Nova persecució del Kremlin. Tal com publica aquest dimarts el mitjà opositor al règim de Vladimir Putin, ‘Mediazona’, Rússia ha posat en “cerca i captura” la primera ministra d’Estònia, Kaja Kallas. Aquest mitjà ha tingut accés a la base de dades del ministeri d’Interior, on es troba el llistat que inclou a més de 96.000 persones també amb ordres d’arrest del règim. Algunes de les figures que destaquen són el secretari d’estat estonià, Taimar Peterkop; i el ministre de Cultura de Lituània, Simonas Kairys. Estònia, com altres països fronterers amb Rússia, ha mostrat el seu suport a Ucraïna des que va esclatar la guerra el març del 2022. A la llista també apareixen diversos alts càrrec de l’exèrcit d’Ucraïna i centenars de persones considerades “mercenaris estrangers”.
Per part seva, Kallas ha dit en una publicació a la xarxa social X que el posicionament de Rússia “no és res sorprenent” i, alhora, ha recordat que sempre ha expressat que la manera d’actuar de Rússia “no ha canviat” i que amb el pas dels anys ha estat “amagant la repressió” rere “les autonomenades agències d’aplicació de llei”. “Ho sé per la meva història familiar”, ha dit la primera ministra estoniana, qui, tanmateix, ha recordat que la seva àvia i la seva mare van ser deportades a Sibèria quan el KGB va emetre l’ordre d’arrest.
Suport a Ucraïna
Pel que fa a Ucraïna, Kallas ha manifestat que “el suport ferm de la Unió Europea a Ucraïna és un èxit i afecta Rússia”. Això no és tot. “Ara el Kremlin espera que aquest moviment l’ajudarà a silenciar-me a mi i a altres, però no ho farà”, ha afirmat. “Al contrari. Continuaré amb el meu suport ferm a Ucraïna. Seguiré apostant per augmentar la defensa d’Europa”, ha afegit.
El moviment del Kremlin es produeix quan els tancs de l’OTAN fan maniobres a Estònia per defensar aquest territori d’un hipotètic atac rus. Per part seva, els dirigents d’Estònia només podrien ser arrestats si es trobessin dins de les fronteres russes.
