Les negociacions de la possible pau a Ucraïna també serviran per injectar beneficis en la indústria militar nord-americana. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, hauria ofert al seu homòleg estatunidenc, Donald Trump un acord per ratificar les garanties de seguretat un cop les tropes russes es retirin del territori. El pacte contemplaria una inversió d’uns 90.000 milions de dòlars -77.000 milions d’euros al canvi- en compra d’armes fabricades per empreses dels EUA. Amb aquest moviment, Zelenski cerca garantir-se la protecció davant la Rússia de Putin, fins i tot si aquesta es concreta fora dels tractats de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord. Cal recordar que tant Trump com el seu equip s’han compromès a oferir a Kíiv un pacte de defensa “del nivell de l’article 5” dels tractats; però sense incloure’ls al grup de membres.
L’estratègia de Zelenski permet esquivar la negativa total de Trump a entregar armes pròpies a les tropes ucraïneses. El mateix dilluns, just abans de la trobada que va mantenir amb diversos líders europeus per traslladar els resultats de la cimera d’Anchorage, el president dels Estats Units va ser taxatiu: “no els hi donarem res. Nosaltres venem armes”. Segons ha avançat el Financial Times, el document que detalla la proposta de Zelenski no especifica quines armes adquiririen; tot i que sí que fa esment d’una desena de sistemes de defensa antiaèria Patriot, com els que hi estan aportant els aliats europeus.
El pacte, en cas que s’acabi ratificant, també tindria contrapartides per a la indústria ucraïnesa. Zelenski ja ho va detallar en la seva compareixença posterior a la reunió amb Trump: un cop es reobrin les fronteres comercials del país, Washington es comprometria a adquirir drons fabricats per la indústria local. Les informacions publicades per l’FT eleven aquest pacte fins als 50.000 milions de dòlars. Cal recordar que les empreses militars ucraïneses s’han especialitzat en la fabricació d’aquests aparells d’ençà de la primera agressió russa, el febrer del 2022. El passat mes de juny, de fet, la intel·ligència de Kíiv va infiltrar prop de 500 aparells no tripulats a les fronteres del seu agressor, i va atacar diverses bases aèries locals, en una ofensiva que la comunitat internacional va qualificar de “sense precedents”.
Les condicions d’una trilateral
La trobada entre Trump, Zelenski i els diversos líders europeus que es van desplaçar fins a Washington ha obert la porta, segons els presents, a una potencial trobada trilateral amb Vladímir Putin. Tot i això, els aliats comunitaris d’Ucraïna reclamen que, en cas que hi hagi una taula de negociacions, s’aturin les hostilitats. El canceller alemany, Friedrich Merz, va assegurar en compareixença que la trobada entre presidents només es pot donar sota un alto el foc; mentre que el president francès, Emmanuel Macron, va expressar la seva “desconfiança” respecte de les intencions de Putin d’assolir una entesa de pau. Per la seva banda, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va augmentar la pressió sobre el Kremlin, tot defensant que “el cost humà d’aquesta guerra ha d’acabar”.
