El Ministeri de Defensa d’Ucraïna ha informat que el seu exèrcit ha abatut 21 drons llençats sobre les ciutats de Vorónej, Kursk i Belgorod, i un dron i dues llanxes russes no tripulades al territori res annexionat de Crimea. Un balanç pràcticament ordinari que arriba, aquest cop, després que els serveis d’Intel·ligència del Regne Unit publiqués que l’exèrcit rus encadena cinc mesos “augmentant les baixes mensuals” i que du tres de seguits “amb nos màxims de baixes diàries”. “El 28 de novembre va ser un nou dia amb un màxim de pèrdues en un únic dia, amb 2.030, sent la primera vegada en què es registren més de 2.000”, ha detallat la defensa britànica, que fixa en 1.523 les pèrdues de Rússia el passat novembre.

Segons els números de Kíiv, Rússia ha patit 750.610 baixes des de l’inici del conflicte, el febrer de 2022. El país governat per Volodímir Zelenski afegeix que s’han destruït 9.514 carros de combat, 21.043 sistemes d’artilleria, 1.200 sistemes antiaeris, 369 avions, 329 helicòpters, 20.023 drons, 28 embarcacions i un submarí. El balanç que arriba des d’Ucraïna serveix al país per treure múscul, just ara que s’entrarà en el tercer any de guerra amb un panorama canviat a banda i banda del conflicte.

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, amb el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, a la seu de l'Aliança Atlàntica a Brussel·les | OTAN
El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, amb el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, a la seu de l’Aliança Atlàntica a Brussel·les | OTAN

Possible alto el foc

El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, ha insistit que la prioritat de l’aliança atlàntica és enviar més ajuda militar a Ucraïna de forma urgent. “La nostra prioritat és més suport a Ucraïna. Més defensa aèria, més munició i més ràpid”, ha dit el líder de l’OTAN. De fet, alguns països de l’aliança comencen a especular amb nous passos que han estat vetats fins ara. El ministre de Defensa dels Països Baixos, Ruben Brekelmans, creu que la idea d’enviar tropes europees a Ucraïna “potser està guanyant impuls”. Tot i això, l’OTAN continua reticent a què el país de Zelenski entri formalment a l’aliança.

Aquestes afirmacions arriben enmig de diferents rumors que apunten que les autoritats de Kíiv podrien obrir-se a negociar un alto el foc. Dins de l’OTAN mateix es creu que les darreres paraules de Zelenski, que dibuixa el 2025 com l’any per aconseguir la pau, podrien anar en aquesta línia, segons han publicat diferents agències internacionals.

El retorn de Donald Trump obre un periode d’incertesa / Melissa Melvin-Rodriguez/TNS via ZUMA Press Wire/DPA

Trump canvia el tauler de joc

La guerra a Ucraïna s’encamina cap al seu tercer any amb noves fitxes sobre el tauler. L’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, un mandatari estrafolari i imprevisible, ha generat incertesa, tant a Ucraïna com al Pròxim Orient. El secretari d’estat sortit dels EUA, Antony Blinken, ha demanat no deixar-se “enganyar” per les paraules de Vladímir Putin. Als EUA afirmen que l’entorn del republicà ha mantingut converses amb Ucraïna, després de guanyar les eleccions. En campanya electoral, Trump va dir que volia acabaria amb el conflicte l'”endemà” de la presa de possessió.

Comparteix

Icona de pantalla completa