Michelle Obama, nascuda i criada al sud de Chicago, es dirigeix des del faristol del United Center a la seva comunitat. En una segona jornada de la Convenció Nacional Demòcrata reservada per parlar d’una “ambiciosa visió per al futur” –A Bold vision for America’s Future-, la que fora primera dama entre el 2008 i el 2016 ha portat al terreny personal els fonaments de l’optimisme que s’esforça a mostrar el partit a les portes d’unes eleccions històricament ajustades. La seva intervenció comença amb un reconeixement compartit per part dels votants Demòcrates: “fins fa ben poc, he estat de dol per la pèrdua de l’esperança” -un dol, ofereix, afegit a un de més proper a casa, pocs mesos després de la pèrdua de la seva mare-. Ni Michelle ni el seu marit, el 44è president dels Estats Units Barack Obama, però, han estat ombrívols durant l’hora i escaig que s’han repartit l’escenari a la capital d’Illinois: el nomenament de Kamala Harris com a candidata de la formació per als comicis del 5 de novembre, celebren, obrint de nou el llibre que els va portar a la Casa Blanca ja fa 16 anys, “l’energia i el goig de ser un cop més a tocar d’un dia més brillant”. Enfront dels “dimonis de la por i la divisió” representats per la dupla republicana Donald Trump–JD Vance, la tasca de la dupla ha estat engrescar el públic: “L’esperança està de remuntada”.
En una Convenció que ha optat, durant les seves primeres hores, pel xoc directe amb l’altra trinxera, els Obama, malgrat dues intervencions pensades en positiu, no han estat menys. L’expresident ha reservat un dels primers punts àlgids d’una ponència de més de mitja hora per fer escarni de les “esbojarrades teories de la conspiració” que carburen la campanya de Trump, i per una “malaltissa obsessió per la mida del públic” als seus actes, després de la rebequeria del candidat Republicà en un míting a Michigan, quan va acusar els Demòcrates de fer servir intel·ligència artificial per fer més grans les multituds que rebien la presidenciable durant la campanya. Més enllà de la befa, el cos a cos amb l’altra banda del passadís s’ha centrat més en la nissaga del 45è president, amb una herència milmilionària que li ha permès “fracassar cap endavant”. Amb les seves respectives intervencions, ambdós han cercat allunyar Trump del seu electorat; i apropar Harris a les preocupacions de la classe mitjana com a conseqüència -en un moviment articulat que ja es va poder veure a les declaracions de dilluns de la congressista Alexandria Ocasio-Cortez-. Una posició material que fonamenta la visió de la política com un joc de suma-zero: “per a ells, el guany d’uns és necessàriament la pèrdua dels altres”; i és el de les classes benestants el que fa anar el seu programa.
El milionari background de Trump, a parer d’Obama, informa les seves polítiques, fins al punt que “no perd la son” davant les demandes de les majories socials del país. “És un magnat de 78 anys que no ha deixat de queixar-se dels seus problemes d’ençà que va baixar de la seva escala mecànica daurada” -una segona constant als darrers batzacs Demòcrates cap al 45è president: amb Biden fora de la taula, els blaus giren les crítiques per l’edat del candidat-. Enfront uns Republicans abonats al suport de les elits econòmiques, Michelle Obama proposa Harris com un mirall del “compromís i el treball invisible que sempre han fet grans els Estats Units”. “En el fons, Kamala i Tim entenen que, quan tothom té una oportunitat justa, el país és millor”, replica Barack Obama; en una crida conjunta a tancar l’escletxa salarial de gènere, revertir les retallades en educació o impulsar polítiques de seguretat que evitin marginalitzar les persones migrants o els col·lectius empobrits als carrers de les ciutats del país. El ticket Demòcrata ofereix, d’aquesta manera, una “idea ampla de la llibertat”, que xoca amb la de Trump -“per a ell, els poderosos poden fer bàsicament el que els hi rota”-. Ja amb el públic a la mà, l’expresident ha tingut fàcil encetar-hi càntics: “Yes, she can“.
