L’exsecretari del Departament d’Estat dels EUA Henry Kissinger ha mort aquest dimecres a la nit als 100 anys a la seva casa de Connecticut. La seva consultora ha informat que l’enterrament serà un “servei familiar privat” i que més endavant es farà una cerimònia a Nova York. No han transcendit les causes de la mort. Kissinger, que va guanyar el Nobel de la Pau el 1973, és una de les figures polítiques més controvertides del segle XX i una icona de la realpolitik dels EUA durant la guerra freda. En el seu currículum destaquen la normalització de les relacions amb la Unió Soviètica i la Xina, però també les maniobres per reprimir els moviments d’esquerra a l’Amèrica Llatina.
L’exdiplomàtic va ser assessor de Seguretat Nacional de la Casa Blanca i secretari d’Estat de Richard Nixon i després del Watergate va continuar treballant pel govern de Gerald Ford. Va tenir un paper fonamental en la millora de les relacions amb la Xina, en les negociacions per posar fi a la guerra del Yom Kippur a l’Orient Mitjà, en la sortida dels EUA de la guerra del Vietnam o la signatura dels acords per posar fre a la cursa armamentística amb la Unió Soviètica. Kissinger és considerat per molt com un dels grans arquitectes de la geopolítica després de la Segona Guerra Mundial. També va tenir jugar un paper clau en l’impuls d’una política secreta contra l’expansió dels moviments d’esquerres a l’hemisferi sud amb el suport tàcit o explícit a dictadures com les de Xile i l’Argentina o al genocidi orquestrat pel dictador militar pakistanès Yayha Jan contra la població bengalina del país.
L’ambaixador de la Xina als EUA, Xie Feng, ha lamentat la “pèrdua enorme” que suposa la mort de l’exdiplomàtic. “M’ha commocionat i entristit profundament la notícia de la mort de Kissinger als 100 anys. El meu sentit condol a la Nancy [la dona de Kissinger], i la seva família”, ha dit en un missatge a la xarxa social X. “És una pèrdua enorme per als nostres països i per al món”.
