El president dels Estats Units, Donald Trump, es nega a abandonar el seu estil, ni tan sols en els contextos més institucionals. En el seu primer discurs obert des que va ordenar els primers atacs sobre l’Iran, el mandatari ha seguit la línia de les darreres setmanes, rebotant entre la certesa que la guerra acabarà aviat i l’agressió més extrema. En si fa no fa 20 minuts d’intervenció, Trump ha assegurat que “mai en la història de la guerra ningú ha patit pèrdues tan devastadores” com el règim de Teheran; i ha donat per fet que l’ofensiva durarà només uns dies més. Pocs segons després, ha esborrat qualsevol albir de pau, amb un compromís explícit de “colpejar extremadament fort” tots els actius iranians a la regió. “Durant les pròximes dues o tres setmanes, els retornarem a l’edat de pedra, a on pertanyen”, ha esclatat el llogater de la Casa Blanca.
En el 33è dia d’una guerra que esborra totes les seves promeses de campanya, Trump es troba en el centre d’un huracà polític. Els efectes devastadors sobre la cistella de preus del tancament de l’estret d’Ormuz, el petroli en màxims i la inestabilitat en una de les regions més calentes per a les darreres administracions nord-americanes han enfonsat el seu suport entre la població nord-americana. Segons el seguiment diari d’enquestes que publica The Economist, la ràtio d’aprovació del mandatari se situa en un -20, la pitjor que ha tingut un president un any després de ser nomenat en la història recent del país. Per comparar, Joe Biden només va arribar a caure fins al -7%, malgrat que va passar els primers 12 mesos de mandat en plena pandèmia; mentre que el mateix Trump va tocar fons en un -11 a principis del 2027. En aquest context, la Casa Blanca protagonitza una fugida endavant per tancar l’episodi bèl·lic per una via o per una altra.
Després d’haver assegurat durant dies que hi havia “converses productives” entre Washington i Teheran -que els Aiatol·làs han negat amb vehemència-, i fins i tot d’haver insinuat que arribaria un canvi de règim a curt termini, Trump ha triat l’ofensiva total. En la seva intervenció, ha titllat el govern iranià de “terrorista”; i ha assegurat que el seu programa nuclear és una “amenaça intolerable” que “mai” serà realitat durant la seva presidència. Cal recordar que l’exèrcit nord-americà ja va bombardejar instal·lacions nuclears iranianes durant el 2025; un atac que va portar el president nord-americà a donar per feta la derrota del programa atòmic del país. Ja llavors, Washington va ser incapaç de demostrar que les plantes bombardejades s’estiguéssin fent servir per explorar un explosiu nuclear. A més, posteriorment, alts comandaments militars dels EUA han reconegut que l’atac no va servir per aturar el programa energètic del govern iranià més d’un grapat de setmanes.
Ormuz s’obrirà “de manera natural”
L’estratègia de pressió que millor ha funcionat per al govern dels Aiatol·làs ha estat el bloqueig de l’estret d’Ormuz. La via marítima que separa l’Iran i Oman canalitzava, abans de la guerra, el 25% de tot el comerç petrolier del planeta, dirigit especialment als països asiàtics. Malgrat que ni els Estats Units ni Europa consten entre els grans compradors de cru de les monarquies del Golf, el bloqueig logístic ha desestabilitzat el mercat petrolier, i les referències per al barril, tant el Brent comunitari com el West Texas nord-americà, s’han disparat en més d’un 60% des de les primeres ofensives, l’encariment més intens de la història. Ormuz ha format part dels escarafalls de Trump, que ha arribat a titllar d'”injust” el tancament quan sostenia que “ja havia guanyat la guerra”. Ara, amb nou gir bel·licista, no sembla tenir cap pla per reobrir el pas dels petroliers, i considera que l’estret tornarà a funcionar sense obstacles “de manera natural” un cop acabi la guerra.
En les hores abans del seu discurs, el petroli havia rebaixat part de la tensió acumulada en la primera meitat de la setmana. Els inversors esperaven, especialment des de les primeres hores de dimecres, que Trump mostraria una cara més conciliadora, i posaria una data límit per deixar enrere la guerra. El Brent, entre l’eufòria del capital, va caure per sota dels 100 dòlars, i va fer volar les borses europees. En les primeres hores de dijous, però, la tendència s’ha revertit, i la referència comunitària es dispara prop d’un 7%, fins superar els 107 dòlars. També ho fa el West Texas Intermediate, a un ritme similar, i obre el dia per sobre dels 106 dòlars. A l’espera de l’obertura de les borses, la confiança del mercat en el president sembla haver-se esvaït; però els valors són tan volàtils que és difícil preveure el sentit de la pròxima batzegada.
