Els líders de les principals institucions europees han aterrat aquest dilluns a Ucraïna, coincidint amb el tercer aniversari de l’inici de la invasió russa al país. Els presidents de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen; del Consell Europeu, António Costa; i del Parlament Europeu, Roberta Metsola han reiterat el seu suport incondicional a Ucraïna i insistit en el manteniment de la “solidaritat transatlàntica global”, en un moment en què els 27 observen amb temor l’apropament diplomàtic entre Moscou i Washington. El president espanyol, Pedro Sánchez, i altres líders internacionals com el primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, també han format part de la comitiva europea a Ucraïna.
“En un entorn internacional i geopolític desafiant, subratllem la importància de mantenir la solidaritat transatlàntica i global amb Ucraïna”, han demanat els caps de les tres institucions europees, evidenciant la creixent preocupació de la institució comunitària davant el canvi de rumb de l’Administració Trump. El polèmic magnat ha deixat de banda el compromís de Washington amb la seguretat transatlàntica, en una estratègia de realisme polític desenfrenat que obliga Europa a reaccionar davant la pèrdua del que, fins ara, havia estat el seu principal aliat en la causa ucraïnesa.
Von der Leyen, Costa i Metsola també han afirmat que Ucraïna “és part de la família europea”, fet que ha estat reconegut pels 27 amb la concessió al país de l’estatus de candidat a l’adhesió i l’inici de les negociacions per a la seva entrada al club comunitari. D’ençà que va començar la guerra, la UE ha proporcionat a Ucraïna ajuda econòmica, humanitària, financera i militar per un total de 135.000 milions d’euros. Ara, des de Kíiv, la Comissió Europea (CE) anunciarà un nou paquet d’ajuda energètica, que preveu facilitar la integració del mercat elèctric d’Ucraïna amb el de la Unió Europea al llarg dels pròxims anys. La mesura preveu reforçar la connexió entre el bloc comunitari i Kíiv en el sector del gas, fet que permetrà a Ucraïna gaudir d’independència i seguretat energètiques. L’objectiu d’aquestes mesures és contrarestar els atacs russos contra les infraestructures energètiques d’Ucraïna, que han provocat importants talls de llum i gas a les principals ciutats del país i han deixat milers de persones en situació de vulnerabilitat.
La diplomàcia europea es reuneix a Brussel·les
La visita de líders europeus a Ucraïna coincideix amb la reunió a Brussel·les dels ministres d’Exteriors de la Unió Europea, que han aprovat el setzè paquet de sancions contra Rússia per la seva invasió. L’Alta Representant de la UE, Kaja Kallas, ha destacat la necessitat de seguir donant suport militar a Ucraïna, incloent-hi munició i capacitats de defensa a curt termini. Per altra banda, ha recordat que els 27 també actuen amb mesures “sense precedents” per a elevar la producció de la indústria de defensa europea, amb la vista posada no tant en “intensificar” el suport militar a Ucraïna com en “reforçar” la capacitat de defensa del bloc i garantir una “sobirania europea” estable.
A la trobada també s’ha reafirmat la responsabilitat de Rússia en la guerra, exigint que els seus dirigents rendeixin comptes per crims de guerra i de lesa humanitat. En aquest context, s’ha subratllat la necessitat de crear un Tribunal Especial dedicat exclusivament a jutjar els crims comesos contra Ucraïna.
Espanya anuncia un nou paquet d’ajuda militar per a Ucraïna
Durant la seva participació en la reunió a Ucraïna, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que Espanya enviarà a Ucraïna un nou paquet d’ajuda militar per valor de 1.000 milions d’euros el 2025. “Seguirem donant suport a Ucraïna mentre sigui necessari. No els abandonarem quan més ens necessiten, i Espanya continuarà proporcionant suport i equip militar”, ha asseverat. Aquest nou paquet d’assistència militar s’emmarca a l’Acord Bilateral de Seguretat i Defensa, subscrit el maig passat durant la visita del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, a Espanya. D’aquesta manera, s’afegeix als 1.000 milions en ajudes ja anunciats llavors.
Ucrania debe ganar una paz justa y duradera. De ello dependen la libertad, la seguridad y el futuro de todos los europeos y europeas.
— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) February 24, 2025
Por eso acabo de anunciar en Kyiv que España enviará un nuevo paquete de ayuda militar por valor de 1.000 millones de euros al pueblo ucraniano.… pic.twitter.com/f7a7BKiIbi
L’anunci ha coincidit amb unes declaracions del ministre espanyol d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, qui s’ha posicionat a favor de la creació d’una “força de desplegament ràpida” que pugui ser “l’embrió” d’un futur exèrcit europeu. En declaracions als mitjans, el cap de la diplomàcia espanyola ha insistit en la importància d’assolir una pau “justa, global i duradora” que diferenciï clarament “víctima i agressor”, i ha confirmat que Espanya votarà aquest vespre a favor d’una resolució a les Nacions Unides impulsada per Ucraïna, coincidint amb els tres anys de guerra.
