En la segona meitat dels 90, el United Center de Chicago va ser sinònim d’estrelles. Obert l’any 1994, les seves graderies van ser testimoni del retorn de Michael Jordan a les pistes, per liderar uns Bulls amb Scottie Pippen, Dennis Rodman i Toni Kukoc a -de nou- tres campionats consecutius de l’NBA. Malgrat que les glòries esportives no hagin tornat la ciutat del vent, durant aquesta setmana hi juguen uns nous caps de cartell: l’univers del Partit Demòcrata es desplegarà al mateix edifici entre aquest mateix dilluns i el pròxim dijous -del 19 al 22 d’agost- per a la convenció nacional que consumarà l’entrega de les claus de la formació del ruc a la vicepresidenta Kamala Harris i el seu company de ticket, el governador de Minnesota Tim Walz, cridats a conservar la Casa Blanca a les eleccions a la presidència del pròxim 5 de novembre. La conjura espera culminar el gir total que ha fet la política estatunidenca en només unes setmanes: el pessimisme de les darreres setmanes del president Joe Biden s’ha transformat en un entusiasme que ha portat Harris a liderar les darreres enquestes en el vot popular, i a oferir una batalla que s’espera cruenta a estats clau del cinturó de l’òxid i el mitjà oest. Illinois, però, no és un d’aquests: malgrat la seva situació geogràfica, la governança blava ha tingut clar que vol jugar a casa.
Tant és la ciutat camp propi per als de Harris que les principals autoritats de l’Estat -el governador JB Pritzker, fill d’una històrica família de magnats hotelers, i l’alcalde Brandon Johnson, exprofessor i membre del sindicat educatiu, ambdós Demòcrates- s’encarregaran d’encendre el públic abans que comencin a parlar les estrelles. El plat fort de la convenció és, normalment, el discurs del candidat a les eleccions, que tanca les jornades. Més ho seria encara en aquest cas, en què la vicepresidenta accepta per primer cop el nomenament. Ara bé, la jornada de dilluns tindrà una intervenció que, potencialment, farà ombra a tota la resta: el president Biden i la primera dama, Jill Biden, seran els protagonistes del primer dia, en un potencial comiat d’un comandant en cap que, fins hores abans de retirar-se, conservava el suport intern de -com a mínim- la meitat del partit. La de l’incumbent serà una intervenció estranya, en tant que servirà de teloner per als dos darrers presidents demòcrates, els seus predecessors al càrrec; ambdós –Barack Obama i Bill Clinton– guanyadors en dues ocasions de les eleccions. Biden, doncs, tindrà el poques vegades vist repte d’engrescar una base social que mira a un futur sense ell al capdavant. L’escaleta de dilluns recull altres noms rellevants: destaca la que fora secretària d’Estat, Hillary Clinton, però també governador de Kentucky, Andy Beshear, un perfil moderat que va sonar entre els favorits per acompanyar la presidenciable a la butlleta.
La resta de la setmana serà tota una passarel·la de pesos pesants de la història Demòcrata recent. L’expresident Barack Obama participarà, unes hores després, del comiat del que fora el seu vicepresident davant els seus electors -és natural de Chicago, cal recordar-, en un dimarts en què serà protagonista, juntament amb la seva dona i exprimera dama, Michelle Obama. Dimecres, el seguirà el seu antecessor, Bill Clinton, que farà les funcions de teloner per al cada cop més exitós governador de Minnesota Tim Walz. El coach, com els spin doctors Demòcrates s’entesten a presentar-lo davant les masses, serveix, en les primeres setmanes des del seu nomenament, per al propòsit que se li ha encomanat: internament, fer de contrapunt popular a una Kamala Harris vista com a part de les bescantades coastal elites després d’una llarga carrera institucional a California, una curta estada al Senat i una vicepresidència silenciosa. Externament, és la nèmesi del vicepresidenciable de Donald Trump a la trinxera republicana, JD Vance: un exmilitar, professor i entrenador de futbol americà a l’institut, és infinitament més fàcil de vendre la tradicional audiència de la middle America que un estret col·laborador del magnat ultra de la tecnologia Peter Thiel, un dels fundadors de PayPal i notori proponent d’idees neorreaccionàries. Walz es vendrà als assistents a Chicago com un individu normal, enfront d’un Vance a qui li pesa cada cop més l’etiqueta de raret.
