Hi ha marques que conserven intacta la seva identitat mentre canvia completament qui en té les claus. El nom continua als supermercats, als carrers o a les campanyes publicitàries, i en alguns casos també es manté l’activitat industrial a Catalunya. Però les famílies que les van crear han anat deixant pas a multinacionals alemanyes, italianes, mexicanes, franceses, nord-americanes, portugueses, suïsses o japoneses. Són històries que recorren més de mig segle de vendes empresarials i deixen una fotografia: marques que continuen sent percebudes com a catalanes, però que ja no tenen capital català al darrere. Però no és un fenomen nou: l’any 1971 Matutano va deixar de ser una empresa catalana per convertir-se en americana, i el 1974 Font Vella va passar a mans de la francesa Danone. Fem una tria de deu grans marques, però hi ha moltes més marques que han passat a mans estrangeres, en la seva totalitat o mantenint participacions simbòliques.
1. Matutano: de la fàbrica catalana a l’imperi PepsiCo
Propietari actual: PepsiCo / Frito-Lay
País: Estats Units
Canvi de mans: 1971
Preu conegut: no consta públicament
Matutano va néixer l’any 1950 a Barcelona de la mà de Luis Matutano Jover i es va convertir en una de les grans marques catalanes d’aperitius. Als anys seixanta, l’empresa va començar a créixer amb l’entrada del grup nord-americà Pet Milk. El 1971, Frito-Lay, filial de PepsiCo, va adquirir la totalitat de Matutano & Pet Milk, en una operació que va situar la marca catalana sota control nord-americà. PepsiCo va convertir posteriorment Matutano en una de les seves principals marques d’aperitius a l’Estat, al costat de productes com Doritos, Cheetos o Ruffles. La venda va ser sobretot el resultat d’un procés d’internacionalització i concentració del sector dels snacks. Avui, Matutano continua present al mercat, però sense rastre de la seva catalanitat.
2. Chupa Chups: 400 milions per al caramel català
Propietari actual: Perfetti Van Melle
País: Itàlia / Països Baixos
Canvi de mans: 2006
Preu: uns 400 milions d’euros
La família Bernat va vendre el 100% de Chupa Chups a la multinacional Perfetti Van Melle el 2006. El preu de l’operació es va situar al voltant dels 400 milions d’euros. Enric Bernat havia convertit el caramel amb pal en una marca global des de Catalunya. Amb la venda, el grup italià —fusionat amb l’holandès Van Melle el 2001— es va quedar una de les marques catalanes de consum més internacionalitzades.
3. Donuts, Donettes i Bollycao: el món Panrico
Propietari actual: Grupo Bimbo
País: Mèxic
Canvi de mans: 2015
Preu: 190 milions d’euros
El 2015, el grup mexicà Bimbo va acordar comprar el 100% de Panrico, amb l’excepció del negoci de pa de motlle amb marca, per 190 milions d’euros. L’operació incloïa marques tan conegudes com Donuts, Donettes, Bollycao, La Bella Easo i Qé! Panrico facturava uns 280 milions d’euros el 2014, tenia més de 2.000 treballadors i disposava de nou plantes de producció. És probablement el cas que millor il·lustra fins a quin punt una operació empresarial pot passar desapercebuda per al consumidor: les marques han continuat exactament als mateixos lineals.
4. Font Vella: mig segle a França però amb identitat catalana
Propietari actual: Danone
País: França
Canvi de mans: 1974
Font Vella és el cas més antic d’empresa catalana que passa totalment a mans de capital estranger. La francesa Danone va adquirir la marca el 1974. Amb tot, Font Vella continua estretament vinculada a Catalunya: un dels seus dos manantials és el de Sant Hilari Sacalm, a les Guilleries. Però la propietat és francesa des de fa més de mig segle. És també un exemple de com una marca pot conservar una forta identitat territorial mig segle després d’haver canviat de propietari.
5. GAES: 528 milions per una empresa nascuda a Barcelona
Propietari actual: Amplifon
País: Itàlia
Canvi de mans: 2018
Preu: 528 milions d’euros
GAES va néixer a Barcelona el 1949 i es va convertir en una de les empreses més conegudes del sector de l’audició. El 2018, la italiana Amplifon va acordar comprar-la a la família Gassó i altres accionistes minoritaris per un valor d’equity de 528 milions d’euros. La compra es va completar aquell desembre per un preu total d’uns 530 milions d’euros. En aquell moment, GAES disposava d’una xarxa d’uns 600 punts de venda, aproximadament 500 dels quals a l’Estat espanyol. La marca va quedar integrada en el grup italià, que va convertir la compra en la seva adquisició més gran fins aleshores.