“Per un grapat de vots”
Com la majoria de les intervencions d’oficials Demòcrates d’ençà de dilluns, Michelle i Barack Obama han reconegut la dificultat de la campanya. Les darreres enquestes entreguen un minso avantatge a Harris, d’entre dos i tres punts; i situen els estats clau en empat tècnic. “El resultat pot anar d’un grapat de vots en alguns districtes”, alerta l’exprimera dama, tot animant les bases del partit a “fer la feina” a les seves comunitats per articular una tent ampla el pròxim cinc de novembre. Davant unes protestes contra la invasió de Gaza i Cisjordània que, finalment, han estat deslluïdes, els Obama s’han curat en salut, en una crida contra postures -especialment de l’esquerra del partit- que consideren adamistes. “No podem passar a l’atac sempre que Kamala i Tim cometin un petit error; no podem esperar que tot estigui exactament com volem”, obliga Obama des del faristol. Malgrat la tasca enfront, però, l’expresident s’ha mostrat convençut de les possibilitats de la butlleta del partit; i del període que s’obre en cas que sigui majoritària. “Els Estats Units estan preparats per a una història millor; preparats perquè Kamala Harris sigui presidenta. I ella està preparada per ser-ho”, sentencia. Des de Wisconsin, en un míting paral·lel, Harris i Walz en donen compte, acceptant simbòlicament la nominació -i evitant els errors que van enfonsar Hillary Clinton el 2016, quan va estar absent en els estats industrials que van acabar decantant la campanya per Trump-.
Programa i fiscalització
Una altra de les cares conegudes que ha pres l’escenari -amb menys èxit que l’expresident i la primera dama- ha estat el senador per Vermont Bernie Sanders, el pal de paller de l’ala progressista del partit. Amb la presència de Sanders i Ocasio-Cortez, sovint apartats dels grans cartells Demòcrates -però molt més actius durant la presidència de Joe Biden-, el partit consuma si no un gir, una mirada a l’esquerra. Des del faristol, el vell socialdemòcrata ha fet el discurs més programàtic de la primera meitat de la setmana, defensant l’expansió de la sanitat assequible, el dret a l’organització al lloc de treball o una pujada del salari mínim que el converteixi en un “salari per viure”. Ho ha fet a tall de promeses preelectorals, sí; però també com a alerta per a la presidenciable, i com a promesa als seus fidels: el bloc esquerrà també opera com a consciència del partit, arrossegant-lo a posicions que els dems rebutjaven de bat a bat anys abans. També a l’atac contra Trump, el senador ha rebutjat considerar la seva una “agenda radical”. “Deixeu-me que us digui què és una agenda radical: el programa 2025 de Donald Trump” -el document elaborat per la ultraconservadora Heritage Foundation que delimita el programa del candidat, amb nous beneficis fiscals per a les rendes més altes, retallades a la seguretat social i la inversió pública en salut o desregulació ecològica per a la indústria nacional-.
Lloes a Biden
També en línia amb la resta de la convenció, tant Sanders com Obama han dedicat part de les seves intervencions a acomiadar el president Joe Biden, entre lloes i aplaudiments del públic. L’administració sortint, celebra el senador, ha estat la més profitosa per a les majories socials “des d’FDR”. L’expresident, per la seva banda, ha triat un camí més personal, recordant el rol de Biden com a vicepresident durant els seus mandats, “una de les millors decisions” que, assegura, mai va prendre. “El que més he admirat de Joe ha estat la seva empatia, decència i resistència guanyada a pols”, descriu; tot agraint la seva etapa al Despatx Oval en un moment d’especial divisió. “Mentre l’altre partit esdevenia un culte a la personalitat, necessitàvem un líder prou desinteressat pe deixar de banda la seva ambició personal pel bé del país”, elogia; tot mostrant-se “orgullós” de poder considerar el comandant en cap “un amic”.
