La candidata del Partit Popular Europeu a -tornar a- presidir la Comissió Europea, Ursula von der Leyen ha mantingut la porta oberta a pactar amb l’extrema dreta europea i l’ha tancada per als “amics de Putin“, les forces contràries a la Unió Europea i l’estat de dret i amb els membres del partit ultra Identitat i Democràcia. Unes declaracions, però, que s’han vist acompanyades d’una oferta per “treballar” amb partits que són part dels Conservadors i Reformistes Europeus, el grup en el qual estan situats Fratelli d’Italia (el partit de Giorgia Meloni) o l’extrema dreta de Vox. En un gest dirigit cap a Meloni, Von der Leyen ha assenyalat que “no estic parlant de grups, sinó de parlamentaris” i que la presidenta del Consell de Ministres d’Itàlia és “clarament europea” i està “contra Putin”.
Aquesta porta oberta a la ultradreta europea li ha valgut les crítiques de la resta de partits presents al debat. De fet, i en contrapartida sobre la frase sobre Meloni, el representant dels liberals de Renovar Europa, Sandro Gozi, ha advertit Von der Leyen que els Conservadors i Reformistes Europeus són “absolutament contraris a Europa”. Una afirmació que ha perseguit a Gozi, ja que la resta de partits li han retret l’aliança dels liberals amb l’extrema dreta als Països Baixos.
Obsessió amb la inversió en defensa i amb Rússia i Putin
Von der Leyen ha centrat gran part del darrer debat electoral en el fet que s’han de destinar “nous recursos” a escala europea a la seguretat i defensa d’Europa. La candidata del Partit Popular Europeu ha demanat que el Parlament Europeu i els estats membres treballin “junts” per generar aquests recursos per finançar la defensa. Els candidats han trobat un nexe d’unió en mantenir el suport militar a Ucraïna per derrotar Rússia sobre el terreny, un fet pel qual l’únic membre que s’hi ha oposat ha estat el candidat de l’Esquerra.