6. Dodot, Evax i Ausonia: P&G es queda tot el negoci
Propietari actual de les marques: Procter & Gamble
País: Estats Units
Canvi de mans: 2012
Preu: uns 1.100 milions de dòlars
Dodot, Evax i Ausonia formaven part d’Arbora & Ausonia, una societat creada el 1989 i participada al 50% per P&G i al 50% per Agrolimen, el grup de la família Carulla. El 2012, P&G va comprar el 50% que encara tenia Agrolimen i va passar a controlar el 100% de la societat. L’operació es va valorar en uns 1.100 milions de dòlars. La companyia facturava aleshores uns 590 milions d’euros i tenia una plantilla d’uns 1.200 treballadors. Avui, més que parlar d’Arbora & Ausonia com una empresa independent, cal parlar de les seves marques —Dodot, Evax i Ausonia— integrades en P&G.
7. Miquel Alimentació: de la Xina a Suïssa
Propietari actual: Transgourmet, del grup Coop
País: Suïssa
Canvi de mans: 2015-2021
Preu de l’última operació: uns 230 milions d’euros
Miquel Alimentació és un cas singular perquè ha canviat dues vegades de mans estrangeres en només sis anys. La companyia gironina va passar el 2015 al grup xinès Bright Food. Però Bright Food no és el propietari actual. El 2021, la suïssa Transgourmet, filial del grup Coop, va comprar el 100% de GM Food, l’antiga Miquel Alimentació, per uns 230 milions d’euros. La companyia va mantenir la seu a Vilamalla, a l’Alt Empordà, i va passar a denominar-se Transgourmet Ibérica. En el moment de l’adquisició tenia 2.400 treballadors, 70 centres cash&carry i una facturació anual superior als 1.000 milions d’euros.
8. Pans & Company: el fast food que va acabar a Portugal
Propietari actual: Ibersol
País: Portugal
Canvi de mans: 2016
Preu: 105 milions d’euros
El primer Pans & Company va obrir a Barcelona el 1991. La cadena formava part d’Eat Out, el grup de restauració d’Agrolimen que també agrupava Ribs, FresCo i SantaMaria. El 2016, el grup portuguès Ibersol va adquirir el 100% d’Eat Out per 105 milions d’euros. La companyia tenia aleshores 324 restaurants, 116 gestionats directament i 208 franquiciats. El 2015 havia facturat 214,7 milions d’euros i havia obtingut un EBITDA de 16,4 milions.
9. Bicentury: una marca catalana sota capital japonès
Propietari actual: Nutrition & Santé, del grup Otsuka Pharmaceutical
País: França / Japó
Canvi de mans: 2015
Preu: no comunicat
Bicentury va néixer el 1980 i va passar a mans d’Agrolimen el 2003. Dotze anys després, el grup dels Carulla la va vendre a Nutrition & Santé, filial del grup farmacèutic japonès Otsuka Pharmaceutical. En el moment de la venda, Bicentury tenia la seu a Barcelona, una fàbrica a Quart (Girona), 233 treballadors i uns ingressos de 35 milions d’euros el 2014. El preu de l’operació no es va fer públic. La marca va quedar així integrada en un grup internacional amb seu operativa francesa però propietat última japonesa.
10. Derbi: el fabricant català que va acabar a Piaggio
Propietari actual: Piaggio
País: Itàlia
Canvi de mans: 2001
Preu: no comunicat
Derbi és un fabricant de motocicletes i ciclomotors fundat l’any 1949 per Simeó Rabasa Singla a Martorelles (Barcelona) i un dels grans noms històrics de la indústria catalana del motor. El 2001, Piaggio va acordar adquirir el 100% de Derbi-Nacional Motor. L’operació es va fer sense fer públic el preu. L’any anterior, Derbi havia facturat uns 30.000 milions de pessetes —uns 180 milions d’euros al canvi— i havia venut 60.000 motocicletes. Els antics accionistes de Derbi van rebre una participació minoritària a Piaggio. La marca va conservar la seva identitat dins del grup italià, però la propietat catalana va desaparèixer.
De marques catalanes a marques globals
Aquestes deu històries no dibuixen un únic patró. Hi ha vendes de fa més de cinquanta anys, com Font Vella i Matutano, i operacions que encara són recents. També hi ha diferents tipus de compradors. A més, el canvi de propietari tampoc implica sempre la desaparició de l’activitat a Catalunya. Miquel Alimentació manté activitat a l’Alt Empordà; Bicentury conserva la fàbrica de Quart i Font Vella continua captant aigua de Sant Hilari. En altres casos, la transformació ha estat més profunda.
Però hi ha un element comú: el consumidor continua reconeixent marques catalanes que ja no tenen capital català al darrere.
