La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha esquivat a l’últim moment la moció de censura promoguda al Parlament Europeu per una setantena d’eurodiputats ultraconservadors i d’ultradreta. En les últimes hores, el Partit Popular Europeu (PPE) ha suat per salvar l’executiu comunitari i ha hagut de fer concessions importants a socialdemòcrates i liberals en el pròxim macropressupost de la Unió Europea per evitar una crisi sense precedents a Brussel·les. La cambra ha rebutjat amb claredat la moció de censura ultra, que només ha aconseguit 175 vots a favor.
El PPE, juntament amb els Socialistes i Demòcrates (S&D), on està integrat el PSOE, i els liberals de Renew han sumat 360 vots per tombar la iniciativa. Tant els uns com els altres havien amenaçat d’abstenir-se per obligar els populars a moure’s en les converses amb els grups polítics de l’Eurocambra per assegurar-se els suports necessaris per fer fracassar la moció de censura i, de pas, salvar els pressupostos de la UE, que penjaven d’un fil.
Els pressupostos comunitaris, el següent escull
D’aquí a menys d’una setmana, la Comissió Europea ha de presentar el marc financer plurianual de la UE, és a dir, el pressupost europeu. S’espera que en els pròxims mesos hi hagi una dura negociació entre els diferents grups, però almenys Von der Leyen ha salvat la primera bola de partit i guanya temps per tancar els serrells de l’operació. Per aprovar els pressupostos, la Comissió Europea necessita el vot unànime de tots els estats membres i també la majoria a l’Eurocambra.
Amb l’acord amb socialdemòcrates i liberals, Von der Leyen i el PPE guanyen temps per negociar més a fons els pressupostos per al període 2028-2034. Els socialdemòcrates rebutgen la creació de “plans nacionals” i volen una política de cohesió més forta, així com un Fons Social Europeu Plus “separat i ben finançat per implementar pilar europeu dels drets socials”. La Comissió Europea busca “simplificar” els comptes comunitaris, però el grup de l’S&D no vol que això porti a una “major recentralització o renacionalització de les polítiques europees”. Per la seva banda, la Defensora del Poble Europeu tem que aquesta simplificació estigui influenciada per la voràgine de retallades del president dels Estats Units, Donald Trump, i critica els mètodes “precipitats” del polèmic magnat.
La ultradreta vota dividida
La moció de censura contra Von der Leyen estava promoguda pel romanès Gheorghe Piperea, del grup d’ultradreta Conservadors i Reformistes per Europa (ECR), que comptava amb l’aval de 73 eurodiputats més. El motiu de la moció era la negativa de la presidenta de Comissió Europea a revelar els missatges que va intercanviar amb l’excap de la farmacèutica Pfizer, Albert Bourla, per les vacunes de la covid-19. “Insinuar que aquests contractes van ser d’alguna manera inapropiats o contraris a l’interès europeu és, es miri per on es miri, simplement fals”, va dir Von der Leyen als diputats en el seu discurs durant el debat de la moció de censura.
Els promotors de la moció de censura necessitaven almenys 360 vots per tirar-la endavant, però només han estat capaços de sumar 175 suports i 18 abstencions. Ni els mateixos partits ultres han votat units. El grup de Conservadors i Reformistes per Europa (ECR), promotor de la moció, ha votat dividit i els membres del partit de l’actual primer ministra d’Itàlia, Giorgia Meloni, han preferit no mullar-sei directament no han votat. Els grups ultres de Patriotes per Europa (PFE), on hi ha Vox, i l’Europa de les Nacions Sobiranes (ESN) sí que han votat a favor de fer fora Von der Leyen.
