El líder de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU), Friedrich Merz, ha patit un revés inesperat en perdre la primera votació per ser investit canceller d’Alemanya. Contra tot pronòstic, el líder democristià no ha aconseguit la majoria absoluta que suposadament tenia assegurada després del pacte assolit per la CDU amb la Unió Social Cristina (CSU) i el Partit Socialdemòcrata. Les tres formacions sumen 328 dels 630 escons del Bundestag, el Parlament alemany, però la candidatura de Merz només ha aconseguit 310 vots, sis menys dels que necessitava. El Bundestag disposa de 14 dies per escollir canceller amb majoria absoluta i, exhaurit el termini, n’hi hauria prou amb majoria simple.
La derrota de Merz és una desfeta sense precedents a la història parlamentària alemanya. Cal recordar que la suma de la coalició conservadora i els socialdemòcrates van signar un pacte definitiu el passat dilluns que hauria d’haver servit per confirmar el nomenament del guanyador de les eleccions federals. Ara bé, 18 diputats haurien contradit els mandats de les seves formacions, i haurien votat contra el candidat. Cal recordar que la votació al Bundestag per a la investidura del cap de govern, a diferència dels casos català i espanyol, és secreta: els representants emeten el seu posicionament en una urna tancada, sense debat previ. És per això que, quan la presidenta del Bundestag, la democristiana Julia Kölckner, ha comunicat el resultat, ha saltat la sorpresa a la cambra: ningú sap què vota el del costat.
Dubtes sobre les majories
Amb la votació fallida, Merz queda subjecte a l’estricte calendari alemany per a la investidura. Segons han informat diversos mitjans alemanys, la CDU estaria cercant celebrar la segona ronda el pròxim divendres. El grup parlamentari de la CDU/CSU, però, assegura que, per activar el procés un altre cop en només quatre dies, caldria un acord amb el conjunt de forces presents al Bundestag.
Segons han confirmat des del Bundestag, la candidatura de Merz ha rebut 310 vots a favor —18 menys dels que esperava— i 307 vots en contra, a més de tres abstencions i un vot nul. Un primer càlcul, doncs, mostra que cinc diputats de la coalició sobre la qual es fonamentava la candidatura del conservador haurien votat no, tres més s’haurien abstingut i un hauria emès un vot nul. A aquest grup s’afegeixen nou diputats més, que no haurien emès la seva butlleta. Les primeres anàlisis dels experts locals apunten que els 18 diputats díscols serien socialdemòcrates descontents amb l’acord d’investidura que hauria signat el seu partit.
L’extrema dreta, de celebració
Les primeres reaccions a la derrota de Merz han vingut des de la trinxera de la ultradreta. La líder d’Alternativa per a Alemanya, Alice Weidel, ha acusat el candidat a canceller d’haver assolit els acords que havien de fonamentar la seva investidura amb “maquinacions” que ignoren el mandat de les urnes. La votació, assegura Weidel, “demostra l’extrema debilitat de la petita coalició CDU/CSU i SPD, que va ser rebutjada pels ciutadans”. En la mateixa línia s’ha expressat el primer secretari del grup parlamentari ultra, Bernd Baumann, que ha acusat Merz de “frau electoral”. “És bo que això hagi passat, perquè ningú hauria d’arribar a ser canceller com ho ha fet ell”, declarava el diputat en una piulada al seu compte d’X.
També els Verds han aprofitat el fracàs conservador per criticar la candidatura de Merz. Una de les colíders dels ecologistes, Franziska Brantner, ha retret a la CDU la seva incapacitat per arribar a pactes sòlids. “Volem un govern capaç”, s’ha queixat Brantner, que ha traslladat a la coalició centrista la responsabilitat de rearmar-se. “Ara han de demostrar que poden ser estables no només avui, sinó en els pròxims quatre anys”, ha afegit. Cal recordar que els ajustats resultats de les eleccions federals van permetre a la CDU optar a un govern sense el suport del partit Verd; i que la part més conservadora de la dreta tradicional, els bàvars de la CSU, va fer una campanya especialment agressiva contra el programa de transició ecològica, fet que ha allunyat encara més qualsevol possible entesa.
