El bloqueig de l’estret d’Ormuz, la principal via de comunicació del comerç petrolier de l’Orieng Mitjà, està generant un autèntic terrabastall a l’economia global. La crisi dels hidrocarburs que ha emergit arran de la guerra a l’Iran és la gran pedra a la sabata del president dels Estats Units, Donald Trump; que volia una intervenció militar ràpida i s’està trobant amb un conflicte sense un horitzó aparent. Per pal·liar els greuges que ha provocat al mercat energètic, Trump ha llançat la idea d’organitzar una missió naval internacional per protegir l’estret de l’exèrcit iranià, que ara mateix el controla; i per permetre el pas dels vaixells procedents d’altres països. Amb aquesta iniciativa, la Casa Blanca completaria el setge que ja encetat sobre la zona en les darreres hores: la matinada de divendres a dissabte, ha ordenat el bombardeig de la illa de Jark, un dels grans centres de la indústria iraniana del petroli, que havia fins ara intacte.
En un missatge a la seva xarxa social, Truth Social, Trump ha buscat pressionar els “països afectats” per la crisi energètica causada pel tancament de l’estret perquè s’afegeixin a la seva causa militar. El mandatari posa els ulls sobre el Regne Unit, França, la Xina, el Japó i Corea del Sud perquè “enviïn vaixells a la regió i que Ormuz deixi d’estar amenaçat per una nació que ha estat completament escapçada”. La publicació manté el to del discurs del president en les darreres setmanes, donant per feta la victòria sobre el règim de Teheran, especialment des de l’assassinat de l’aiatol·là Ali Jamenei, ja substituït pel seu fill, Mojtaba Jamenei. De fet, Trump arriba a assegurar que els seus efectius “ja han destruit el 100% de la capacitat militar de l’Iran”. Ara bé, el país “encara pot enviar un o dos drons, deixar caure una mina o enviar algun míssil per la zona”, amenaçant els petroliers forans que necessiten passar per l’estret.
Mentre els seus possibles aliats no decideixen sobre l’ajuda naval, Trump assegura que continuaran “bombardejant la costa i disparant els vaixells iranians” per evitar que els actius de Teheran amenacin la cadena logística petroliera. “D’una forma o d’una altra, aviat aconseguirem que Ormuz estigui obert, lliure i estalvi”.
Iran: “Continuem amb normalitat”
La pressió militar dels Estats Units sobre Ormuz no sembla estar afectant l’operativa iraniana. Després del bombardeig a Jark, que només hauria colpejat estructures de l’exèrcit sense afectar les plantes petrolieres, el governador adjunt de la província iraniana de Bushehr, Ehsan Jahaniyan, ha confirmat que l’activitat industrial a la illa “continua amb normalitat”. “Tot i el brutal atac de dissabte al matí perpetrat pel règim sionista-estatunidenc, les activitats de les companyies petrolieres continuen. La vida quotidiana i les activitats de la població també segueixen amb total normalitat”, ha comunicat el líder regional, sota la jurisdicció del qual es troba l’illa atacada.
Per la seva banda, el comandament de l’Estat Major de l’exèrcit israelià ha desmentit Trump, i ha assegurat que el seu potencial militar encara està operatiu. De fet, les autoritats defensives de Teheran han reivindicat el seu “dret legítim” a atacar els actius estatunidencs als Emirats Àrabs Units com a represàlia pel bombardeig a Jark. “La guàrdia revolucionària considera que té dret a defendre la seva sobirania nacional i el seu territori atacant l’origen dels míssils estatunidencs enemics als ports i amagatalls dels soldats als Emirats”, ha comunicat el comandament militar iranià. També retreuen als EUA els atacs sobre l’illa d’Abu Musa, perpetrat des de les bases emiratianes de Banadir i Eskiles. Segons ha confirmat el ministeri de Defensa de Dubai, Iran ja hauria atacat el seu territori amb prop de 300 míssils balístics, 15 míssils de creuer i uns 1.600 drons. El ministre d’Afers Exteriors iranià, Abbas Araqchi, ja ha anunciat que els atacs continuaran: “Estem aplicant simplement el principi d’un ull per un ull, ben conegut”.