Finalment, el plat fort de la setmana serà el discurs d’acceptació de la candidatura de Kamala Harris, que reunirà a l’escenari tots els dirigents allà presents. Val a dir que, més enllà dels expresidents i governadors, la candidata rebrà el suport d’alts càrrecs del perfil de l’expresidenta del Congrés Nancy Pelosi, el líder de la minoria Demòcrata a la cambra baixa Hakeem Jeffries o el líder de la majoria al Senat, Chuck Schumer. La seva intervenció cerca accelerar encara més la trajectòria ascendent que porta d’ençà del seu nomenament, que ja l’ha portat a la davantera a les enquestes, per un marge encara no gaire còmode. A jutjar pels seus darrers discursos, el to de la candidata serà especialment agressiu contra el seu rival -un tarannà que compartirà amb la majoria de parlamentaris, que veuen en un segon mandat de Trump, informat per l’estratègia 2025 de la ultraconservadora Heritage Foundation, un veritable perill per a la democràcia nord-americana-. Especialistes i comentaristes locals subratllen els encerts de la vicepresidenta en aquest sentit: a diferència d’Obama -el primer president afroamericà- o Hillary Clinton -hauria estat la primera presidenta-, la californiana rebutja subratllar el seu bagatge ètnic ni la càrrega de gènere de la candidatura, a favor d’una estratègia enèrgica -una campanya de vibes– i antagonista cap als ultramontants republicans.
Protestes a la porta
No tot seran alegries, però, per al camp progressista de cara a la Convenció Nacional. Diverses organitzacions en suport de la causa palestina i contràries a la intervenció d’Israel a la Franja de Gaza i Cisjordània -una de les qüestions que més van pesar a Biden en les darreres setmanes de la seva candidatura, amb una clara pèrdua de suports entre els joves i l’esquerra- ha convocat manifestacions que pretenen bloquejar els carrers de Chicago coincidint amb la conjura Demòcrata. Les entitats convocants avisen que les manifestacions podrien arribar a aglutinar més de 10.000 persones, especialment després de diversos xocs amb l’Ajuntament pels permisos per reunir-s’hi. L’expectativa a inicis de la cursa de Harris era la de refredar aquesta conversa per tornar a engrescar el vot més polititzat -una intenció que es va fer encara més palesa amb l’elecció de Walz per a la vicepresidència per sobre del moderat governador de Pensilvània, Josh Shapiro, un històric aliat de l’estat d’Israel-, però en els darrers actes el teixit associatiu del país ha recuperat part de l’embranzida, arribant a irrompre a alguns actes de campanya demòcrates. Una mobilització que no va agradar Harris, que, en un míting, va arribar a reblar als participants que “si volen que guanyi Trump, que ho diguin” -encenent encara més els ànims de l’oposició interna-.
Una base social enfrontada
La darrera enquesta de gran escala publicada als Estats Units abans de la convenció, la de YouGov per a la cadena CBS el passat diumenge, dibuixa un panorama de confrontació entre l’electorat nord-americà. Es tracta del primer sondatge rellevant que posa Harris clarament per sobre de Trump a la intenció directa de vot, amb un 51% dels sufragis populars, pel 48% del seu rival. També constata que els Demòcrates han recuperat aire en els swing states -estats on les majories estan poc clares, els que acabaran decidint l’elecció-, a on la contesa ja està empatada, amb un simètric 50-50. L’estudi de YouGov també demostra que el votant de cada candidat és exactament com l’imaginen els partits: Harris guanya entre les dones, els joves i la majoria de persones no-blanques; mentre que Trump accelera amb l’edat i té una base majoritàriament masculina. Qüestions com l’avortament o la igualtat de gènere, en línia amb la ja longeva guerra cultural dels Republicans, són les que més divideixen la població: més del 80% dels Demòcrates pensen que les polítiques federals a favor dels drets de les dones s’han quedat curtes, mentre que prop del 90% dels conservadors opinen que han anat massa lluny. El panorama es resoldrà al novembre, en un xoc a les urnes que es preveu, si fos possible, encara més tens que el del 2020.
