprecien cada cop més els productes sortits de Catalunya. És el cas de la Xina, que entre el 2024 i el 2025 ha comprat al Principat uns 250 milions d’euros més: segons les xifres de l’institut estadístic català, les vendes al gegant asiàtic van ascendir el curs passat als 2.083 milions d’euros, pels només 1.831 milions registrats un any abans. Altres companys de viatge tradicionals per als venedors catalans fora de les fronteres de l’Estat també han ajudat a mantenir actiu el sector exterior: França ha elevat la demanda en prop de 100 milions d’euros any a any, fins als 15.857 milions d’euros; mentre que Itàlia ha aportat uns 80 milions més a les empreses catalanes, superant els 9.000 milions el 2025. La gran excepció en el marc europeu és Alemanya, que no encaixa en la tendència continental per la profunda crisi econòmica en què està sumida d’ençà de la pandèmia, agreujada per la mala salut del seu sector de l’automòbil: la locomotora d’Europa es va deixar prop de 200 milions d’euiros en compres a Catalunya durant el 2025; mentre que les empreses catalanes hi van comprar uns 1.500 milions d’euros més, superant el màxim històric de 17.000 milions d’euros.
Al llistat, val a dir, apareixen mercats més petits, però que han crescut per sobre de tota expectativa en termes relatius: és el cas d’Algèria, que el 2024 va ser un mercat relativament petit per a Catalunya, amb uns 109 milions d’euros en exportacions; i que es va disparar fins als 472 milions el 2025, multiplicant per més de quatre el negoci generat. S’hi van disparar les relacions comercials a tota la taula de productes: per exemple, en el sector químic, les empreses algerianes van efectuar compres al Principat per valor d’uns 15 milions d’euros, per només un milió un any abans. En cosmètica, van generar un negoci de 25 milions d’euros, després d’haver aixecat només dos milions el 2024; mentre que en manufactures plàstiques, l’esclat va ser inaudit: només 1,6 milions ara fa dos anys es van multiplicar per més de 30 per superar els 43 milions en el curs sortint.
Víctimes i supervivents
La gran víctima de la patacada nord-americana en termes exportadors és un sector clau per al flux comercial català: el perfum. La indústria que domina la cotitzada Puig ha perdut prop de 140 milions d’euros en només un any en termes de facturació als EUA: segons les xifres de l’Idescat, el segment d’Olis essencials, perfums i cosmètics va deixar a les arques de les empreses catalanes 661 milions d’euros l’any 2024, per només 523 milions d’euros el 2025. A canvi, però ha aconseguit alces a Algèria, ja esmentada; a la Xina (+23 milions, fins als 102 milions d’euros), a Alemanya (+5 milions, fins als 356 milions d’euros) o a la regió EMEA, entre altres. Contra tot pronòstic, un altre dels capítols essencials de les exportacions catalanes, la farmàcia, va aconseguir mantenir el ritme als EUA; i, de fet, créixer, amb 685 milions d’euros facturats al país, uns 25 milions més que un any abans. La indústria, però, ha trobat a Pequín un soci ideal, i ha multiplicat per quatre els negocis amb el gegant asiàtic, fins fregar els 220 milions d’euros l’any 2025, una xifra més que inesperada després d’haver-se quedat en només 50 milions un any abans. També s’han aconseguit alces gens menyspreables a mercats alternatius com l’Índia, amb uns sis milions més en termes interanuals -abans, val a dir, del nou tractat comercial amb la UE- o a la mateixa Algèria, que, en la línia de la resta del mercat, ha estat a prop de multiplicar per 20 els acords amb Catalunya, a tocar dels 10 milions d’euros.
Per altra banda, segons les xifres de l’idescat, bona part de la davallada nord-americana s’ha centrat en els béns de consum: el paquet dels béns duradors -aparells electrònics personals, per exemple; però també roba o calçat- ha perdut més de 60 milions d’euros el 2025; mentre que les firmes de béns de consum no duradors s’han deixat sobre la taula uns 135 milions d’euros al mercat nord-americà, fins als 725 milions d’euros. S’ha aconseguit equilibrar la balança amb els negocis amb empreses xineses, que han crescut uns 40 milions d’euros, o amb les de Corea del Sud, que han aportat uns 10 milions d’euros més. Entre els socis tradicionals catalans, França ha generat prou facturació de més per cobrir totes les pèrdues americanes, amb un afegit de més de 200 milions d’euros pel que fa als béns no duradors i de més de 140 milions en els duradors. Catalunya, doncs, sap cap a on ha de mirar si Trump esclata. El panorama comercial del 2026 encara és incert, però el país té sortides per païr-lo.
