Les primeres amenaces de Donald Trump com a nou llogater de la casa Blanca no s’han fet esperar. La intervenció del ja president dels Estats Units al fòrum econòmic mundial de Davos, un breu discurs de poc més de quinze minuts, ha servit per fonamentar els temors que assolaven la comunitat internacional d’ençà de les eleccions del passat 5 de novembre. Davant les principals personalitats econòmiques del planeta, així com de diversos líders mundials, el mandatari ha reiterat la seva intenció de carregar amb durs aranzels totes les economies que no s’avinguin als seus designis polítics. “Vine a fer el teu producte a Amèrica i tindràs els impostos més baixos de qualsevol nació del món”, ha ofert el comandant en cap; alertant de tarifes superiors al 20% per als qui no compleixin.
Les paraules de Trump davant el fòrum de Davos han sonat a discurs de campanya: ha recorregut les seves màximes pel que fa a immigració, a proteccionisme, a inversió en defensa i a balança comercial; tot plegat per cercar imposar-se sobre els seus rivals internacionals. En primer lloc, i malgrat la bona sintonia històrica que ha mostrat amb el Kremlin, ha insistit en una posició contrària al conflicte pel que fa al conflicte a Ucraïna, tot assegurant que “està preparada per pactar”. Recentment, encara des dels Estats Units, el mandatari assegurava que si Vladimir Putin no s’avenia a aturar les bel·ligeràncies, imposaria un paquet d’aranzels a les importacions russes. També ha llançat un guant a la Xina i a altres potències nuclears per encetar una desescalada global de les armes atòmiques. Tot i això, ha insistit a forçar els països membres de l’OTAN a portar a terme inversions en matèria militar més significatives, tot advertint que “els EUA deixaran de compensar els impagaments” dels aliats europeus.
Atacs als productors petroliers
Durant la seva inauguració com a president, Trump es va comprometre a portar a terme una munió de mesures per reduir els preus energètics als Estats Units, amb un retorn massiu a les energies fòssils que desfaria els esforços en transició energètica de l’antiga administració. A parer del president, el país viu una “emergència nacional energètica”, i aspira a “doblar la generació elèctrica” per atendre a les necessitats tecnològiques d’empreses i ciutadans. Especialment ateses les seves pretensions d’impuls de tecnologias com les criptomonedes o la IA, per a les que vol convertir Washington en una “capital mundial”. En aquest sentit, ha exigit als països membres de l’OPEP mesures per rebaixar el preu del cru, encara afectat per les retallades productives imposades principalment pels països àrabs per evitar una tendència deflacionista.
Primer batzac judicia
Lluny del fòrum econòmic, el president ja ha patit la seva primera derrota -parcial i momentània- als tribunals. El jutge federal John C. Coughenour ha suspès cautelarment una de les moltes ordres executives que el mandatari va signar poc després de la seva presa de possessió. En concret, el tribunal ha rebutjat la mesura per la qual es deixava de concedir la ciutadania automàtica als nadons nascuts en sòl estatunidenc. La decisió s’ha pres en el marc d’un recurs presentat per quatre estats de majoria demòcrata, per considerar que el decret vulnera la Constitució, en tant que la regulació de la nacionalitat apareix recollida a la carta magna. Un parer que comparteix el magistrat, que titlla la reforma de “flagrantment anticonstitucional”.
