Milers de persones han sortit a protestar als carrers de Cuba contra el govern comunista actual en les manifestacions més multitudinàries des del 1994. El país caribeny s’ha vist asfixiat en la crisi econòmica més dura en tres dècades, que s’ha vist agreujada per les sancions que l’administració de Donald Trump va imposar a l’illa i la pandèmia. Tot i que la manifestació més gran ha tingut lloc a l’Havana, les protestes s’han encadenat al llarg del país. Cap a la tarda, el president cubà, Miguel Díaz-Canel, ha aparegut a la televisió pública per encoratjar una “resposta revolucionària” a les protestes, tot assegurant que havien estat promogudes “per mercenaris estatunidencs”.
Segons informa la premsa internacional, es van trobar llavors dos grups de manifestants, els defensors del govern i els contraris al règim. Els protestants en contra del govern de Díaz-Canel van intentar ocupar les zones més icòniques de la ciutat, però es van veure bloquejats per manifestants pro-govern i les forces de seguretat. La policia va utilitzar gas lacrimogen i porres per reduir les protestes i al final del dia es van acabar imposant i buidant els carrers de manifestants.
L’única resposta, de moment, per part de l’administració de Joe Biden ha estat un tuit de Julie Chung, la diplomàtica del govern americà principal a Amèrica Llatina, “Estem profundament preocupats per les ‘crides al combat’ a Cuba. Estem a favor del dret de la gent cubana d’unir-se pacíficament”, ha apuntat.
